dissabte, 30 de gener de 2010

Hamamatsu, capital de la música

La tardor s'està acabant i comença a arribar el fred. És un 12 de desembre i avui anirem a Hamamatsu. Serà el primer dia que tirarem de Seishun Pass, aquell pass que ens permet agafar tants trens locals i express en un dia com volguem, sempre i quan siguin de la JR.

Però, abans lliçó de geografia japonesa (vaja, els que ja patieu a l'EGB, doncs ara us faré rememorar aquells gloriosos dies d'apendre'ns les comarques, jejejeje, que cabrón!!!). Hamamatsu està la prefactura de Shizuoka, a l'est d'Aichi, la prefactura de Nagoya. Al Nord d'Aichi recordem que tenim Gifu, amb Takayama, Inuyama i Shirakawago, i a l'oest tenim la prefactura de Mie, amb Ise, Futami i Toba, entre d'altres atraccions.

Per tant, la perfactura de Shizuoka era l'única de la regió Tokai, que encara no havia visitat. Doncs som-hi, agafem un tren a Kanayama direcció Toyobashi i a arribar aquí un altre cap a Hamamatsu. Són prop de dues hores de palliseta de tren, però anem a veure una de les capitals de la música del Japó, amb un famós auditori, un museu de la música i on tenen la seu dues marques d'instruments tant importants com Yamaha i Roland. No s'apunta ningú dels meus companys, està massa lluny i prefereixen gastar-s'ho en altres coses, ai mareta, estudiants!!!!!!

El poble és petit, només 800.000 habitants, quasi res, per una població que no la coneix ningú. (jajaja, és un dir!!) La idea és visitar el museu dels instruments ja que amb el mono de tocar la bataca que porto esperava poder-me'l treure tocant ni que fos unes congues, unes maraques o ni que fos un triangle!!!!

Arribo a Hamamtsu sobre les 9 i escaig (com veieu, em vaig aixecar ben d'horeta!!! Bon minyó!!!!). El museu està ben aprop, a uns 500 metres de l'estació cap a la dreta, davant d'aquest súper edifici, on hi ha l'auditori. És l'únic gratacel que hi ha i es diu Act City.El museu té dues plantes, és petitet però és prou complet. Hi ha sobretot instruments asiàtics, com aquests taikos coransaquest xilofon enorme indonès que, segons el vídeo, el toquen un munt de dones a la vegada,o aquest altre japonès. A la planta de baix tenen una col·lecció prou important de pianos, la majoria japonesos però algun altre americà o europeu. Cada hora, una noia del personal fa una demostració amb algun o altre instrument. Aquí una mica de l'actuació de les 10 del matí:

També podíem veure instruments ben estranys per mi com aquests tailandesos. Em va fer molta il·lusió trobar-me un Steinway, un piano americà fet a Hamburg i del qual em va fer un cas molt interessant a Operacions del master. Són els pianos més cars del món.Com que estem al japó i a la ciutat de Yamaha, no podia faltar una bona col·lecció de pianos d'aquesta marca. Aquí en tenim un petit detall. Però a la vegada, estem al que crec és el país més tecnològic del món i també tenien una mostra de Hammonds electrics i algun aparell de gravació, com aquesta "peaçu" de taula. A la part final, hi havia un espai dedicat als instruments tradicionals japonesos, basats en el shamisen i els taikos i totes les seves variants, cadascuna amb el seu nom impossible de recordar.Bé, finalment, dir-vos que hi havia una zona per tocar instruments. Hi havia poca cosa i tot per nens petits. El principal objectiu era apreciar els sons de les coses i va ser una mica un fustre. A més, aviat van començar a entrar jubialts japos que van posar-se a remenar tot i vaig pensar que millor tocar el dos, poc tenia que fer allà.

Però, ai noi, coses de la vida, caminant cap al centre em vaig trobar una botiga Yamaha i jo cap a dins. Només entrar, a la dreta, hi havia una bateria digital Yamaha que, per mi parlava, em deia, vinga, fes-me sonar!! Hi havia les baquetes allà sobre, miro a un dependent amb cara de em deixes tocar, em diu que sí i, per mi, després de 3 mesos, vaig poder tornar a tocar una bateria!! Quina ilu tu. 20 minuts ben bons ocupant la meva poltrona, snif snif, per un moment vaig recordar vells temps i no sabia pas on era. Com veureu, la botiga, petita, no ho era!!!Però bé, tornem a la realitat i deixem el sentimentalisme barat per un altre dia. La següent parada era el castell de Hamamatsu, un castell manat construir per Tokugawa Ieyasu, possiblement el personatge més famós de tota la història japonesa, cap allà el 1600. El castell va ser destruït al segle XIX i reconstruït al 1958. El castell és bufó per fora, però no tenia cap ganes d'entrar al castell i haver de pagar. Així que només teniu la foto de l'exterior.La vista des del castell era prou xula, amb molta presència de l'únic gratacel de la ciutat. Hamamatsu és la ciutat amb més immigració de tot el Japó, amb una colònia d'uns 20.000 brasilers i per això hi ha molts cartells en la seva llengua. L'Ajuntament és ben grisot oi??? No mata gens, és més, és molt lleig!!!Al costat de l'Ajuntament hi havia un temple i hi acabava d'arribar aquesta família amb el nen petit ben vestit amb el kimono i la feinada de la mare per suportar-lo. Qué monos!!!!A la tarda, vaig agafar un bus cap a Hamana, un complex turístic a 40 minuts amb bus de Hamamatsu, però això ja serà objecte d'una nova entrada, que no veieu com trobo a faltar la connexió japonesa, m'està costant un ou pujar les fotos, però quina merda d'infraestructures que tenim!!! I miss Japan!!!!

I finalment, una última reflexió, ara que ja fa quasi 4 dies que he tornat, m'agrada la meva terra però tenim tantes coses a apendre a millorar. Trobo a faltar moltes coses i divendres, la primera: el tren direcció terrassa té un retard de 20 minuts. Ja no recordava que aquí no pots mai comptar que un tren arribi a l'hora, casunl'olla!!!!!! I a part, en 4 mesos no sé què collons han fet a Arc de Triomf, les obres segueixen en el mateix estat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ahhhhhhhhhhhh, al Japó deia This is Japan, aquí em quedo amb un és el que hi ha, creieu que s'hi pot fer alguna cosa????????????

dimecres, 27 de gener de 2010

Japó, una galàxia molt llunyana.

Bé, s’ha acabat. Estic a l’avió a punt d’aterrar a Barcelona, en una hora tornaré a ser a casa.

L’experiència ha estat increïble, per totes les coses que he viscut i per l’oportunitat única que he disposat. Sóc un afortunat i així ho haig de valorar ja que no tothom pot tenir l’oportunitat que he tingut. Tant a nivell professional com personal ha estat súper positiva, tot i que molt dura en moments puntuals. Ara toca tornar a la vida que podríem dir ordinària que suposa estar a casa. És moment de valoracions, reptes, pair totes les vivències, amistats i aventures.

El blog no morirà aquí. Tinc molt de material encara perquè estigueu tots distrets una temporadeta, tot i que hagi estat una mica parat els últims dies per tot el que suposa abandonar el Japó deixant tots els deures fets.

Hi va haver un moment, sobretot al principi, que pensava que després d’estar quatre mesos al Japó, mai més hi tornaria. No crec que sigui així. El fet de poder deixar alguna mini amistat al Japó em permet tenir-hi un petit vincle que m’hauria d’ajudar a no perdre el vincle. Nagoya és una ciutat molt gran i molt petita a la vegada. Són 6 milions de persones, però repartides en una extensió enorme. Això fa que el downtown sigui petitet i dominable. Trobaré a faltar agafar la bicicleta i anar a donar una volta per Sakae, anar a veure pijades al Loft, jugar al taiko de veritat, totes les botigues de segona mà de Osu, trobar qualsevol cosa al Daiso, sortir amb els companys al Hub o acabar les festes al Karaoke Joy Joy. Són moltes coses irrepetibles que faran molt difícil oblidar aquesta experiència.

Pensant-ho bé, Nagoya ha passat a ser una de les ciutats en les quals he passat més temps a la meva vida, per tant, són coses que no es poden oblidar pas. Estic fent una llista de totes les coses trobaré a faltar del Japó. També la podria fer de tot el que no trobaré a faltar, però ara mateix hem de pensar en la tornada a la realitat, demà a les 8 ja estarem de nou a lloc.

En qualsevol cas, si mai teniu l’oportunitat de viure una experiència com aquesta no us ho penseu massa, agafeu-la. I si el que voleu és gaudir d’un viatge inoblidable, per mi Japó és un dels destins que hauríeu de contemplar, és una altra galàxia que, ara mateix, per mi, torna a ser molt i molt llunyana.

dissabte, 23 de gener de 2010

Papereres mòbils

Com saber o hauríeu de saber si veniu aquí, al Japó no hi ha papereres al carrer. És una putada, però això no vol dir que la gent sigui bruta i ho tiri al carrer.

A més, es venen uns cendres de butxaca perquè la gent no tiri res al carrer. També hi ha gent, normalment gent gran o molt gran, que amb unes pinces es dedica a recollir qualsevol paper que hi ha el terra i deixa la zona ben neta. I tot i això encara que l'estat del carrer no estigui en la seva plenitud, és a dir, amb alguna rajola aixecada o el mobiliari estigui podrit. Vaja, el típic caldo de cultiu d'un lloc ple de merda per casa nostra, aquí no funciona.

De papereres en trobes en els konbinis, però no en tots, o dins de les estacions de tren, aquí sí que en totes en trobes. També al costat de les 5,6 milions de màquines expenedores de begudes, però només per llaunes i botelles de plàstic (a més, separen el tap de la botella i ho has de posar per separat).

No obstant, això no vol dir que la gent sigui neta del tot i, de vegades, la gent té una necessitat de desempallegar-se de la seva brossa i les bicicletes són un bon lloc per fer-ho. I com és això? Doncs mireu aquesta foto.

Són dues bicicletes amb tots de coses al cistell. Si us hi feixeu bé, tot és deixalla. Jo m'hi he trobat vàries vegades que m'han deixat alguna llauna dins del cistell ja que aparco la bicicleta al carrer. Aquesta és la manera com denotes si una bicicleta està abandonada o no i jo crec que aquestes ho estant. La foto és de la zona de Fushimi i hi ha força bar i pubs, amb el que és susceptible de produir-se aquestes coses.

Aquí al Japó, sembla que bicicletes i paraigües són les coses que tracten amb menys amor i les úniques que són objecte de robatori d'una forma més o menys constant. No ha estat el meu cas, però si de gent que m'he anat trobant.

Per últim, només una anècdota. Ahir em vaig deixar un parell de coses que havia comprat al cistell mentre estava comprant en un altre lloc i, tot i que ho vaig deixar durant prop d'una hora, ningú ho va tocar. Sort o Japó?? No sé, jo crec que el segon. Les coses tampoc eren de valor, però tampoc ho provaré amb altres coses.

Ara que estic a punt de tornar, hauré de vigilar més amb aquestes coses!!!!

dijous, 21 de gener de 2010

Avui nem al cine!!!!!

Avui anem al cine!!!!! Ole ole!!!! Farem una cosa que fa mesos que no faig, anar a veure una peli!!!!

Com us ho imagineu? Gaire diferent, molt diferent, completament igual? Penseu que vendran sushi o quelcom similar? Que la gent s'asseurà al terra o que serà una cinema tipus americà?? La peli serà subtitulada o traduïda al japonès? Car o barat? Les crispetes tindran sabor a peix o seran dolçetes?

Doncs som-hi, nem a constestar totes aquestes preguntes. Hi vaig amb el Choldi, que teniu el seu interessant blog en el llistat de blocs de la columna de l'esquerra. Com que ell ja té experiència i parla molt més japonès que jo, doncs avui només toca mirar i apendre. Anem al Midland Square, un edifici d'oficines on en les quatre primeres plantes hi ha tot de botigues de roba, bolsos i restaurants i a la cinquena, el cinema. Està davant mateix de Nagoya Central Station.

Comencem per la guia del cines. Té 7 sales i podeu veure com que la guia està bastant més currada que no pas les dels nostres cines. Hi explica tots els serveis, com arribar-hi i tots els preus, inclosos els preus de les begudes i les crispetes. Per la part de davant veiem les pel·lícules que estan fent i un avançament de la propera programació. Com veieu, hi ha sis pel·lícules en cartell, de les quals 5 cinc americanes i només una japonesa. Aquí també ha arribat la moda 3D i una de les pelis és amb 3D: A Christmas Carrol.Doncs com ja us podeu anar imaginant, el cinema és ben bé un cinema com els nostres, però tot en japonès. Hi ha coses que canvien, com per exemple el preu. Aquí una entrada val 1.800 iens, que són com 14 €. Per mi van ser 1.500, perquè sóc estudiant, un gran estalvi, ja que això són com 12€. Mai més pensaré que les entrades del cine són cares, si ho comparem amb el Japó.

Les entrades són numerades, res del primer que arriba el primer que seu i així tens més possibilitats que gastin en crispetes. Per tant, vam comprar les entrades per la peli: Inglorious Bastards, l'última del Tarantino i com que quedava prop d'una hora per començar, vam anar a donar una volta per l'edifici i vam trobar una espanyol i com us podeu imaginar, perfectament traduït. Haviam si trobeu els 7 errores.Què tal uns huevos flamenca, 8€ per una cruzcampo o prop de 10€ per una Voll Damm, uns fritos calamares, fritos verduras, tortilla esparago, chilindoron, paella pollo, fideou i, sobretot, mireu-vos la foto de la ensalada rusa, que no te pas res a veure amb la nostra ensaladilla rusa. Quines coses que veiem tu!!!

Iep, però si estan cerrando, però perquè no posen closing,???? potser perquè han posat una N de més.
Bé, i tornem al cine. Aquesta és la part de l'entrada, amb tot de llumetes al terra. Molt bonic i de luxe tot, ja que amb el preu que paguem, ja ho pot ben ser!!
A la part de la dreta, hi havia la zona de crispetes, amb la mateixa cua que a tot arreu, el que passa és que era la sessió de les cinc i hi havia molta més gent que no pas a la nostra sessió de les cinc. La nostra sala estava a tope. Els preus, més o menys igual, el que passa és que les racions són molt més petites. Quasi que la nostra Cocacola petita és la seva gran i coses així.

Decidim no comprar res, amb l'estacada de l'entrada ja n'hi ha hagut prou i intentem entrar. Què va tu!! Si no t'han cridat no pots pas entrar. Ens hem d'esperar fins al minut exacte que cridin els de la sala 6. No podia ser d'una altra manera.

Finalment, és el nostre torn i entrem. La sala, pleníssima, però un silenci esgarrifant. No hi havia el típic nen de castefa dient tonteries, els nens corren o cridant, el bebé plorant, el del mòvil encès. Res, tot aquest personal, aquí no existeix. Era desagradable tant silenci i tanta gent, era totalment incòmode. I així va ser durant tota la peli, crec que només nosaltres vam parlar una miqueta, jo no em puc estar callat mentre miru una peli, necessito comentar-la amb algú de tant en tant.

També us preguntareu si la peli en VO o estava subtitulada. Doncs era VO, aquí no tradueixen res. Tanta polèmica que tenim pel català i aquí tot està amb anglès, cosa que trobo un gran encert perquè la peli canvia bastant. Llàstima que l'accent que feia el Brad Pitt era impossible d'entendre i molt de l'humor Tarantino es va quedar pel camí. L'haurem de tornar a veure perquè es una frikada de cuidado.

Al final, el Jordi ja em va advertir que la gent es traga tots els crèdits. I va ser així, prop del 70% de la sala es va quedar a tragar-se tots els crèdits, que ja són ganes, que no tenen ganes de fer pipi?? No tenen el cul quadrat???? Ahhh, i totalment callats i mirant-nos amb cara de dient, Què feu??? Què mal educats, que us aixequeu abans que s'acabin els crèdits. This is Japan!!!

dimarts, 19 de gener de 2010

Hikone, un castell de pel·lícula

Avui farem una nova sortideta. Ja s’està apropant l’hiver i comenta a fer fred, però això no és motiu per quedar-nos a la residència i aprofitar per anar a veure un dels Castells més macos que encara no hem vist, el Hikone-jo.

Per anar-hi, hem d’agafar un tren primer fins a Ogaki, després un altre fins a Maibara. Maibara és una estació important on hi paren alguns shinkansens. Amb shinkansen són uns 20-25 minutets per fer 70 kilòmetres, mentre que amb el ràpid és una mica més d’una hora.

Ara que ja sabeu com s’organitzen els trens ja sabeu que un tren ràpid és un rodalies que no para a totes les estacions després de l’entrada explicant tot el sistema de trens.

Hikone és una ciutat petiteta, vaja, només 111.000 habitants, però molt famosa pel seu castell. Un cop hi arribes només cal caminar uns 15 minuts en línia recta per trobar el castell. No té pèrdua. Al sortir de l’estació hi ha una oficina de turisme o us donaran un mapa amb un recorregut recomanat a fer.

Aquesta és l’entrada a la zona del castell. Amb l’entrada pots comprar la visita als jardins, cosa que us recomano fer. Es diuen Genkyu-en.La torre del castell és petiteta.Un cop arribem a l’esplanada de la torre, ja el podem veure.És una torre real, és a dir, de fusta, no pas reconstruïda amb formigó. I clar, per aquest motiu ens toca anar sense sabates i pujar per unes escales molt dretes.L’interior del castell.Com sempre, les vistes des de dalt de tot de la torre són precioses. Des d’aquí veiem el jardí que després anirem a visitar.El castell per la part de darrera.Era principis de desembre i la part del darrera del castell, amb totes les fulles caigudes, era un bon lloc per esmorzar, no us sembla?Ja hem vist la torre, però hi ha més edificis a la zona. Aquest n’és un.Les finestres d'aquest segon edifici no acaben d’estar a la meva alçada.Jo no sé com s'ho fan els japos per seure en aquesta posició. Us asseguro que per fer aquesta foto me les vaig desitjar, quin mal tu. Vaja, que tinc una poca flexibilitat alarmant, :(.

Com que el castell està en una muntanyeta, hem de baixar i aquest és el camí que hem fet servir per fer-ho i per arribar-nos al parc.El parc va ser manat construir per un dels senyors del castell com a lloc per passejar-s’hi i està molt bon cuidat i és molt bonic.Aquí el teniu.
Val la pena oi? Doncs aquí amb el castell de fons. Dins del parc hi ha una casa de te que serveixen té i un petit dolç per 500 iens sobre un tatami i per una noia vestida amb kimono, molt mona ella. Com que no m'agrada el té ho deixo pels interessats. La casa és aquesta. L'entron és molt bonic!!Poca cosa hi ha més a fer a Himeji. Sortint de la zona del carrer, cap a la dreta i seguint el recorregut que ens assenyala el mapa que ens han donat, podem passar per un carrer amb cases noves però construïdes imitant un estil de fa uns segles. Hi ha botigues i restaurants i algun temple, però si aneu amb pressa, no cal que us hi atureu. Jo només en guardo aquesta fotografia.I amb això hem fet un nou dia i una nova creueta a la llista de llocs a visitar. Hi anirieu???

dilluns, 18 de gener de 2010

Com és una obra al Japó?

Arran d'aquesta foto m'agradaria explicar-vos com són les obres al Japó. El lloc es davant mateix del hostel d'Osaka.

L'home que hi ha davant del camió blau és un home que només es dedica a regular el trànsit i per això porta aquest bastó vermell com si fos una espasa jedi per donar pas a la gent (el tema és que el carrer és peatonal i no hi ha pas trànsit a regular). Si l'obra és molt grossa és normal que n'hi hagi dos. Aquest home també és present en qualsevol entrada de parking (un bon example de com els japonesos tenen molta més gent treballant de la que veritablement fa falta segons la nostra perspectiva). A més, normalment la gent que fa aquesta feina és gent gran (molta de la feina que la faria la nostra immigració aquí, com que no en tenen i estant sobrats de gent gran poc qualificada, és qui la fa).

Com veieu, han posat una pantalla per no destorbar a la gent. Tots els operaris porten casco lligat, no pas de qualsevol manera. També el porten els conductors i enfermers de les ambulàncies.

Fixeu-vos en el terra, no es nota pas que estiguis davant una obra. La veritat és que dóna gust veure com estan aquestes obres i no pas les nostres, que ho embruten o ho destrossen tot. A més, sempre ho deixen tot ple de ciment i aquí veieu que res de res, tot nét i polit.

El que sí que és el mateix és el soroll. Aquest camió va arribar una mica abans de les nou i no em va deixar dormir més. Hi ha coses que a tot arreu són iguals, però com veieu, n'hi ha moltes que es fan de manera diferent.

diumenge, 17 de gener de 2010

Japan Rail Pass i els trens al Japó

Aprofito aquí per fer una explicació dels diferents trens que hi ha al Japó i que és molt important tenir clar perquè canvia el preu i el temps de cada trajecte.

Comencem: El més ràpid i car és el shinkansen. Si heu de fer com jo i comprar el bitllet veureu que us donaran dos bitllets i que heu de posar a la màquina cada vegada. A més, cada bitllet té un valor en iens. El motiu és que amb un d’ells pagues la distància i amb l’altre pagues el suplement per pujar al shinkansen. És més, per garantir-se que has pagat i suposo perquè no es coli la gent, a part de picar el bitllet a l’entrada de l’estació ho has de tornar a fer a l’entrada de l’andana del shinkansen.Aquest tren és el famós tren bala. Connecta les principals ciutats de Japó i n’hi ha de tres tipus, tens amb el mateix preu.

El Nozomi (のぞみ). Aquest és el que fa menys parades i del que n’hi ha més. El representa el color groc i si teniu un Japan Rail Pass no el podeu agafar pas, però si heu de pagar un bitllet i les ciutats són importants com per exemple fer Tokyo Kyoto, és el que heu de procurar agafar.

El Hikari (ひかり). Aquest fa una mica més de parades que l’anterior però no gaires més. Potser per fer el trajecte entre Tokyo i Kyoto, que estem parlant d’unes 2 hores i quart amb el Nozomi, amb aquest tardes una mica més de 2 hores i mitja. Aquest és el tren ideal si aneu amb Japan Rail Pass.

Aquest és el panell de trens per a Kyoto des de Hamamatsu, estació on no paren el Nozomi. Com veien, n'hi força i això que us he dit que els que n'hi ha més, els Nozomi, no paren aquí.
El Kodama (こだま). Aquest un shinkansen entre cometes perquè para a totes les estacions de shinkansen i el trajecte entre Kyoto i Tokyo el fa en prop de quatre hores. Per tant, procureu mirar quin tren és el que us convé.

Un altre tema és la reserva de seients. Menys els trens locals i express tots els trens tenen la possibilitat de comprar una seient reservat. Amb el Japan Rail Pass ho podeu fer i és molt recomanable per anar més tranquil. Si heu de comprar un bitllet, ull, que la reserva de seient vol dir pagar més. Jo mai he tingut problemes per no trobar seient en un tren, però sí que he vist gent dempeus en un shinkansen, per tant, quan un preguntin si reserved o non-reserved el meu consell és non-reserved.

En un shinkansen i trens de llarg o mig recorregut normalment hi ha algun vagó de fumadors. Està indicat en el terra i ho podeu preguntar ja que sempre tenen la mateixa distribució, tant si és per poder fumar o per no haver de suportar el fum d’altres persones.

Per últim tenim el green car. Aquest no és que sigui el vagó ecològic, és primera classe i s’ha de pagar un suplement.

Tot això està escrit en el terra de les andanes i en els panells informatius. Per tant, un cop en veieu algun us serà molt fàcil familiaritzar-vos amb ells. A més, no cal parlar de la puntualitat japonesa, crec que és ben famosa.

Fora dels shinkansen tenim els limited express. Aquest és un tren que també té un suplement per la velocitat i perquè para a poques estacions. Connecta ciutats a les que no arriba el shinkansen però que són importants. Cada línia té el seu propi nom i, per exemple, els Shirasagi és el que uneix Nagoya i Kanazawa.

Els trens express. Aquest són trens normals però que paren a no totes les estacions. Són els trens que heu de procurar agafar si heu de comprar bitllets i no voleu pagar suplements de velocitat. Tenen el mateix preu que els trens locals i van molt més per feina.

Per últim tenim els trens locals. Són els nostres rodalies. Res a dir, són lents i paren a tot arreu.

Pels que hem de comprar els bitllets cada vegada, els trens locals i express són els nostres amics. Jo m’hi he passat unes quantes hores amb ells, sobretot després de descobrir els seishun pass, que és un bitllet il·liminitat per cinc dies de trens locals i express a fer servir durant unes dates determinades. És transferible, per tant, el poden fer servir diverses persones a la vegada. Val 11.500 iens, és a dir, 2300 iens per dia. Per exemple, avui que us estic escrivint de tornada de Shizouka, anada i tornada val uns 6.500 iens i jo gastaré el meu últim dia de seishun pas.

Jo he comprat el que em permet fer-lo servir des del 10 de desembre fins els 20 de gener. Si penseu venir de vacances, és interessant que entre el 20 de juliol i el 10 de setembre.

Però sense dubte, si heu de venir el Japó us heu de fer amb el Japan Rail Pass. Ull, a part de la particularitat que us he dit dels shinkansen, al Japó hi ha moltes línies privades de metros i trens. Per tant, que no us confongui el nom ja que Japan Rail és el nom de la companyia més important i que té els shinkansen. Les altres no, però de vegades haureu de fer servir altres companyies i haureu de pagar els bitllets, com poden ser Meitetsu o Kintetsu.

Un últim aspecte que heu de tenir en compte si agafeu un Japan Rail és que també inclou els autobusos que gestiona la JR (Japan Rail). Els autobusos de línia són normalment la manera més barata de moure’s pel Japó, però també la més lenta.

De JR Pass n’hi ha de 7, 14 o 21 dies. A l’hora d’organitzar el viatge mireu bé si us surt a compte el de 14 o amb el de 7 passeu, ja que si esteu molt dies a Tokyo jo crec que no val la pena tenir-lo ja que les excursions a fer són a llocs propers (Kamakura) o s’han de fer servir altres companyies com per anar a Nikko (Amb el JR arribes a la meitat del camí).

En aquesta web trobareu horaris i preus dels bitllets que us serà molt útil per calcular què és més interessant. http://www.jorudan.co.jp/english/norikae/e-norikeyin.html

Bé, espero que us hagi estat d’utilitat i que aviat organitzeu el vostre viatge al Japó.

Per últim, unes fotos fetes a l'estació de Hamamatsu. Aquest és l'indicador que diu el tipus de tren (taronga equival a express), l'hora, el destí (Maibara), el nombre de vagons (6) i on obra les portes (els cercles entre els números 2 i 7)

Cada pocs segons, el cartell canvia i surt en romanji, perquè ho poguem entendre tots!!Aquí tenim el tren i veieu que ha parat davant del cercle, en aquest el número tres.

Per últim, una imatge del centre de l'estació en aquest cas amb la informació de la via d'on surt cada tren.


dissabte, 16 de gener de 2010

Carrers sorollosos

Crec que ja he comentat alguna vegada que en el tren has de posar el mode silenci i no pots parlar amb el mòbil, fent que el viatge amb tren, tot i el munt de gent, no sigui tant atavalador com un viatge amb la Renfe.

No obstant, podríem dir que Japó no és que sigui silenciós. Els depenents de les botigues es posen a fora cridant les ofertes i no només aquest cas. Avui us en porta dos exemples més per mostrar les contradiccions d'aquest país.

El primer és d'un polític, vaja imagino que ho era, fent campanya. Si algu de vosaltre ha jugat al Osu Tatakae Ouendan recordarà una aventureta on havies d'animar a un polític a fer campanya contra un altre de dubtosa ètica. Doncs aquí tenim el polític en qüestió fent campanya.
Això és en el uns dels cruces més concorreguts de Nagoya, davant de l'estació del metro de Sakae. L'edifici del darrera és el Mitsukoshi, unes galeries comercials molt pijas.

Aquí tenim un altre pla del patriòtic polític. Com podeu veure, molta gent escoltant-lo no hi ha. Vaja, és que no hi ha ni la família. Potser després de tant i tant cridar la família ja passa d'ell. El conductor del camió feia un badalls escandalosos suposo que d'aburriment.

I tot que no se l'escolta ningú, però és que ningú, podeu veure que porta uns bons altaveus que feia que se'l sentís des d'un quants metres de distància, destorbant a qualsevol persona que hagués sortit de compres per la zona de Sakae. Almenys els nostres ho fan en recintes tancats i amb la seva cleca corresponent. Ja s'ha de tenir valor per aguantar el fred aquí dalt del camió sense que ningú t'escolti.

Però aquest no és l'únic soroll avui he pogut escoltar pel carrer. El segon provenia dels típics camions anuci que porta dies donant voltes per Nagoya. Anuncia com una espècie d'operación triunfo patrocinat per un dels grups més famosos del Japó, els Exile. Aquests són un grup de 14 guaperes metrosexuals que tenen molt èxit fent música dance i grans coreografies. Vaja una espècie de Back Street Boys. El camió en qüestió va equipat també amb so i va donant voltes amunt i avall tot el dia. I quan es fa de nit, engega els llum de l'interior, il·luminant el cartell i a seguir donant voltes. Vaja, com dirien per aquí, This is Japan, si t'agrada bé sinó també!!!!