divendres, 30 de juliol del 2010

Ginkakuji, Nishiki i el centre de Kyoto

Ens queda un temple de visita quasi obligada a Kyoto, n'hem vist ja molts: Sanjusangendo, Kyomizudera, Kinkakuji, Ryoanji i d'altres que us he anat presentant en les diverses entrades sobre Kyoto.

Avui us presento l'últim, un que és difícil d'ubicar en cap excursió, ja que queda una mica lluny cap al nord est de Kyoto i no té altres punts d'interès específics al seu voltant. Tot i això, si aneu a Kyoto és difícil no passar-s'hi.

El temple va ser construït per un Shogun el 1482 com una casa de camp a les afores de la ciutat. Si us fixeu en el nom Ginkakuji, s'assembla molt a Kinkakuji, només canvia la inicial. Si el kinkakuji és el temple d'or, ja us podeu anar imaginant que aquest és el temple de plata.

En aquest cas, va ser el propi Shogun qui el volia recobrir de plata, però aquesta operació mai es va arribar a realitzar. Per tant, tot i dir-se temple de plata, la plata no la veureu per enlloc.
Però, un cop us acabo de destrossar les vostres expectatives, parlem del temple en sí. El temple és petitó i un cop s'entra al jardí, veiem un jardí de pedra perfectament arreglat, amb uns cons
La impressió que dóna aquest jardí de pedra és insòlita, no ho havia vist en cap altra lloc i l'impacte és prou elevat.

Després de seguir el camí veiem el temple al nostra davant. En el moment que hi vam anar, estaven finalitzant les obres de manteniment que l'havien tingut mig tapat durant uns anys. Ara crec que ja han finalitzat les obres i torna a ser possible veure'l tot. Això sí, no s'hi pot entrar.

Posteriorment, el camí puja per una muntanya i les vistes de Kyoto són també molt especials, amb el temple als nostres peus.
A partir d'aquí, de nou tornarem a passar per davant i és el moment de fer-se les fotos de rigor.
Del temple, es pot tornar caminant cap al centre de Kyoto. Està una mica lluny i es passa per llocs poc interessants. L'altre opció es agafar un bus. D'aquí ens vam dirigir al mercat més famós de Kyoto, el Nishiki.
Aquest mercat és molt famós per la quantitat de menjars exòtics i diferents que s'hi poden trobar i degustar.
Nosaltres hi vam arribar cap a les cinc i moltes parades ja estaven tancades, però tot i així vam poder veure coses prou rares i provar alguna cosa que era impossible saber què era. Per tant, si el voleu veure en el seu màxim esplendor de gent i menjar, a primera hora del matí és el moment ideal.

Per arribar al mercat, es passa pel carrer Pontocho que ja coneixeu d'una altra entrada. Aquest cop un presento la vista de les cases del carrer a l'altra costat, que precisament donen al riu.
A part del mercat, hi ha dues galeries comercials en a prop, Teramachi i Shinkyogoku.
Bé, i què són? Doncs són dos carrers molt llargs, coberts, plens d'establiments comercials on trobareu de tot. És un lloc ideal per passar-hi l'estona, per passejar a munt i avall i per trobar frikades. Als qui us agradi bola de drac, hi havia una botiga amb tots de personatges de la sèrie molt i molt aconseguits.
A la meitat del carrers, trobareu un establiment que es diu Kyoto Olympic i on hi ha un avió a l'entrada. Aquí és un lloc on trobareu moltes noies principals fent-se fotos en els photomatons japos, els Purikura; tota una experiència.
Per aquesta zona, també hi ha un Loft i altres establiments on perdre's una bona estona. En aquesta zona és on hi ha també una botiga dedicada a xuminades per enganxar al mòbil. Jo no vaig ser menys i vaig comprar la meva. Aquí en teniu un exemple.
Però Kyoto no acaba aquí. Encara té molt per veure, i properament us presentaré altres llocs i temples a visitar, per exemple Fushimi Inari.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Japó i la pena de mort

Avui he trobat una notícia que m'ha impactat: Japó aplica la pena de mort després d'un any sense aplicar-la a cap condemnat.

Que un estat apliqui aquest tipus de pena, per mi, és una mala notícia i que Japó, un país tant cívic i educat en tantes coses, ens mostra una més de les seves incoherències des del nostra punt de vista. Una societat on té l'honor en un punt tant elevat de l'escala de valors i un índex de delinqüència baix, podria semblar que no seria necessari l'aplicació d'aquest tipus de pena. No obstant això, diu la notícia que prop del 80% de la societat hi està a favor en casos de delictes de sang.

No cal oblidar que és un país molt tradicional i conservador i hi pot tenir perfectament cabuda en el seu pensament la pena de mort per a casos excepcionals. Per mi, és una pena sense sentit, que només té un ànim de venjança i s'ha demostrat que la seva aplicació no redueix els índexs de criminalitat.

El que està clar que, el que podria un canvi polític després de 50 anys de govern conservador, en aquest àmbit, no s'ha evolucionat.

dilluns, 26 de juliol del 2010

La zona nord: el Kinkakuji i el Ryoanji

Després de molts molts dies sense escriure (fer obres té aquestes coses, però ara ja puc dir que tinc un washlet japonès instal·lat a casa!) seguiré on em vaig quedar. Ei, que m'haig de donar pressa, que en menys d'un mes estarem agafant un vol cap a Japó per tercera vegada! No n'hem tingut prou, repetim!!!

Bé, seguint des de l'última entrada, ens situem a Kyoto de nou. Recordeu que és ple hivern, fa fred i hi ha un ambient molt festiu. En aquesta entrada ja us vaig parlar del nord de Kyoto, però avui és dia de tornar-hi. És interessant comparar el mateix paisatge en dos períodes de l'any diferents, com són la tardor i l'hivern.

Anar a Kyoto vol dir visitar el Kinkakuji, possiblement el temple més famós del Japó i que segur que heu vist en multitud de fotografies (jo el tinc de fons de pantalla, jejeje). Aquesta és la foto que ja us vaig presentar en l'altra entrada. Hi podeu constatar com molts arbres han quedat com el julivert, sense cap fulla i el cap pelat. Però vaja, no em negareu que el temple té quelcom que el fa únic.
Aquesta vegada us introduiré, tirant de guia de viatges, el temple. Va ser construït el 1397 per un Shogun i va ser el seu fill qui el va convertir en temple.
Un monjo el va cremar el 1950, però va ser reconstruït cinc anys més tard i va ser quan se'l va recobrir d'or. I perquè, doncs ni idea!!
Tot i que sembli que no hi ha ningú, està ple de gent i és un bon moment per portar els colzes ben afilats per trobar un bon lloc per fer-vos la foto i per seleccionar qui us farà la foto a vosaltres!!! (això és molt important!!!!).
Un cop us aneu apropant al temple, hi ha una caseta al costat on hi ha fotos del seu interior.
L'interior no es pot visitar. Però aquí no s'acaba la visita. S'acaba donant un vol per darrera. El paisatge és bonic, hi ha una zona per fer la cerimònia del té i per menjar alguna cosa.
També tindreu botiguetes de souvenirs, això n'hi ha a tot arreu. Nosaltres vam fer una petita contribució i vam comprar una espelmeta en aquests expenedors.
La vam encendre i vam pregar ser molt feliços i per la pau en el món, com no pot ser d'una altra manera.
D'aquí, caminant de 15 a 20 minuts (diu la guia que 30 minuts, però són menys segur), s'arriba a un altre temple de visitar quasi obligada, el Ryoanji.
Bé, aquí cal caminar una miqueta. Aquest és el plànol del temple. Quan hi vam anar l'edifici principal estava en obres, però crec que ja han finalitzat. No obstant això, el més important de visitar és el jardí zen que té el temple principal, és a dir, quinze pedrotes en una esplanada de pedretes perfectament alineades. El jardí està en l'edifici més gran en el centre-nord del plànol.
Quès us transmet aquest jardí a vosaltres. A mi pau i harmonia.
El temple va ser fundat el 1450. Però com podeu veure, els 500 iens de l'entrada no és només per veure pedrotes. Hi ha un jardí preciós a l'entrada, però hi planten massa julivert i a l'hivern molts arbres no tenen cap fulla!
Com diu la guia, la millor època per anar-hi és la tardor, per la gran tonalitat de colors que s'hi poden veure. De totes maneres, és bonic de veure sempre!!

Fer aquestes dues visites representen mig dia, per varis motius. Per la gran gent que hi ha, perquè estan al nord i lluny de tot, per la caminada entre temple i temple i perquè per tornar a baixar perds una bona estona. Per tant, seleccioneu bé el moment d'anar-hi i penseu que a les 5 PM tot està tancat!!

Jo us proposo anar-hi de bon matí i d'aquí cap al temple de plata, cap a Ginkakuji.