dimarts, 29 de desembre de 2009

Les 48 cascades d'Akameguchi

Apunt d’entrar a la recta final de la meva estada al Japó, veig que si hi ha una prefectura a la regió de Chubu que sobresurt de les altres en quan a llocs interessants on anar és Mie. I en aquesta zona és hem de col·locar a Akameguchi i les seves 48 cascades.

És el primer dimecres del mes de desembre. És una mica tard per anar-hi perquè la majoria de fulles ja han caigut dels arbres però, tot i així, encara en queden suficients per donar per ben gastades les prop de tres hores de tren que hi ha des de Nagoya.

Akameguchi és un poble molt petit i l’únic que té són les cascades. Per arribar-hi s’ha de baixar en una estació que quasi no hi baixa ningú i menys un dia entre setmana. Un cop allà, s’ha d’arribar a la zona de les cascades. Es pot fer amb autobús, però si arribes a les 11 i escaig i et diuen que el proper bus vindrà passades la 1, és un bon moment per buscar alternatives.

Com que la poca gent que va baixar eren avis excursionistes amb ganes de fer fotos amb les seves súper càmeres i els seus súper trípodes, em van oferir anar amb ells amb taxi cap allà. El cap d’estació (era el cap perquè no hi havia ningú més a l’estació i suposo que si estàs sol, almenys et manes a tu mateix) havia trucat a un taxi i el vam compartir entre 4, finalment. Així que, tot i la desubicació inicial, vaig saber com arribar a lloc i millor del què em pensava.

El taxi ens va deixar en un lloc amb 4 cases, un hotel i unes quantes tendes de souvenirs. Vaig preguntar als mateixos avis si sabien on hi havia un onsen i resulta que en aquell moment hi estàvem passant pel davant. Ole, ja tinc lloc de relax per quan acabi de caminar.

Les 48 cascades d’Akame són un conjunt de moltes petites cascades petites i 6 de considerables que hi ha durant el transcorregut d’uns 3 quilòmetres d’un petit riu. El recorregut està totalment preparadíssim, amb ponts escales i baranes perquè hi pugui anar tothom. Vaja, no tens pas la sensació d’haver descobert cap cosa nova. És més, hi ha una entrada i has de pagar uns 300 iens.
Aquesta és la primera cascada gran que trobes pel camí. Està bé que li posin les 48 cascades d’Akame, però vaja, tot i que es una mica fals, l’entorn supleix el màrqueting del nom. A més, algú sap quina és l’alçada mínima d’un salt d’aigua perquè tingui la consideració de cascada.

La zona era molt obaga, però hi havia llocs on entrava el Sòl i es deixaven fer aquest tipus de fotos. Per aquí el mig passa el riu.
La segona cascada. Feia un dia excel•lent, amb una jaqueteta n’hi havia més que suficient. La veritat és que no sé si es podrà, però venir a banyar-se en aquesta zona a l’estiu ha de ser una passada, amb aquesta aigua tant clara.
Tercera cascada gran. Aquesta és la més llarga, però també la més primeta. Fem una mica de barranquisme i ens hi tirem???Ai, no sé què semblo amb aquesta cara tant blanqueta, sembla que algú m’estigui il•luminant el camí. Tant de bo sigui així!! :)

Ja és hora que donem una mica de protagonisme al riu que nodreix d’aigua les nostres cascades. És un riu petitó, que s’alimenta de dos llacs que hi ha a la part de dalt del camí i que imagino que deu està perfectament regulat el cabdal del riu per mantenir-lo estable durant tot l’any i afavorir la protecció de l’ecosistema de la zona i que t’ensenyen en la petita exposició que hi ha a l’entrada del camí, un cop has pagat l’entrada. Aquests petits salts d’aigües que veieu a la foto són els que ajuden a sumar 48.A part d’avis, també hi havia alguna parella. És un lloc tranquil i no gaire exigent per venir a passar una estoneta romaticona. A més, com que molts japos fan festa entre setmana, ja que les botigues estan obertes set dies o per exemple, tanquen el dimecres, es fàcil trobar-te gent jove entre setmana pels llocs.La quarta cascada. Aquesta és més baixeta, però més oberta que les altres. Fixeu-vos aquí com de preparat està el camí, amb totes les baranes.
El meu company de viatge i les ganes d’embrutar-me els pantalons em van fer enfilar-me una mica per fer la foto a la cinquena cascada.I aquesta és l’última de les grans cascades.Sobre aquesta cascada, hi ha els dos llacs que alimenten el riu. Aquest n’és un. Això és el que em fa dubtar una mica de la naturalitat de la zona. Però tot i així està molt ben cuidat i sembla tot molt natural. Crec que l’únic que han fet és controlar l’espai per permetre’n l’explotació turística amb control, donar llocs de treball a la gent d’un poble molt petit que sinó estaria perdut al mig del Japó i cuidar l’entorn per afavorir-ne la bellesa que, per sí sol, ja té.
A la part de dalt del riu hi ha un bosc de faigs. El recorregut és de prop de dues hores.
I per últim, abans d’emprendre les tres hores de tren de tornada cap a Nagoya, un onsen per relaxar-nos. Vaig tenir la sort d’estar sol i poder-ne treure algunes fotos.
Un dia rodó. El millor de tot d’aquestes excursions és que tot els japos et miren amb una cara de: què nassos està fent un guiri per aquí, i et dóna una sensació de moment especial i únic difícilment explicable.

1 comentari:

  1. efectivament son els teus peus,que després de una bona caminata que relaxadets que es veuen,llástima que aqui no tinguem els onsen per poder-los disfrutar "in situ" més d'un u faría....

    ResponElimina