dimecres, 24 de novembre de 2010

El Daisuke i els seus Calvin Klein

Ei, encara esteu darrera la pantalla seguint aquest blog, ara toca l'anècdota del dia. Us presento al Daisuke (Es pronuncia Daiske).
Calvin Klein
I no us preguntareu pas què feia un japo amb uns calçotets d'Espanya??? Segur que no us ho pregunteu??? Jeje, segur que sí. Doncs vam anar a un izakaya (d'aquells que has de seure al terra) i al cap d'una estona d'arribar, va aparéixer un grup d'uns 20 japonesos. Van començar a beure pels descosits i quan ja anaven una mica perjudicats, van començar a interactuar amb nosaltres.

Resulta que eren treballadors de l'Isetan, els grans magatzems que hi ha a l'estació de Kyoto. Tots eren de la planta 6 i n'hi havia un que marxava. Havia pujat de categoria i marxava a treballar a Osaka. Per tant, li van organitzar una festa. L'organitzador va ser el Daisuke. I mira, un dels regals eren aquest súper gallumbus (o no). Com que feia poc del mundial,...

Va ser molt curiós veure la celebració. Per tant, el millor que podeu fer si aneu per Japó és buscar llocs poc turístics i intentar-vos fer entendre. Potser us trobareu amb una sorpresa...

Fins aviat!

I ara el palau imperial de Kyoto!

Em miro totes les fotografies que tinc del Japó i si algun lloc és el més fotografiat aquest és sense dubte Kyoto.

A Kyoto hi he estat tres vegades: al novembre, al gener i en ple mes d'agost. Sense dubte, el novembre és la millor època per anar-hi. Però, tot hi haver-hi anat ja tres vegades, una, hi tornaria, dues, dubto que hagi vist quasi res de Kyoto, tres, m'encata. Evidentment he visitat els edificis i llocs més famosos de Kyoto, però encara em queda tant per visitar...

Crec que callejeros está preparant un programa sobre Kyoto. Haviam quina imatge en treuren.

Però bé, anem al tema d'avui, que és el Gosho, vull dir, el Palau Imperial de Kyoto. Ull, no confondre amb el Palau Imperial de Tokyo, jeje. Kyoto també té palau imperial. Només cal pensar que Kyoto va ser la capital del país durant més de 1.000 anys (794-1868).

Per tant, la de vegades que ha vist coronar un nou emperador... Fins i tot, s'han coronat allà dos emperadors un cop la capital es va moure a Tokyo: Taisho i Showa, aquest últim, el pare de l'actual emperador Heisei, de nom Akihito. Akihita ja va ser coronat a Tokyo el 1989

El Gosho és un palau que està en un parc que té prop d'1 kilòmetre quadrat. La visita és gratuïta, però té un peatge, i aquest és demanar permís via internet per accedir-hi. Així que si sabeu quan estareu a Kyoto, el primer que us diria que fessiu és demanar ja el permís si el voleu visitar.

La visita és guiada (Hi ha un avi japonès amb cara de molt mala llet que va fent crits perquè la gent segueixi la guia. Perquè tots els que ens quedàvem al darrera èrem principal llatins?????). Això sí, la guia només parlar en anglès i l'avi només crida en japonès.

La visita comença per un edifici que era al que s'ubicava als invitats de l'emperador abans d'una visita oficial. Hi ha tres sales, i d'acord si erets primer ministre, ministre o un càrrec inferior, anaves a una o altra sala, és a dir, d'acord amb el teu rang: salsa del tigre, de la grua (l'animal, no pas els que ens agafen el cotxe de tant en tant) o dels cireres.
Kyoto gosho
Aquest és l'edifici amb la seva visió global. Es diu Shodaibunoma. Aquí ja ens vam endur la primera bronca de l'avi japonès perquè la guia ja estava en la següent ubicació i nosaltres fent el pamplines! Cullera, només volíem una foto sense guiris suats i pollosos!
Aquest és el segon edifici a visitar. Bé, visitar, no és del tot cert, perquè només els vam veure des de fora. I, a les dues del migdia i sense cap ombra, va ser un xic dur.
kyoto gosho
Heu vist el senyor que hi ha davant d'aquest edifici, doncs és l'avi japonès cascarràbies!!

El següent edifici és el més important, el Shinshiden. Aquest és l'edifici que es feia servir per coronar els nous emperadors.
Shinshinden
Aquest edifici té dos arbres davant seu, un cirerer i un taronger. Això, més el fet que el sostre és de palla, i que tots els murs de l'edifici són taronges ens indiquen que estem davant una zona shintoista. Tot té un significat, en aquest cas desitjar llarga vida i felicitat a l'emperador.
shinshiden
Surtint a l'esquera de l'edifici, trobem una de les portes del palau. Aquesta es diu Kenshumon.
Kenshumon
Davant d'aquesta porta hi ha un altre edifici que guarda un dels tres tresors. L'edifici es diu Shunkoden, però el tresor només el pot veure l'emperador, ja que és un mirall que no s'hi pot mirar l'emperador crec. Penseu que fins al final de la segona Guerra Mundial, l'emperador era considerat un déu.

Immediatament arribem als jardins privats de l'emperador. La guia va dir que l'emperador i l'emperatriu no vivíem junts, sinó que cadascú tenia els seus edificis. Aquest era el jardí privat de l'emperador. El que em vaig preguntar és com s'ho feien per..... Potser per aquest motiu, encara ara els japonesos tenen uns índexs tant baixos de ..... (No calen detalls oi???)
Oikeniwa garden
Després de veure aquest jardí, ens van entrar al patí de la residència de l'emperador, el Seryoden.

Dins del pati vam veure un detall interessant. Fixeu-vos en aquest sostre. Veure que una part és nova i l'altre vella. Doncs la vella la començaran a canviar ara. Tarden uns 25 anys a canviar tots els sostres dels edificis del palau. Curiosament, aquest sostre de palla dura uns 25 anys. Així que, quan han acabat, han de tornar a començar. Coses de japos!
Kogosho
Aquest és Seryoden, la residència de l'emperador. Deia la guia que hi feia un fred de cal déu. Va explicar una història de com es vestia però no vaig entendre bé si era per a la coronació o diàriament. Bé, es veu una mica l'estància,..
Seryoden
La visita, a mi, tot i la calor, l'avi cascarràbies i tots els guiris llatins maleducats, em va agradar. La recomanaria si es tenen més de tres dies a Kyoto. És un punt neuràlgic de l'història del Japó i val la pena coneixe'l.

Així sí, penseu que l'entrada queda força lluny de l'inici del parc, per tant, no feu com nantrus, que prou calor feia, encara vam haver de córrer sota el Sòl perquè no ens deixessin fora!
 keyakibashi bridge
Per acabar l'excursió, us deixo amb una foto del pont Keyakibashi, feta en el mateix jardí privat de l'emperador.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Fushimi Inari, el temples dels 20.000 toris

Si recordeu el vídeo d'aquesta entrada o l'inici de Memorias de una geisha, segur que recordareu un temple que té moltes però moltes portes vermelles. És aquest. És el Fushimi Inari de Kyoto.
Fushimi Inari
Aquest temple té milers de portes taronges amb la base negre i estan distribuïdes en dues muntanyes al sud de Kyoto. És un dels temples que es recomana visitar si es disposa de més de dos dies a Kyoto, ja que està una mica lluny (s'ha d'agafar un tren).
 
Són quasi tots de fusta i estan patrocinats. Així, si sapiguéssim japonés, veuríem quan van ser posats i qui els va patrocinar.
Kyoto Fushimi Inari
Aquí estic comptants els anys que deuria tenir la porta. La data la posen seguint el sistema japonès, ja que ells estan ara mateix a l'any 22 de la era Heisei (fa 22 anys que va ser coronat l'actual emperador japonès). Així que no vaig veure portes de més de 20 anys. Vaja, que la intensitat amb què renoven els toris deu ser molt gran. El del meu darrera, l'acaben de posar ja que encara no han pintat les lletres. L'intensitat del color taronja és brutal. No hi ha ni un sol regalim de pintura.

De tant en tant també hi ha una porta de pedra que ens deu anunciar alguna cosa.
Kyoto Fushimi Inari
Aquí podreu veure un detall d'una porta amb uns quants anys. També les petites portes, que costen com 10.000 iens que la gent compra i que deixen al costat de la multitud de cementiris que hi ha. També n'hi ha de més petites i barates.
Kyoto Fushimi Inari
La intentsitat del canvi ho podem veure aquí, on ja segur que hi ha dues noves portes. Penseu que patrocinar una porta és quelcom molt important per qui ho fa, a part d'una despesa ben important. Les grans crec que costen com 12.000€ i les més petites, com les de l'entrada, de 2.000 a 4.000€.
Fushimi inari és un dels 30.000 temples dedicats a Inari, deu de l'arròs. Es diu que un gon, és a dir, una guineu, és el seu missatger. Per això veureu tots de guineus per tot el temple. La guineu és un animal que el trobareu en molts temples shintoistes del Japó.

És més, es caracteritza amb una clau a la boca. Aquesta és la clau del graner de l'arròs, per tal de protegir la collita. Si penseu que l'arròs és l'únic producte que el Japó pot ser autosuficient en captareu la importància.També es caracteritza amb una bola d'arròs. Vaja, per aquest motiu normalment es presenten en parelles.
Aquesta és la vista que hi ha desde del temple. Però arribar fins a trobar aquesta vista costa una mica. Fushimi Inari és un temple que està obert tot el dia, però requereix de ganes de caminar. Ahh, i sorpresa, és gratis!!!

Només arribar i passar les grans guineus, trobarem els toris de la pel·lícula, però a partir d'aquí comencen un seguit de camins i caminets que donen la volta a dues muntanyes. 
Fushimi Inari 
Totes amb més o menys toris i cementiris. Aquesta és l'entrada. Aquest tori el veurem només sortir de l'estació d'Inari, que està només a 8 minuts des de l'estació central de Kyoto. Penseu que només hi paren els trens locals que van en direcció a Nara, no agafeu els ràpids!!!
Fushimi Inari entrance
Passada l'entrada, hi trobareu uns quants temples i varis llocs per comprar souvenirs.

 Fushimi Inari temple
Són quasi quatre els kilòmetres de tot el recinte. Això és important saber-ho abans de pensar que sou capaços de fer-lo sencer. Està ple d'escales i no es para d'anar a munt i avall.
Fushimi Inari
El passeig val la pena, però cal estar amb una mica de forma. Així que si venim de Nara i és ple estiu, no sigueu gaire ambiciosos sinó realistes. Aquest és un dels cementiris que hi ha, possiblement el més gran. Per arribar-hi, seguir recte un cop arribem al gran creuament que hi ha després de pujar totes les escales. Més concretament, hi ha un triple trencall amb un petit bar antic a la nostra esquerra. Agafarem el camí que segueix davant nostre.
Fushimi Inari
Com podeu veure, en aquest temple hi he estat dues vegades. Potser no us havíeu fixat, però he barrejat les fotos de la meva visita a mitjans del mes de gener i la que vaig fer durant l'agost. Durant la primera visita vaig veure aquest senyor. Un altre cop, Japó segueix sent un país de contrastos.
 Fushimi Inari worker
Com podeu imaginar-vos, no hi ha carreteres ni altra manera que pujar les coses a peu per aquests camins plens d'escales. Que no us sorprengui, tot i que jo em vaig quedar una mica parat de veure-ho.

Per acabar, us deixo amb aquesta imatge. Estàvem a finals d'agost i s'estava fent de nit, la tardor s'acostava, l'època dels mils colors càlids. El que era càlid, però, era el temps, una calor horrorosa (A Kyoto sempre hi ha dos graus més que Tokyo), però els arbres ja s'estàvem preparant pel seu propi espectable.

Fushimi Inari lake
Si teniu la sort d'anar al Japó, penseu sempre en treure els reflexes de la natura a l'aigua. em posareu les dents llargues...

Espero que us hagi agradat. Aquest temple no és un altre que Fushimi Inari, el temple dels toris.

divendres, 19 de novembre de 2010

Una nova idol japonesa ..... per flipar i molt!!!

Encara estic flipant. Una mica fora de lloc. Us presento a Hatsune Miku, una nova idol japonesa. Però què té d'especial que no tingui qualsevol de les integrants de AKB48 o Morning musume. Doncs que la Hatsune Miku no és una japonesa qualsevol, és japonesa, és una noia, canta bé i es mou a l'escenari amb certa gràcia. A més, als seus concerts hi va molta gent i la gent es coneix les lletres. Té 16 anys, fa 1,58 m i pesa 42 kgs. Vaja, la típica nina japonesa.

Doncs, llavors, que té de diferent amb la resta d'idols?? Doncs què quan surt a cantar ho fa en forma d'holograma. Miku no és un personatge real, és un software vocal de Crypton, però que han tingut la gràcia de personificar en forma de personatge de manga, amb un cabells verds molt llargs, vaja, el típic personatge que vesteixen amb vestidets sexis, ulls com carbasses i faldilletes molt curtes que trobareu a qualsevol botiga de personatges japonesa.

Miku
I sinó em creieu, aquí teniu la caixa del software. És una veu informatitzada que canta les nostres lletres. Aquí teniu la caixa del software.

vocaloid Miku
Encara esteu flipant no?? Doncs jo sí. I més quan li doneu un cop d'ull a aquest vídeo.

O aquest altre. El nom de la cançó ho diu tot, Po pi po.

Vaja, i si voleu que la Hatsune Miku passi per casa a cantar, aquí teniu on contractar-la, www.amazon.co.jp, on sinó?? El preu volta uns 120€. Es pa flipá o no????

Teclat japonès per a android

Com a feliç usuari d'android que soc, el meu Samsung Galaxy només tenia un problema i és que no tenia teclat en japonès. Sí que el tenia en koreà, però res de res de japonès.

I vaig pensar, quina pua, no hi ha dret, jo també el vull en japonès. Així que després d'un mes de búsqueda, finalment he trobat l'eina i la vull compartir amb tots vosaltres per si mai la necessiteu, cosa que dubto, però mai se sap. No us ha fet mai il·lusió poder escriure quatre coses en japonès?? Ara és la vostra!

Aquí teniu l'aplicació. El millor de tot és que és gratuïta i molt fàcil de fer anar. Només heu de mantenir apretat qualsevol requadre, canviar el mètode d'introducció del teclat que tingueu per defecte a Simeji. I ja estarà. Llavors us apareixerà un teclat normal, però si opteu per l'opció あ, llavors començareu a escriure en japonès amb el teclat amb lletres nostres. Brutal, perquè et va reconeixent la paraula a la mínima que l'escrius. Francament, tota una troballa! Ja em direu el què!

dimarts, 16 de novembre de 2010

... i Hakuho ha perdut!!

Avui és un dia important, Hakuho ha pedut un combat després de 63 victòries seguides.

Ha estat un combat molt renyit amb Kisenosato, però ha acabat cedint. No arribarà ja al record de 69 victòries i dóna possibilitats a d'altres lluitadors a poder guanyar un torneig.

Disfruteu del vídeo, és històric!!! Jejeje!!

La veritat que pensava que ho aconseguiria, és molt fort i el combat ha estat a punt de guanyar-lo quan el tenia a punt de tombar, però Kisenosato s'ha refet i l'ha fet fora del ring. Ara, a veure com reacciona, és un yokozuna i segur que lluitarà per la victòria. A més, només té 25 anys, té molts anys de carrera encara.

dilluns, 8 de novembre de 2010

El Sumo, tot una experiència al Japó

Farà cosa d'un mes us deia que Hakuho havia guanyat el torneig de tardor dc Tokyo i us vaig prometre que us parlaria amb més detall del sumo. Doncs som-hi.

Com us podeu imaginar, el sumo és un espot ancestral, diuen que té més de 2.500 anys. Dins d'un ring (doyo) delimitat amb una corda d'arròs. El ring fa uns 4,5 metres de diàmetres i hi té una sorreta de color negre (per això quan cauen els lluitadors, queden tot bruts).

El funcionament és molt senzill, aquestes són les regles. Guanya qui aconsegueix que:
  1. L'altre lluitador toqui el terra amb alguna part del seu cos a excepció dels seus peus.
  2. L'altre lluitado faci contacte amb l'exterior del ring (ja sigui amb els seus peus o qualsevol altra part del seu cos)
No obstant això, si un lluitador utilitza una tècnica il·legial (kanjite) o perd el tanga que porten (mawashi) queda eliminat (quina imatge no??? Un lluitador de sumo al que se li cau el tanga!!! Terrible. Espero que no passi mai).

Els lluitadors (rikishi).  Els lluitadors són unes moles d'homes, més de 1,80 metres i 120 kg de pes. Tot i que n'hi ha de prop de 200 kgs. Com per exemle, el Gagamaru, lluitador rus de 1,85 metres i 202 kgs de pes.
Gagamaru
Tot i això, el pes no hi vol dir res. El gran campió actual fa 1,92 cm i només pesa 149 kgs.
En sumo, és tant important, l'alçada i la massa corporal, però també la força i la tècnica. És un esport molt tècnic per molt que pugui només semblar que es donen espentes.

Aquests lluitadors tenen un nivell, d'acord amb el seu curriculum de victòries, derrotes i resultats en tornejos.

A la categoria Makuuchi, la principal, hi ha quatre nivells: Yokozuna, Ozeki, Sekiwake i Komusubi. Els que no tenen aquesta categoria perquè encara no han guanyat suficients combats es diuen Mageshira.

Aquests són els cinc nivells de la primera divisió del sumo. Per sota, n'hi ha moltes d'altres. Us recomano llegir aquesta classificació de lluitadors de sumo, on queda molt ben explicat.

Per arribar a ser Yokozuna (normalment n'hi ha un, rarament n'hi havia dos com fins fa poc, i de vegades, no n'hi ha cap) s'han de guanyar alguns tornejos, guanyar a un Yokozuna des de la categoria d'Ozeki i ser elegit pel consell de promotors per a Yokozuna. Es diu que s'haurien de guanyar dos tornejos seguits, o guanyar-ne un i fer segon en els últims tres, i sempre guanyant més de 12 combats (dels 15 que es disputen).
Hakuko
Aquí el tenim fent la cerimània per espantar esperits abans de l'inici dels combats del dia segon del torneig de tardor de Tokyo.
Hakuho
L'actual Yokozuna, Hakuho, porta 62 victòries seguides. És un crack absolut. Està a 7 del record absolut de Futubayama, records que data dels anys 30.

Tots els nom que tenen no són els reals, són els que adquireixen a partir d'un determinat moment. És més, molts dels lluitadors no són ni japonesos. Hakuho és mongol, Gagamaru, rus. Aquí podeu veure els origens dels rishikis actuals, que no siguin japonesos.

Un altre yokozuna famós és Akebono. Aquest va néixer a Hawaii i feia més de 2 metres. Aquest el vaig veure desfilant al festival d'octubre de l'any passat. Viu a Nagoya i en vaig veure un programa per la tele de com l'havien operat per treure-li pell ja que, un cop retirat, havia perdut pes i la pell li penjava d'una forma bastant desagradable. I tot això sense saber qui era.

Els tornejos (basho). De tornejos n'hi ha 6 durant l'any. Tres d'ells es fan a Tokyo, i els altres es reparteixen entre Nagoya, Osaka i Fukuoka. Ara agafeu boli i paper i apunteu, el proper es celebra entre el 14 i el 28 de novembre a Fukuoka!!! Heu d'estar atents per veure si el Hakuho aconsegueix superar el record de victòries. Jo crec que ho farà!

Aquesta és la imatge del Roygoku kokugikan, el pavelló on es celebren els tornejos a Tokyo. Quan no hi ha tornejos, es pot visitar el museu. I és fàcil veure algun lluitador per la zona durant aquestes èpoques. 
ryogoku kokugikan
Guanya qui aconsegueix més victòries dels 15 combats que disputa cada lluitador. Són 33 lluitadors a la categoria principal. Els tres últims dies, els lluitadors que estan en disposició de guanyar, fan una litúrgia especial per espantar els esperits. 

Aquí teniu els campions de tots els tornejos celebrats des del 1999, amb el rang que vam guanyar i el resultat de victòries i derrotes.  Veureu que hi ha un altre Yokozuna que es diu Asashoryu. Aquest lluitador va guanyar 25 tornejos, però el van haver de retirar per diferents escàndols en què es va veure implicat. Ser lluitador implica un alt grau de responsabilitat i ser una persona admirable i sembla que aquest home no ho va ser massa. Es guanyen molts diners i se li devia pujar una mica la grandesa al cap. Per cert, també era mongol.

Hi ha torneig als mesos imparells: gener (Tokyo), març (Osaka), maig (Tokyo), Juliol (Nagoya), Setembre (Tokyo) i novembre (Fukuoka). Aquí teniu el calendari dels propers tornejos per si voleu adquirir entrades, si teniu la sort d'anar-hi.

Per tant, ara ja sabeu una mica com va tot. Només dir-vos que cada lluitador pertany a un gimnàs (heya), que els recluta i veuen allà, menjant molt i dedicats totalment al seu esport. 

És tot molt admirable i, tot i que no és un esport molt vistós, ja que els combats duren pocs segons i tenen una parafernàlia extrema (que ja explicaré en una altra entrada), a mi m'ha encuriosit i, si voleu fer com jo i seguir els propers tornejos, només cal que poseu sumo tournament el mes i l'any i trobareu la notícia que NHK (la televisió pública japonesa) fa de cada dia del torneig. Per tant, a buscar sumo tournament november fukuoka 2010 d'aquí poc més d'una setmaneta.

Què us ha semblat tot? Espero els vostres comentaris!! Hakuho superarà les 70 victòries?

dissabte, 6 de novembre de 2010

200 entrades: Samsung Galaxy S supera en ventes al Iphone al Japó!!!

Avui estic de celebració, són 200 entrades les que ja porteu amb les meves paranoies, aventures, desventures i altres coses del Japó. Aquesta era la que feia 100 i en la que organitzava un viatge de 15 dies pel Japó.

L'experiències de tenir un blog i poder compartir amb tots vosaltres aquest temps. I avui, ho celebraré amb el meu fantàstic artilugi, que ja fa dies que el tinc, però a dia que passa, més content estic. 

I ara els meus coleguis japonesos estant amb mi, el Samsung Galaxy S supera en ventes durant l'última setmana a l'Iphone, després de quatre mesos de lideratge d'aquest terminal.

No sóc fan d'apple, no m'agrada apple, no m'agrada la seva política, tot i tenir uns molt bons productes. Això de tenir-te lligat és un desastre. La meva experiència amb un ipod no va ser positiva, sóc de Creative!!! Així que, amb més motiu, doble alegria. Crec que el Samsung és una compra molt intel·ligent, en quan a prestacions, preu, pantalla, possibilitats i Android. 

Iphone vs Android vs Blackberry
I en quan a l'Android, us porto una vinyeta molt divertida i, crec que molt real, de com es veuen els usuaris de l'Iphone, Android i Blacberry entre ells. Ja em direu el què!!