El mateix que vam anar a Asuke Korankei, un cop acabat el camí de la muntanyeta vam veure el final del camí una esplanada i un bar. El curiós del tema era la quantitat de motos que hi havia. Calculo més de 50 i li vaig dir al Yutaka, let’s to see it.
Carai tu, si que hi havia motos, la majoria d’elles tunejades, però tenien alguna cosa d’especial. No eren motos qualsevol, eren minimotos. No eren pas pocket bikes, són motos de mides reduïdes, vaja, que no estan fetes pas per mi. Tot és més petit, la roda, el xassís, el manillar, el tub d’escapament.
Tot semblava una sortida programada per fer unes corbetes després d’haver pres un esmorzar calentó en el bar. Creieu que han fet un ou ferrat amb pa amb tomàquet o unes seques amb botifarra? Sí sí, jo també ho crec, :).
És que no arriben ni a l’alçada dels malucs!! Us agraden???
Aquí ja estan llestos per marxar. Aquí la gent no té manies i deixen el casco posat al manillar sense cap mesura de protecció, vaja no sé si alguna vegada s’han trobat sense casco, però ja m’agradaria no havia de patir per tot el que portes a la moto i menys per el casco.
Aquí teniu un vídeo que vaig gravar per copsar el soroll de les motos. Pel petites que són peten de la hòstia i veient-les arrancar no semblaven pas minimotos. A part, hi havia algun japo que tava entradet en kilos, cosa rara, i la moto tirava que pim pam!!!Per acabar i pels que l’heu vist al darrera de tantes motos i pels qui no, un Honda NSX que sembla haver estat tret del GT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada