Després de molts molts dies sense escriure (fer obres té aquestes coses, però ara ja puc dir que tinc un washlet japonès instal·lat a casa!) seguiré on em vaig quedar. Ei, que m'haig de donar pressa, que en menys d'un mes estarem agafant un vol cap a Japó per tercera vegada! No n'hem tingut prou, repetim!!!
Bé, seguint des de l'última entrada, ens situem a Kyoto de nou. Recordeu que és ple hivern, fa fred i hi ha un ambient molt festiu. En aquesta entrada ja us vaig parlar del nord de Kyoto, però avui és dia de tornar-hi. És interessant comparar el mateix paisatge en dos períodes de l'any diferents, com són la tardor i l'hivern.
Anar a Kyoto vol dir visitar el Kinkakuji, possiblement el temple més famós del Japó i que segur que heu vist en multitud de fotografies (jo el tinc de fons de pantalla, jejeje). Aquesta és la foto que ja us vaig presentar en l'altra entrada. Hi podeu constatar com molts arbres han quedat com el julivert, sense cap fulla i el cap pelat. Però vaja, no em negareu que el temple té quelcom que el fa únic.
Aquesta vegada us introduiré, tirant de guia de viatges, el temple. Va ser construït el 1397 per un Shogun i va ser el seu fill qui el va convertir en temple.
Un monjo el va cremar el 1950, però va ser reconstruït cinc anys més tard i va ser quan se'l va recobrir d'or. I perquè, doncs ni idea!!
Tot i que sembli que no hi ha ningú, està ple de gent i és un bon moment per portar els colzes ben afilats per trobar un bon lloc per fer-vos la foto i per seleccionar qui us farà la foto a vosaltres!!! (això és molt important!!!!).
Un cop us aneu apropant al temple, hi ha una caseta al costat on hi ha fotos del seu interior.
L'interior no es pot visitar. Però aquí no s'acaba la visita. S'acaba donant un vol per darrera. El paisatge és bonic, hi ha una zona per fer la cerimònia del té i per menjar alguna cosa.
També tindreu botiguetes de souvenirs, això n'hi ha a tot arreu. Nosaltres vam fer una petita contribució i vam comprar una espelmeta en aquests expenedors.
La vam encendre i vam pregar ser molt feliços i per la pau en el món, com no pot ser d'una altra manera.
D'aquí, caminant de 15 a 20 minuts (diu la guia que 30 minuts, però són menys segur), s'arriba a un altre temple de visitar quasi obligada, el Ryoanji.
Bé, aquí cal caminar una miqueta. Aquest és el plànol del temple. Quan hi vam anar l'edifici principal estava en obres, però crec que ja han finalitzat. No obstant això, el més important de visitar és el jardí zen que té el temple principal, és a dir, quinze pedrotes en una esplanada de pedretes perfectament alineades. El jardí està en l'edifici més gran en el centre-nord del plànol.
Quès us transmet aquest jardí a vosaltres. A mi pau i harmonia.
El temple va ser fundat el 1450. Però com podeu veure, els 500 iens de l'entrada no és només per veure pedrotes. Hi ha un jardí preciós a l'entrada, però hi planten massa julivert i a l'hivern molts arbres no tenen cap fulla!
Com diu la guia, la millor època per anar-hi és la tardor, per la gran tonalitat de colors que s'hi poden veure. De totes maneres, és bonic de veure sempre!!
Fer aquestes dues visites representen mig dia, per varis motius. Per la gran gent que hi ha, perquè estan al nord i lluny de tot, per la caminada entre temple i temple i perquè per tornar a baixar perds una bona estona. Per tant, seleccioneu bé el moment d'anar-hi i penseu que a les 5 PM tot està tancat!!
Jo us proposo anar-hi de bon matí i d'aquí cap al temple de plata, cap a Ginkakuji.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada