De benedicció per Kamakura

Avui us porto una d'aquelles coses que no surten a les guies, coses que et trobes per quasalitat: una popo de gos?????? No, home, no, això ni surt a les guies ni les pots trobar pel Japó. Jo crec que els gossos japonesos no fan popo.

El que vull dir és que quan et perds per darrera els temples, sense rumb, per anar-te a fer fotos sota algun tori perdut en un petit turonet al costat del temple shintoista més important de Kamakura, Hachimangu, pots trobar-te un parell de monjos i, al darrera, uns avis que et fan amb les mans que els segueixis.Nosaltres, que som una mica poca vergonyes, vaja, perquè debem tenir poca vergonya, no malpenseu!! els vam seguir una mica acollonits perquè, ai mareta, amb el poc que els agrada als monjos que els facin fotos, dos guiris els estaven seguint. El mínim que m'esperava era que ens fessin fora a patades. Però, per variar, res més lluny de la realitat.

Aquesta en va ser la realitat, la d'una benedicció d'un cotxe.
Em costa de creure que el cotxe fos nou, perquè és un Subaru Imprezza antic, amb el que tot i la brillantor del color vermell, diria que és de segona mà.

Com podeu veure, totes les portes estan obertes i el monjo jove, perfectament ataviat amb tota la vestimenta típica, frunzia un bastó per fer fora qualsevol mal esperit que habités dins del vehicle.

Aquest és el monjo que acompanyava al jove. No entenc pas la jerarquia, si algú s'atraveix a explicar-m'ho....El que no entenc és com el monjo pot plegar-se endevant sense caure, amb el cul en fora i amb les cames totalment rectes. Una passada! Si algú també ho vol explicar, és lliure de fer-ho!!!!!I, finalment, els avis, com a bons japonesos que són, no van tenir cap problema a posar per a la foto. No van posar pas per nosaltres, el monjo els estava fent la foto, però amb la poca vergonya que ens caracteritza aquesta vegada, també els vam fer la foto.