dimecres, 16 de desembre de 2009

Takayama, un passeig per la muntanya

Una de les excursions típiques que es poden fer des de Nagoya i que molta gent fa si ve 15 dies al Japó és anar fins a Takayama i Shirakawago i, en alguns casos, arribar-se fins a Kanazawa. Aquestes poblacions estan a una mica més de dues hores de Nagoya en direcció nord. En el nostre cas, vam optar per només fer Takayama i Shirakawago, passant dues nits en un hostel de Takayama.

Aquesta vegada vam anar 4 persones. 4 és un número ideal per viatjar en grup, ja que és un grup dominable, parell i que entre d’altres coses et permet fer moltes coses a baix preu, per exemple agafar un taxi o una habitació de 4 privada en un hostel més barata que una habitació doble. A més, sempre 8 ulls veuen més que no pas 4.

Com que ja he comentat altres vegades, el transport al Japó és molt car. Aquí no hi ha transport públic, tot són empreses privades les que presten el servei de tren o autobús i, per tant, aquestes repercuteixen el preu en l’usuari final al 100%, no al 50% com passa al nostre país (no sabem la sort que tenim, encara que de vegades, el nostre servei deixa bastant que desitjar!!).

Per arribar a Takayama tenim dues opcions, tren o bus. En aquesta ocasió el tren no acaba de ser una bona idea per nosaltres ja que, tot i que arriba vint minuts abans, val prop de 2.000 iens més. Així que autobús des de Nagoya Station i 2:40 h de viatge ens esperen. Agafem el primer bus, que surt a les 7:30 del matí.

El viatge és molt plàcid, només fa tres parades en tot el camí i a les 10 ja tem a lloc, i tot després de recuperar les hores de són dins del bus que ens faltaven per haver-nos aixecat ben d’hora. Davant mateix de l’estació hi ha l’oficina de turisme que, en un perfecte anglès, ens ofereixen un mapa i ens expliquen què podem fer.Abans de res, ens anem cap al hostel. Una noia del grup havia estat a Osaka en un hostel de la cadena: J-Hoppers. N’hi ha un total de quatre en tot Japó, Osaka, Takayama, Kyoto i Takayama. Són molt recomanables, són baratets i són d’estil japonès, és a dir, amb tatami i fotó al terra. La nostra habitació era per quatre persones, amb bany compartit a la mateixa planta. Hi havia una llitera i tres llits sobre el tatami. A part, a la cuina hi havia de tot. Tot per uns 20€ la nit.

Havíem anat a la muntanya i feia prou fred, però tot i així, pels autòctons del poble no ho semblava pas. Mireu aquesta noia i les seves sandàlies de la Kitty. No crec que hi hagués més de 10 graus.Ara estàvem de nou a l’estació de Takayama esperant un bus que ens portés a la zona de Hida no Sato. Amb el tiquet del bus ja vam comprar l’entrada per aquest recinte, on hi pots trobar unes 30 cases antigues que han portat de tot el Japó per mostrar-ne les seves característiques. La majoria són de principis del Segle XIX, és a dir, que tenen prop de 200 anys.

Només entrar hi ha un petit llac amb unes carpes enormes. I ja tens a la típica japo alimentat a les súper carpes i fent-ne el vídeo, ai mareta, com són aquests japos!!Bé, aquí podeu veure el grup que anàvem i les dues primeres cases que es veien des de l’entrada. És ben interessant el sostre de les mateixes, fent de milers de petites canyes.I si volies, podies integrar-te en el paisatge, com si d’un pagès japonès es tractés. Nosaltres hi vam posar tot de la nostra part, què us sembla? Passem per japos?? Jo crec que no massa!, :).
En alguna d’aquestes cases hi havia artesans que treballàvem la ceràmica o la fusta i els podies veure treballant. Nosaltres vam enganxar el fuster esmorzant i només vam poder fer la foto al seu taller.La teixidora sí que estava al seu lloc. Si volies, podies comprar les peces que feien.En quasi totes les cases es podia entrar i copsar com vivíem els japonesos fa uns anys. La veritat és que devien passar un fred de mil dimonis ja que, a més, anaven sense sabates per casa. A nosaltres ens les feien treure si hi volíem entrar (aquí te les has de treure a molts llocs) i ens van quedar els peus ben glaçadets. És que som uns kemakus ben poc soferts!!Per sort una atracció turística, està molt i molt aconseguida. Mireu si no aquesta caseta. Està perfectament integrada en el paisatge. Dins d’aquesta casa et mostràvem com feien carbó natural.Tampoc faltava la típica estàtua amb el pitet que et pots trobar per tot arreu al Japó.
Algunes de les cases eren enormes, com aquesta. Les cases tenen moltes estàncies, no tenen passadissos com podeu veure.Aquesta, al final de tot, tenia una habitació amb una taula i un armari, que és com una petita capella per resar. Nosaltres vam tornar a intentar sentir-nos japonesos, imitant la seva posició bàsica de seure, però renoi, quin mal als genolls i als turmells. La meva flexibilitat és nul·la per fer aquestes coses! No podré participar mai en una cerimònia del té, que són com 4 hores assentat en aquesta postura (si optes per la versió llarga de la cerimònia).
Aquesta és la imatge de la casa en qüestió.No contents amb això, des de la part més alta del recinte es podia accedir a un camí que et portava a les ruïnes d’un castell i tot semblava que des de les ruïnes tindríem una vista excepcional de Takayama. I així va ser. Al cap d’uns 30 minuts caminant van arribar a les ruïnes, si es pot dir ruïnes a dues pedres.En només 20 minuts vam tornar a estar a Hida. El que em va sorpendre és que per sortir de Hida no s’havia de passar cap porta, és més quan vam arribar a Hida hi havia un cartell que deia que si us plau paguessis al sortir en cas que entressis per darrera. Vaja, que ja m’hi imagino quants habitants de la península farien cas a aquest cartell.

I bé, amb això vam fer el matí. A la tarda vam anar a l’altre punta del poble que és una zona on hi ha 12 temples diferents un al costat de l’altre. És la zona de Higashiyama. El recurregut per veure tots els temples són uns 4 kilòmetres i es fa en unes dues hores. No m’enrotllo gaire més en aquest punt que suposo que, com jo, els veieu tots iguals, per. Us deixo unes fotos.
Entre mig dels temples es podia pujar una muntanya i arribar al que semblava un altre temple. Però no ho era pas, cap a la dreta era un parc, però cap a l’esquerra hi havia això.Aquesta és la forma que tenen els cementiris japonesos. Son com estaques de granit amb el nom del difunt. Aquí només hi enterren les cendres, crec que els coses els incineren, però no n’estic segur. No hi ha cap mena de porta, mur o vigilant. Després d’aquest, n’he anat trobant d’altres. Aquest era molt gros, perquè no només hi havia tombes per aquesta zona. N’he vist d’altres que potser no n’hi havia més de 10. Però, a mi ja m’agradaria estar enterrat aquí amb la vista de tota la zona.

Avui he llegit que Takayama és el municipi amb més extensió del Japó, amb més de 1.000 km2. El segon és Hamamatsu, que és des de l’onsen de Kanzanji estic acabant d’escriure aquesta entrada. Evidentment, estic vestit amb un yukata d’aquests preciosos que ja heu vist a l’entrada sobre Kurama Onsen.

Per recuperar forces, els del propi hostel ens van proporcionar l'onsen més concorregut del poble. Ens van venir a buscar amb la furgoneta de l'onsen. Com que tinc el prospecte de l'onsen ja us l'ensenyaré en una propera entrada.

Bé i després de tant passejar, un suparillu no? Doncs claru!! Ens va costar una mica trobar un bon lloc. Hi havia un carrer ple de petits restaurants, similars en tamany a una mica de Japó del carrer Muntaner, prop d’Aragó, on quasi només hi havia una barra.

Vam entrar en un lloc on hi havia una barra, dues taules, un client i una senyora gran. Feia gràcia, hi havia els cotxets del nét i tot semblava que estavem sopant a ca la iaia. No parlava ni papa d’anglès, però ens vam fer entendre i vam sopar brutalment bé. Aquí teniu la foto de record de la iaia.I ja per acabar la nit, vam anar a un pub de tamany similar al de ca la iaia, però on ens van fer uns còctels de xocolata calenta amb Cuontreau que em recordaven els torrons de xocolata amb lícor, boníssims!!! Aquí teniu el mestre.Bé, i això és tot pel primer dia. Complet oi? Demà anirem a Shirakawago!

PD: Si heu arribat fins aquí, trobeu que m’enrotllo massa i s’ha fet massa llarg, o es llegeix bé? Gràcies per col·laborar responent aquesta mini pregunta.

6 comentaris:

  1. ni enrollat ni romansos, esta molt mot be, o sigui de puta mare, no paris, encara que no tinguis comentaris, ser de bona tinta que tens bastans seguidors, quidad, petons

    ResponElimina
  2. Té tota la raó, aquest diari d'un egarenc al Japó enganxa... Com se't presenten les festes?

    ResponElimina
  3. Ei, gràcies pels vostres comentaris!! Bé, aviat arribaré a les 100 entrades, que no són poques. I si vaig tenint seguidors tant fidels com vosaltres, més motius per seguir escribint.

    Les festes es presenten diferents, les passarem al Japó. Serà estrany no estar amb la family, a més, aquí, no celebrem ni Nadals ni Sant Esteves i tampoc busquis escudella, carn d'olla, pilotes i un canalons. Tampoc busquis turrons. Serà estrany, però serà diferent!

    ResponElimina
  4. ei roger, que nosaltres volem anar a Shirakawago iencara no has escrit el post.... l-estem esperant!!! *)

    ResponElimina
  5. A mi tampoc se m'ha fet pesat! Des del nou ordinador estar conectada és més fàcil i em permet seguir-te amb més comoditat. A la fotografia que esteu fent de japonesos, sembleu el Montilla (de Polònia) fent "2 xists" simultanis! Bon intent!

    ResponElimina
  6. Pro com que t'enrollas massa,amb lo bé que de cert ens u passem tots llegin las tevas experiencias,que afortunadament per ara totes son molt bones,las fotos estan ben fetas i ens donen una idea de com es aquest pais i de com viuen els seus habitans, que per sert u fan bastant diferent de nosaltres,per aixó es tan atractiu el teu blooger,continua axins¡¡ i graçias.....

    ResponElimina