dilluns, 29 de març de 2010

De benedicció per Kamakura

Avui us porto una d'aquelles coses que no surten a les guies, coses que et trobes per quasalitat: una popo de gos?????? No, home, no, això ni surt a les guies ni les pots trobar pel Japó. Jo crec que els gossos japonesos no fan popo.

El que vull dir és que quan et perds per darrera els temples, sense rumb, per anar-te a fer fotos sota algun tori perdut en un petit turonet al costat del temple shintoista més important de Kamakura, Hachimangu, pots trobar-te un parell de monjos i, al darrera, uns avis que et fan amb les mans que els segueixis.Nosaltres, que som una mica poca vergonyes, vaja, perquè debem tenir poca vergonya, no malpenseu!! els vam seguir una mica acollonits perquè, ai mareta, amb el poc que els agrada als monjos que els facin fotos, dos guiris els estaven seguint. El mínim que m'esperava era que ens fessin fora a patades. Però, per variar, res més lluny de la realitat.

Aquesta en va ser la realitat, la d'una benedicció d'un cotxe.
Em costa de creure que el cotxe fos nou, perquè és un Subaru Imprezza antic, amb el que tot i la brillantor del color vermell, diria que és de segona mà.

Com podeu veure, totes les portes estan obertes i el monjo jove, perfectament ataviat amb tota la vestimenta típica, frunzia un bastó per fer fora qualsevol mal esperit que habités dins del vehicle.

Aquest és el monjo que acompanyava al jove. No entenc pas la jerarquia, si algú s'atraveix a explicar-m'ho....El que no entenc és com el monjo pot plegar-se endevant sense caure, amb el cul en fora i amb les cames totalment rectes. Una passada! Si algú també ho vol explicar, és lliure de fer-ho!!!!!I, finalment, els avis, com a bons japonesos que són, no van tenir cap problema a posar per a la foto. No van posar pas per nosaltres, el monjo els estava fent la foto, però amb la poca vergonya que ens caracteritza aquesta vegada, també els vam fer la foto.

diumenge, 28 de març de 2010

Nikko, un parc temàtic de temples!

Nikko és una de les visites obligades a fer des de Tokyo. Està lluny, quasi a tres hores de tren, però és una visita que es pot fer en un sol dia. Està a 125 km de distància.

El primer que hem de tenir en compte és que per anar a Nikko no ens surt a compte tenir el JR Pass. Tinc la convicció que en un viatge de 14 dies al Japó, 7 d'ells es passen a la zona de Tokyo, amb dues excursions que per mi són obligatòries: Nikko i Kamakura.

Per anar a Nikko no ens serveix el JR Pass perquè s'hi acaba arrivant amb un tren que no és de la JR. I Kamakura està només a 50 minuts de Tokyo i no amortitzes pas el JR Pass.

La sortida cap a Nikko es pot fer des de l'estació d'Asakusa de la Tobiuline. Allà pots comprar un bitllet de tren d'anada i tornada, més el bus que et porta fins als temples i quatre entrades a temples per 3.600 iens, una mica menys de 30€. Per la seva comoditat, és recomenable aquesta opció, que es diu World Heritage Pass. Quan pugeu al tren, ull!!! Us heu de posar en els vagons 5 i 6, perquè la resta es queden pel camí!!! Ho diuen i està indicat. Qui avisa no es traïdor! Avisats quedeu!!!

Doncs bé, un cop arribem a Nikko hem d'agafar el bus, que es diu World Heritage Bus, que ens portarà fins a la zona dels temples. Em de baixar a la parada 82, que està a uns 7 minuts de trajecte.

Aquesta zona és patrimoni de la humanitat per la Unesco, com podeu veure. Aixì no ho veureu pas perquè està davant del pont sagrat, que és l'últim que veurem seguint el recorregut que us plantejo.Avui toca temples i com aquell qui diu només temples. Però no només temples, l'entorn es preciós, estem en plena muntanya i els temples estan tots junts en aquesta zona. Imagino que es deuen poder fer excursions per la zona, però si només hi estem un dia, crec que els temples són suficientment interessants com per deixar l'aspecte paisatgístic en un segon terme aquesta vegada. Aquest és el primer temple que trobem, el Rinnoji temple. És el temple més gran i més important de Nikko i és un dels que podem veure amb la nostra entrada, sinó s'ha de pagar per entrar-hi. Els temples, com que no sé molt bé de què va la història, els veia tots iguals. Només us puc dir que aquest és budista.

Sortint pel darrera del temple, comencem a pujar unes escales i a l'esquerra trobem aquesta pagoda. Quan acabes amb les escales, arribes a una esplanada on hi ha varis temples. En aquest lloc hi ha un dels punts més famosos de Nikko, un temple amb uns murals de fusta amb diferents representacions.El temple no té res, però una de les representacións és molt i molt famosa. És aquesta:
Són els micos que no veuen, no escolten i no parlen. He trobat vàries interpretacions sobre el significat d'aquesta representació i no sabria dir pas quina és la bona. Jo us deixo el link de la wikipedia que n'explica una, per qui vulgui matar la seva curiositat.

A partir d'aquí s'entra en la zona del Toshogu Shrine, que també està inclosa la seva entrada en el nostre pass. Aquest temple està dedicat al Tokugawa Ieyesu, el personatge més famós i clau de la història del Japó, ja que te'l trobes a tot arreu, però també a dos altres personatges de la història del Japó, a l'amic Toyotomi Hideyoshi i, a un altre que no havia sentit pas mai, el Minamoto Yoritomo. L'amic Tokugawa és com una espècie de Jaume I el Conqueridor pels Japos, però en aquest cas, aquest home va viure durant els segles XVI i XVII.

S'ha de dir que no tenia ni idea quan vam visitar Nikko que aquest era un temple dedicat al colega Tokegawa, però ara entenc perquè hi havia tants japos fent-se fotos en ell. També hi ha les seves cendres a prop, però ganes de veure cendres no n'hi havia pas, sobretot perquè en el moment de la visita no sabia que hi eren, :(.

Aquest és un dels dracs que adornen aquest temple. Em va fer gràcies, perquè em recordava el de la història interminable, la primera pel·lícula que tinc consciència d'haver anat a veure al cine: ho recordeu?? Never ending storyyyyyyy, naranai naranai naranai, never ending storyyyyyy. Com sempre, una de les activitats a fer en aquests llocs és comprar merchandising religiós de la zona. Aquí tenim una parella jove fent-ho.L'altre és comprar les típiques tabletes de fusta on posar els teus desitjos i deixar-los penjats perquè els deus els puguin llegir i portar a terme. I sinó és per això, doncs, perdoneu la meva incultura budista!!!! Perquè creieu que han de servir aquests cors??? Que hi deu posar???Un altre temple que podrem visitar és Imitsemitsu Mausoleum, Taiyuinbyo. És aquest. Si mal no recordo, en el seu interior, un monjo va fer repicar una campana en un lloc concret de la sala i tenia una projecció brutal, mentre que si ho feia a un metre de distància del lloc en qüestió, no la tenia pas. No sé si era per cridar als deus, però ben bé que podria ser. Llàstima de no entendre japo, perquè aquí et perds la meitat de les coses si no te les expliquen.

En aquesta esplanada, darrera dels temples i davant d'aquesta font, trobaves això. Aquí les interpretacions se m'han acabat. No sé quina relació té això amb el déus, però tinc clar que per més que ho vaig intentar, sóc incapaç d'encertar-la. Si hi aneu, i l'encerteu, penseu amb mi, un ganàpia jugant a això i totalment trist, a punt de llagrimeta, intentant encertar una corda en un con a dos metres de distància. Ahhh, i quelcom molt interessant, no s'ha de pagar!!!! cosa que si estéssim a Port Aventura no passaria pas!! Avantatges d'anar a un parc temàtic religiós!
Dins del temple que veieu, hi havia aquesta imatge. Per últim, seguirem el camí i encara trobarem més temples. Hem de tornar a pujar escales, però la visita val la pena. Aquí vam trobar una parella argentina que, curiosament, ens trobaríem dos dies més tard a Kamakura. Ja us dic, són les visites típiques i obligades!! però fa gràcia pensar què petit és el món. Però clar, si tothom va als mateixos llocs!!!
Aquest és el guardià de la porta de l'últim temple. És de fusta! I aquest és el temple.

A la dreta del temple, hi havia aquesta porta que estava tancada, però no sé pas on devia portar.
Com veieu feia fred, hi ha restes de neu. Tampoc n'hi havia molta, ja que és possible trobar-te Nikko a l'hivern amb varis pams de neu i llavors les fotos són de pel·lícula!!, tot blanquet.
Com m'agrada intentar buscar els ratllos solars entre els arbtres, :)

Iepa, que em deixava el cosí del guardià de la porta. Si abans era blau, aquest és vermell. Són xules aquests estàtues, no en posaríeu una a l'entrada de casa????
Un cop donada la volta, baixes per unes escales i arribes al que podria ser l'entrada si puges a peu des de l'estació. Però com que nosaltres ho vam fer des del bus, resulta que ens vam trobar aquest pont a la sortida.
Per entrar-hi s'ha de pagar, cosa que vam evitar. El pont es diu Shinkyo i està a la sortida del poble. El pont té uns anys, és del 1636 i des del 1973 està restringit el pas. Eooo, que és un pont sagrat.

Al costat d'aquest pont, n'hi ha un altre, que és el que fa servir tothom per accedir al poble. Doncs com que ja hi havia ganona i després de ja passar força fred, vam decidir entrar al primer restaurant que vam trobar (la resta no ens van fer pas el pes). Accedint al poble, és a la dreta, davant de la parada núm. 8 d'autobús. L'edifici és de fusta color negre i, a part de vendre molts souvenirs, et fan menjar. A la part de dalt hi ha el restaurant, però ens vam quedar a baix i ens vam preparar això.
Té bona pinta oi???? doncs ja sabeu on és per anar-ho a probar.

Per últim, us explico l'aventureta que vam fer després. Un cop dinats i amb la panxeta i els peus calentons, vam decidir que estaria molt guai anar a un Onsen. Ja havíem preguntat a l'estació i ens havíem donar un full amb molts onsens. Estem a la muntanya, és hivern i fa fred??? La resposta és Onsen!!!

Davant mateix del lloc on vam dinar hi havia una parada d'autobús. La del restaurant ens va dir que hi havia un onsen no massa lluny. Eren prop de les 4 i a les 6 havíem de ser a l'estació perquè només hi ha uns 4 trens a la tarda per tornar. Segons el plànol d'autobusos, entre la parada 15 i 16, hi ha un camí que trenca fins a Yashio-No-Yu (parada 52 del plànol). Algun autobús hi arriba, però no pas a la nostra hora.

Com que recordava perfectament l'aventura buscant un onsen a Magome, doncs no em va fer cap mena de por anar cap a l'onsen. El bus ens va deixar a la parada 16. Allà, fins a l'onsen hi ha un camí de quasi 1 kilòmetre per un lloc que no hi ha res. Al cap de 5 minuts ja va entrar la por de: on ens hem ficat??????? Però res, al cap d'una estona trobem el cartell de la parada 51 i de seguida un edifici amb pinta d'onsen.

Allà entrem, comprem les tovalloles (sí sí, comprades, no llogades com algú es va pensar!!!!) I cap a dins. Però clar, només vaig comprar les tovalloles grans, passava de les petites. Així que cap problema, jo totalment desvestit per dins de l'onsen. Em dutxo i tal i dic, ja és hora de sortir a fora.

Ozti quin sustu que em vaig fotre. Hi havia tots d'avis japos amb les seves tovalloles petites al cap o per sobre les pedres, tots molt arreplagadets i després un trio d'homes, pare i dos fills. El pare portava un dragó tatuat a l'esquena fins allà on l'esquena perd el seu nom. Estava fibradet. Un dels fills, anava totalment tatuat, de dalt a baix, amb uns dragons que reseguien tot el seu cas. A part, estava super gras. El tercer fill, tenia més tatoos, però estava catxas! Entro i dic, ui, aquí la lio.

Em poso al raconet per no molestar i res, al cap de 10 segons, el pare em diu que passi i que em fiqui més al mig, que hi havia un lloc. Ai mareta, no te'ls miris malament. Entre cap allà, em fico al mig, em miro als avis que tinc al meu voltant, tots amb la mateixa cara que jo, imagino, amb la careta d'un xai a punt d'arribar a l'escurxador.

Els trio parlava constament. Estavem situats a cada punta de la piscina exterior, que dit de pas, no era massa gran. Gaudir d'un onsen a Nikko amb tres yakuzas o suposats yakuzas a la piscineta exterior és una d'aquelles coses que s'ha de viure en carns, no té preu, costa d'explicar.

Ara entenc perquè en la majoria de llocs està prohibida l'entrada a gent amb tattoos. No és que passi res, no ha de passar res, però la primera sensació és de, ai madrecita de mi vida, que me quede como estoy!!!!! Potser pensareu que sóc un exagerat, però allà vosaltres!!!

El bany va ser, com sempre, una passada i revitalitzador. A partir d'aquí, a esperar l'autobús, tornar cap a l'estació, agafar el tren cap a Asakusa i a fer nones, dia llarg però molt productiu. 100% recomanable! Només un detall, hi ha varis trens de tornada. Uns de ràpids i uns altres de lents. Evidentment, els ràpids no estan inclosos en els nostres passes. Si perdeu l'últim lent, que surt sobre 18:25, en queden dos més, però són ràpids.

dimecres, 24 de març de 2010

Peixoteràpia, quina cosa més rara!!!!!

Passejant per Shinjuku, vam trobar això. No sé si deuen ser pesigolles, neteja de pell o alguna fricada per matar fongs. Si algú en té la resposta, em treurà aquesta curiositat que porto des del dia que en vaig fer la foto.
15 minuts, una mica més de 8€. Ho haguessiu probat??? A mi em feia molta cosa. A més, des de fora, la gent et veu els peus i, si de cas, els ulls de poll, :)

dilluns, 22 de març de 2010

La Tokyo Tower, la torre Eiffel de Tokio

Una de les coses més sorprenents de Tokyo és que tenen una Torre Eiffel. Vaja, no és ben bé així, però s'hi assembla molt. Va ser inaugurada l'any 1958, vaja que no és tant vella com la torre francesa.Avui us la mostraré només de nit, il·luminada de color taronja, un dels últims dies de l'any 2009.
La torre té 333 metres d'alçada i és 13 metres més alta que la francesa. Està pintada de color taronja i blanc, en compliment de les normes d'aviació japonesa. Segons la seva web és la torre d'acer més alta del món que s'autosustenta.
La torre estava perfectament decorada, en tota la seva base, amb motius nadalencs. Hi havia molta gent que volia pujar al mirador que hi ha a la torre. Nosaltres no ho vam fer, massa vèrtig i ho podríem classificar de turistada, ja que es pot pujar a les torres bessones de l'ajuntament i aquesta no té cap cost.

La visita és totalment evitable i no us la recomanaria pas, però quan ja has estat més de 10 dies a Tokyo, doncs esdevé una opció interessant si ja et queden poques opcions on anar. A més, en el seu entorn tampoc és que hi hagi moltes coses interessants per visitar.

Hi ha diferents opcions per arribar-hi. Des d'Asakusa, la millor opció és l'estació Akabanebashi de la Oedo Line. Recordeu que aquesta no és una línia de metro però podeu comprar un pase d'un dia que val pel metro i per les quatre línies Toei; una d'elles és l'Oedo.

diumenge, 21 de març de 2010

Meiji Jingu, el primer temple de la nova era

Primer de tot, ens situem. Estem a la zona de Harajuku, al pont de Jingu Bashi, on encara som a temps de veure una japoneseta amb el seu kimoki gaudint de les peculiaritats de la zona i suposo que anant cap al temple motiu de l'entrada d'avui.
Estem als voltants de cap d'any i molta gent va als temples a pregar per l'any nou. I un del millors llocs per fer-ho pels toquiotes és el temple de Meiji Jingu.

Aquest temple està dedicat al primer emperador de l'era Meiji. Meiji és el nom amb que es coneix al primer emperador de l'era de la restuaració. Aquesta era va començar sobre el 1867, posant fi a prop de 300 anys de l'era Tokugawa i del shogunats. A partir d'aquest moment, Japó es comença a obrir al món...... Bé, prou històries i entrem cap al temple; m'hi acompanyeu??El temple està dins del parc de Yoyogi i és bonic el seu passeig. Ja el vam visitar, si ho recordeu (cosa que dubto) al mes de setembre. I ara hi tornem, però l'entorn està engalanat amb la decoració pròpia dels temples sintoistes per cap d'any.

De camí cap al temple principal, trobem vàries coses. La primera són totes aquestes llanternes amb pregàries per l'any nou. En són una pila i també les veurem a Nikko.
Més endevant trobem tot d'ofrenes de fabricants de sake. Aquest és l'envas de transport típic del sake. En molts temples podem veure aquesta filera de bidons de sake i és molt comú oferir sake als déus (suposo perquè també puguin gaudir, com fan els japos, de les borratxeres).Els bidons són bonics i estan molt treballats, però no tenen res d'especial més que ensenyar com es transportava el sake fa uns anys.
De gent, n'hi ha moltíssima!! Es nota que estem a finals d'any i molta gent té vacances. En aquesta porta podeu veure la típica guarnició nadalenca: la fletxa i la representació de l'animal que dóna nom a l'any, com tots sabeu, el 2010 és l'any del tigre. De fletxeta d'aquesta, en tamany molt més petit, en tenim una a casa amb la corresponent fusta i la representació del tigre. Un cop passem aquesta porta, entrem a la zona principal.
I finalment, arribem a l'entrada del temple. No s'hi pot passar. Això ja ens va passar a Ise i tampoc ens deixen treure fotos, cosa que no acabo de complir perquè si no no us ho podria ensenyar. Ai mareta, si ho sapiguessin: Aquests estrangers sempre incomplint normes japoneses!!
Aquí la religió està molt present i, fins i tot la gent jove no té inconvenient a pregar una mica pel nou any, cosa que aquí, molts no ho fan pas. No us sobta una mica veure gent jove pregant??? A mi sí, tant, que fins i tot vam llençar uns cèntims perquè tinguem un any ple d'èxits.
Tal i com us he ensenyat, hi ha gent que es posa les millors gales per venir a pregar i aquí tenim una kazoku (família) amb el vestit del diumenge. El nen estava fart de posar per a les fotos, però els pares semblaven encantats de posar per a tothom qui volgués tenir una record de la zona.
Aquesta zona és ideal per sortir de la bullició de gent de Tokyo i descansar de tant soroll i gent. El passeig val la pena i, per mi, seria una visita obligada una cop us heu donat una volta per la zona de Harajuku i Takeshita dori.

divendres, 19 de març de 2010

El Daihatsu Copen, un cotxe del meu tamany

Quan us vaig parlar dels kei cars us vaig parlar del Daihatsu copen, que és un kei car molt mono japonès. Em recorda tant al Honda City del Doctor Slump que, un cop he trobat la foto al Copen que vaig trobar entre la neu a Kanazawa, no m'he pogut resistir a mostrar-la. Si voleu veure'n més detalls, us deixo aquí l'enllaç a la web de Daihatsu. Fixeu-vos que la matrícula és groga, la que identifica als kei cars. Llàtima que aquest cotxe tingui un problema, és que és mini i imagino que molt confortable per occidentals que sobrepassem la mitja d'alçada, doncs, no ho deu ser gaire. Quina llàstima!!! Em seguiré quedant amb el Nissan Cube que, per sort, ja el tenim disponible aquí. .

I recordeu que el Copen es pot adquirir a Canaries, segons vaig llegir en un article.

dilluns, 15 de març de 2010

Vater públic japonès,..., com els d'aquí!

Aquesta és una entrada que feia temps que volia fer. Què us sembla que és aquesta caseta? Doncs si té el seu jardinet, sabent que els japos viuen en casetes petites i tal, tot podria fer pensar que es tracte d'una petita caseta per una sola persona, res d'ideal parejas. A més, està molt ben cuidat i tot està al seu lloc.

Doncs res més lluny de la realitat. Això és Kanazawa i a dins d'aquesta caseta hi ha això:
L'accés és lliure i et trobes amb aquest espectacle. I tant que és un espectacle. Haviam, compare-m'ho amb un bany públic de casa nostra o, més ben pensat encara (ara mateix no sabria situar-ne un), amb el bany d'un restaurant (no dic pas el d'una discoteca). Quines diferències hi trobeu? Quantes diferències creieu que poden sortir????

Jo us en dic algunes:
  1. Hi ha paper.
  2. Hi ha tapa.
  3. No hi ha pintades.
  4. Està net. El fet que es noti mullat al terra no és pas de la mala punteria dels japos, sino que estava el carrer moll ja que havia nevat feia uns dies i era inevitable que estigués mullat.
  5. Hi ha paper de recanvi, no només aquella miqueta que mai tens prou quan el necessites (en cas que n'hi hagués hagut).
  6. La tapa està calenta.
  7. El bidet està incorporat a la tassa. Que el faci servir qui vulgui, ja sé que aquesta funció desperta certs recels.
  8. La tassa de comandament a distància, per fer anar les funcions del bidet.
  9. Tens paper de mans, de tamany més gran pel cas que hagis volgut fer servir el bidet i necessitis un paper més consistent que no pas el normal.
  10. La cisterna també té comandament a distància, que és el comandament petit que hi ha al costat del gros de colors.
Deixo opcional el tema de la barra per la gent que pateix algun tipus de minusvàlua, ja que aquest és un aspecte que sí que es pot trobar aquí.

Vaja, que l'únic que deu ser igual, a part del sumidero (clavegueró en català), és el cartell que hi ha que diu deixa'l com el vas trobar (m'ho imagino, perquè no ho sé llegir).

Aquesta tapa que veieu té regulador d'intensitat de l'aigua com de l'escalfor que desprén la pròpia tapa. El primer que em vaig imaginar que passaria si la possessim aquí seria veure els dies que tardaria algú a agafar-la prestada indefinidament per probar-la a casa. El mateix pel paper.

A part, a fora, hi havia una pica amb una tovallola. Aquest és el d'homes, no vaig entrar al de dones, però em pregunto si era dels que tenia musiqueta per dissimular els sorollets que normalment es produeixen en aquest reciente.

Bé, us asseguro que és un vàter públic de Kanazawa. Kanazawa és la capital d'una zona del Japó que sempre ha tingut fama de tenir molts diners i aquest vàter està en una de les zones més turístiques d'aquesta ciutat i suposo jo que aquest bany és la mostra que la crisis, a Kanazawa, no ha acabat d'arribar del tot.

Què us agradaria tenir d'aquest bany en els nostres banys públics? No trobeu a faltar alguna pintada d'aquestes que et fan fer una gracieta mentre estàs en ple esforç????

diumenge, 14 de març de 2010

Jingu Bashi, cal Friki!

Avui us parlaré d'una de les zones de visita obligada a Tokyo. És el pont de Jingu Bashi, que segurament pel nom no us sona pas, però si us dic que és el pont on es reuneix la gent disfraçada de Tokyo i, a part, és la zona on tots els rockabillly de Tokyo es reuneixen per ballar, ja segurament us soni més, fins el punt que segur hi heu estat si heu visitat Tokyo.

Per arribar-hi, heu de baixar a l'estació de Harajuku, sortint a la dreta i arribareu al pont. Hi ha un pas elevat per creuar el carrer i si hi pugeu tindreu una vista perfecta del pont.
Diuen que el dia bo per anar-hi és diumenge i això és el que vam fer. Si obriu la foto, veureu hi veureu una colegiala amb un vestit blau, el Doreamon, la Mimichan i el Novita i el Songoku. Haviam si els trobeu tots!!
Ozti, però si aquest no es japonès!!!!! Doncs no pas, és un friki que s'ha disfressat de Son Goku i es dedicava a fer posats amb tothom qui volia fer-se una foto. El més curiós era que no hi havia cap boseta per posar-hi diners, ho feia totalment per a la seva diversió, sense cap interès econòmic al darrera. I el tiu tenia molt èxit.

Quan vam baixar, tant el Doraemon com el Novita ja havien marxat, quina llàstima, no tinc cap foto.

Dels que sí tinc una foto són d'aquest parell de japos que oferien Hugs, que són abraçades gratis. Aquests si que no tenien pas massa èxit. Aquesta moda de les abraçades gratis, com que a Japó es procuren no tocar massa, no veig que sigui una opció amb gaire futur. Finalment, aquí ens teniu junt amb peaçu de friki disfrassat de col·legiala i fent-nos fer un posat extranyíssim. No sé si pretén ser cap personatge, però la veritat és que aquest home ja ha de tenir una edat per anar així pel món. De totes maneres, la disfreça està molt aconseguida, sobretot les botes, les trobo brutals!Curiosament, aquí ens vam trobar a la Caroline, una companya de classe que anava amb dos amics seus. Resulta que eren catalans, mira que es petit el món i Tokyo, res, una ciutat amb 20 milions d'habitants i pim pam, trobes algú que coneixes, :).

Aquest pont és l'entrada al Meiji Bingu, temple que hi ha dins del parc i que ja us vaig ensenyar al principi del blog. Però si enlloc d'entrar al parc, seguim al carrer que veieu al fons del pont, cap a l'esquerra, només donar la volta, trobarem aquest espectacle. Són diferents grups de Rockabillies ballant amb les botes destrossades fins a suar la gota gorda. Hi ha molta gent fent-los fotos. Porten les botes plenes de cinta aïllant i es ciuden molt, moltíssim el tupé. És més, tots porten la seva pinta i tenen un mirall sobre l'altaveu per anar-se arreglant. Són tota una atracció de la zona. Hi ha varis grups i quan uns ballen, els altres paren, no es molesten pas, vaja,..., com aquí. Aquest col·lectiu no és només propi de Tokyo, a Nagoya també els vaig veure. Espectacular!!!