dilluns, 24 de gener de 2011

Visita virtual a temples de Kyoto

Estic fent un viatge d'anada i tornada a Kyoto!!! Sí sí, i sense moure'm de la cadira de casa!!! Vaja, tots ho podeu fer!!


Només cal que entreu en aquesta web, http://air-sampai.jp/ i podreu fer tres visites virtuals i guides per tres dels temples més importants de Kyoto, el Kyomizudera (temple de l'aigua), Fushimi Inari (temple de les portes vermelles) i Jishu Jinja, el temple de l'amor (temple on hi ha dues pedres, que si ets capaç de recórrer els 18 metres que les separen, trobaràs el teu amor).
Els dos primers els he visitat i puc assegurar que el treball que han fet és excel·lent. Vaja, l'objectiu és que feu una visita de totes totes, us renteu les mans, pregueu, demaneu un desig, feu una donació i compreu algun record. Tot això des de casa.

Tindreu una guia japonesa, amb subtítuls en anglès. Per tant, no tardeu, que aquestes coses mai se sap quan duraran. Ai, quants records!

Ahh, i si us fixeu en el nom de la web, air-sampai, la inspiració bé de l'air guitar, aquest art de tocar la guitarra sense guitarra. Doncs aquí, veurem temples sense tenir-los al davant! Però val la pena!!

Quan arribeu al mapa, el Kyomizu es el de la dreta, Fushimi es el que queda més al sud, i, per tant, Jinushi, és el que queda més a la dreta. 

Per cert, quan us demani si Bigginer o Pro, feu Bigginer!!
 

dimecres, 5 de gener de 2011

Fukuoka, la calor, l'edifici-jardí Across i la carta als reis

Després de donar voltes i voltes per Canal City, vam decidir anar a veure un dels edificis més emblemàtics de Fukuoka. Hi vam anar a peu, passejant pels carrers de Fukuoka.

D'aquesta manera, després d'uns 20 minuts caminant vam arribar a l'edifici Acros. L'edifici és com una piràmide. I tots podríeu pensar que és egípcia no??? Doncs no, és d'influència mexicana. Els seus arquitectes són mexicans i l'edifici és totalment esglaonat.
L'interior és espaiós, però no deixa de ser un edifici d'oficines funcional i amb molta claror.
Bé, que és un bon lloc on refrescar-te una mica de la calor.

Tot s'ha de dir que l'edifici impressiona un ou, tot verd i tal. Sabíem, per la guia, que es podia pujar a l'àtic i estàvem buscant com bojos l'ascensor per dins. Doncs res, com a home, després de no trobar cap ascensor, vaig sucumbir a la idea de preguntar-li algú on estava l'elevator. Doncs resulta que no n'hi ha!!!!

No hi ha ascensor per arribar a dalt de tot. I ara la gran pregunta, després d'haver recorregut 10.000 km en avió, 2.000 en tren i una pila caminant sota un calor sofocant, hi ha ganes de pujar una piràmide plena de plantes i, molt probablement de mosquits. Val la pena pujar-hi per veure una vista com aquesta?
 Què me'n dieu??? El panorama no és massa alentador, però, perquè hem vingut aquí sinó!!! Doncs som-hi, a munt. A la dreta de l'entrada principal hi ha dues portetes que deixen entreveure unes escales prou amples. I comencem a pujar...
... I a pujar, fins fer-nos els 60 metres d'alçada de l'edifici. A més, el pitjor de tot va ser que el jardí superior estava tancat i ens vam quedar a les portes.
Però tot i així, l'esforç va valer la pena. La vista de Fukuoka és xula. Si obriu la foto, veureu el Canal City darrera de l'edifici marron que és un parking, a l'esquerra del cartell blanc i blau de l'hotel 東横イン, és a dir, ToyokoInn. Aquests són uns hotels que estan a quasi totes les ciutats gran del Japó i a uns prous bastant normals.

Arribant a dalt, em vaig prendre el meu postre preferit del Japó!!!!! Vaja, un salvavides per recuperar una mica de sucre i poder tornar a l'hotel pel meu propi peu.
L'espectacle havia valgut la pena i la satisfacció era màxima, tot i la porta tancada i el mal de peus.

És increïble la quantitat de vegetació que es pot posar en un edifici. Si s'extengués aquesta pràctica, a part d'ajudar a refrigerar l'edifici, ajudaríem a mantenir un entorn més saludable i a respectar una mica més la natura.

D'aquí vam a Nakasu, una illa que queda al costat de l'edifici ja que està envoltada per dos canals. És el principal punt d'entreteniment de Fukuoka i a nosaltres ens va agradar tant que no vam tirar ni una fotografia. Estava ple de clubs de senyores, carrers estrets i una mica bruts i, a les cinc de la tarda, no tenia cap encant. Suposo que a la nit i amb ganes de marxeta ha de ser un lloc ideal per trobar-lo, però després d'haver-nos aixecat a les 6 de Kyoto, no en teníem gens de ganes.

Això sí, un cop vaig veure un taiko no tatsujin 9 (és a dir, una mica vell, ja que acaben de treure la versió 14), jo de pet a fer un parell de partidetes!!
 Així és recuperen moltes energies. Com ho trobo a faltar!!! Si ningú mai sap què regalar-me, doncs una màquina d'aquestes em faria molt feliç!!! Jo trobo que m'afavoreix molt!!

Per tant, ja sabeu què demano per reis, una màquina recreativa on recuperar les energies!!!

PD: Encara recordo el mític sopar de l'estació de Fukuoka. Què bo que va ser!!! I que de tot que vaig tornar a l'habitació. A l'endemà Nagasaki!!!! Així que a descansar!!!!!