Nara II

Bé, després de donar una volta pels temples budistes de Nara, ara toca anar-nos a entrar cap als temples Sintoistes.

Però abans comentar-vos que el Japó és un país laic, sense religició oficial, però on la religió és present a tot arreu, fins al punt de defensar que l'emperador té un origen diví. Les dues principals religions son la budista, que té quatre branques i la sintoista. A l'hora d'anar als temples i saber quin és quin, ja que els edificis en sí s'assemblen bastant, és bastant senzill. Només cal mirar si hi ha una figura de buda a l'interior o no. Si hi és, és budista, si no, sintoista.

També els podeu diferenciar per l'element que fan servir que cridar als déus. En els budistes és com una campana que està a prop del sostre i que es toca tres vegades amb una corda gruixuda, mentre que en els sintoistes, el sistema és el mateix però el que es fa es moure un gran cascabell que hi ha prop del sostre amb una corda similar.

Bé, un cop fetes aquestes precisions inicials, ja podem retornar a Nara. Ens estem anat cap al santuari Kasuga Taisha. És un jardí d'1,5 hectàrees. L'estil d'aquest temple es diu Kasuga, curiós oi?, i és així perquè el sostre té una forma especial.

Per entrar en aquest santuari has de creuar aquest pont. A part, al costat hi havia un petit restuarant, que és on vam aprofitar per dinar.Després puges unes escales, on està ple de llanternes de pedra. La majoria tenien papers en els forats de les llanternes, suposo d'algun Matsuri, és a dir, festival de dies anteriors, ja que la majoria de papers s'havien fet malbé. Deu impresionar pujar per aquestes escales amb totes les llanternes enceses. I quan vam arribar a dalt, primera sorpresa. Deuria ser dia de comunions o quelcom similar, perquè ens vam trobar això. Hi havia tot de nens i nenes vestits amb kimonos acompanyats dels seus pares a l'espera de celebrar alguna cerimònia. En el cas de la nena, el seu pare estava orgullossíssim que un grups d'estrangers li fessin fotos a la filla, ja que erem quatre o cinc homes que li estàvem fent fotos (sona veritablement malament, però és el que hi ha). Ella, pobreta, feia una cara de voler tocar el dos increïble i si pogués, d'infligir tot de mal al seu pare. Vaja, coses de pares i filles, suposo que saber de què parlo.

Més endevant tornes a creuar un pont i arribes a la zona dels petits temples. El temple gros ja l'hem passat i com que s'havia de pagar vam decidir que ja n'hi havia prou de pagar per visitar temples. Però clar, després d'haver vist els altres, aquest no tenia tant encant. I una mica més endevant, ens vam trobar aquesta porta. Ens estàvem a la zona dels petits temples, dedicat cadascun a un déu diferent. A la zona hi havia com sis o set temples petitets com aquest. A través d'aquesta porta, s'accedia a dos altres temples.No sé pas a què estàvem dedicats, però el que tinc clar és que n'hi havia un dedicat a l'amor, ja que tots tenien al davant un lloc per posar cartellets de fusta que imagino que eren les teves pregàries. En aquest cas, el cartellet de fusta tenia forma de cor i la gent hi demanava principalment amor entre ells. Bé, i aquesta va ser l'última parada d'aquest cap de setmana que ens ha portat per tres dels llocs més importants del Japó, Kyoto, Osaka i Nara. De Nara, cap a Nagoya, més de dues hores de tren però amb la satisfacció d'haver passat un cap de setmana ben ben intens. Espeor que us hagi agradat!