dijous, 9 de juny del 2011

Superar el fracàs, idees


Avui voldria donar voltes a coses que em venen al cap i compartir-les amb vosaltres. Som una societat que tendim a ser negatius i a tenir un sentiment de culpa en allò que fem. Se li pot dir catolicisme o espiritualitat però sempre ens movem entre el bé o el mal. No facis allò que no esta bé; tenir por al fracàs o al que diran. I què passa si no sabem d’allò, què passa si hem tingut algun fracàs recent...

Ahir, vaig anar a una xerrada d’una executiva. La xerrada no ha estat espectacular. Ha volgut fer quelcom encisador i no m’ha triomfat. Però durant el torn de preguntes han aparegut temes interessants.

Coses amb les que em quedo. No fer res és una feina molt dura perquè no sabràs mai quan s’acaba. Per tant, passem a l’acció. Però, ohhhh, i si ens la fotem? Doncs ara que sóc emprenedor hi penso. I em quedo amb vàries coses que ha dit.

Tingues quelcom en que agafar-te. Si el fracàs es familiar, tingues amics o una feina, o una afició, quelcom que et compensi els inputs negatius que et dona una part de la teva vida. Diversifica, no et centris en alguna cosa, dedica temps a d’altres coses, per si de cas una et falla. Evidentment, amb mesura, no ens passéssim pas!!!

Això et farà ser curiós i, per tant, receptiu a oportunitats que et passin per davant. Cap alt, per mirar el teu entorn i veure què passa. Una persona pot ser creativa essent curiosa. Un exemple de creativitat que sempre recordo d’un llibre de l’Alfons Cornella es el pa i les gasolineres. Què t’he de creatiu el pa i les gasolineres?. Fa mil anys que estan inventats, però una persona va pensar que es podia vendre pa a les gasolineres. Unint coses que no tenen res a veure es pot ser creatiu. Però per ser creatiu cal tenir curiositat per les coses, per entendre allo que passa a l’entorn i veure’n les tant apreciades oportunitats.

En un moment de fracàs l’ànim està baix i les ganes de fer coses són poques. Com que no tens ganes de pensaré el millor es posar-se rutines. Obligar-se a fer-les és una manera de trencar dinàmiques. Si ens descontrolem, estem perduts. Com que no tenim ànim per anar innovant cada dia, posem-nos una rutina i ser sagrats en complir-la. No val apuntar-se al gimnàs, cal anar-hi. I qui diu el gimnàs pot ser altres coses, sortir, trencar, ni que sigui uns moments la teva dinàmica.

Fes-ho de seguida. No val penedir-se, autofustigar-se, això no porta enlloc. I menys pensa qui te la culpa, perquè la culpa, en menor o major mesura, serà teva. Per tant, no cal que et castiguis mes. Però no perdis ni un segon. Si una cosa no va be, ràpidament troba una nova rutina. Surt a caminar, ves al cine, apuntat a un curs d’origami. Fes allò que volies fer i que sempre has posposat. Agafa la motxilla i marxa, però no t’estiguis a casa tancat, o a l’oficina penedint-te. L’important no és haver caigut si no aixecar-te i el temps ens juga en contra. Quan mes temps perdem penedint-nos, més ens costarà superar el fracàs. No busquis culpables, no serveix per res. No critiquis, canalitza les energies cap allà on es multipliquen. Compra’t una guitarra, uns patins, ves a ajudar persones necessitades de veritat,...

Ahh, i si no ho fas per tu, fes-ho pels demés. No em siguis egoista i centris la teva vida en tu. Les millors coses es fan equip, cultiva’l, treballa’l. Dona i rebràs. Per tant, si tu sol no ten surts perquè no trobes la motivació, busca-la en els demés. Els petits canvis són poderosos deia el capità enciam. Som uns essers socials, busca aquesta motivació en els demés, però sense esperar res a canvi. No podem demanar rendiment a tot el que fem, però si fomentes un equip, si tothom dona, l’equip multiplica els resultats.

Fer-se la víctima, queixar-se dels demés, buscar culpables no suma, si no que resta. Les coses no venen soles, les coses s’han de currar, s’ha de treballar i molt, tinguis i no tinguis ganes.

Mireu, a l’administració hi ha molta gent a la que li han regalat coses, i molta gent que les critica per això. Potser aquesta voldria que també li haguessin regalat. Però, molt sovint, tant una com l’altra són persones negatives, no sumen i no estan motivades. Per estar-ho cal aconseguir petits èxits, per tenir èxit cal haver establert uns objectius i per obtenir aquests objectius s’ha de treballar i molt, amb ganes. Pensar en els demés, fer equip, ja sigui en organitzacions petites o grans; cal sumar. La vida és de llarg recorregut, però no tenim temps a perdre. Passem a l’acció, canviem la nostra mentalitat a mentalitat guanyadora. Així superarem els nostres fracassos i aconseguir allò que ens proposem.

Espero que a algú li pugui servir aquesta recepta per superar un fracàs, o senzillament per trobar el camí cap al seu benestar, cap a la seva pau interior que li permeti estar content amb el que fa.

Ànims!!! Ganbatte, es a dir, fes-ho el millor que puguis com dirien els meus estimats amics japonesos.

Endevant amb les sabates grans


Ja fa mes d’un mes que la nostra botiga de sabates grans es una realitat. Li acabem de donar un nova imatge i ens comencem a obrir terreny en el món de les sabates de talles grans.

L’experiència està sent molt positiva. No pensava pas que ho fos tant. Els resultats econòmics esperem que arribin, però aquests tardaran en arribar. La inversió és forta i ningú ha dit pas que els diners, ni siguin fàcils d’aconseguir, ni vinguin sols.

De moment, els més importants són els nostres primers clients, que esperem que estiguin molt satisfets amb el servei que els estem oferint, ja que aquest és el primer valor de la nostra botiga.