Quan ja has donat voltes per moltes de les zones de Tokyo i quan ja penses que Tokyo no té res més, estàs perdut, ja deixes de buscar i evites que aquesta metropoli et pugui sorpendre encara més, et trobes que estàs molt enganyat, que encara hi ha moltes coses a fer. Tokyo és enorme, hi ha multituds de coses a fer i avui, com a bon diumenge que és, anirem de mercat, a un mercat que es diu Ameyoko.
Primer de tot, situem-nos, aquest mercat està a prop d'Asakusa, concretament a tres parades i està situat entre les estacions d'Ueno i Okachimachi. Per tant, agafem la Ginza line i a la tercera parada baixem. Estem a Ueno. Caminant un parell de carrers trobem el que podria ser el carrer principal del mercat. Per situar-nos, només cal buscar on estar la via de la línia Yamanote. El mercat està al voltant de de la via.
Un cop ja hem estat a Ginza que podríem dir que és la zona alta de Tokyo o almenys on estan totes les botigues d'alt standing, aquí la cosa varia moltíssim.
El primer que vam trobar va ser una petita botiga Uniqlo que només venia roba interior. Estava a petar i era quasi impossible moure's per dins i menys intentar-se probar res. Així que de seguida vam anar cap al carrer principal.
Però abans una mica d'història. Un cop sabeu que els japonesos , quan parlen dels USA, diuen アメリカ, és a dir, Amerika, no us sobta que el mercat el digui アメ横, és a dir, Ame Yoko. Doncs si no ho ha fet, ho hauria de fer, ja que està relacionat.
Diu la història que el mercat va néixer arran de la Segona Guerra Mundial, un cop Tokyo va ser bomberdejada pels aliats i la falta dels aliments era la constant. En aquesta zona es podien comprar productes d'origen Americà, els quals havien passat a controlar el país i començat la seva reconstrucció. Molts dels productes venien de contraband.
Aquí veieu una part del que he escrit en japonès; hi ha varis cartells com aquest al llarg de tot el carrer. Com podeu veure, hi ha molta gent. Curiosa és la situació del policia, no creieu?El mercat té poc de japonès. Hi ha molta molta gent, costa molt caminar, està tot força apilotonat, bastant al nostre estil. A més, hi ha botigues que fan una mica de tomboleros i van cridant fent ofertes. Aquí en teniu dos exemples. El que feien és, per un preu de 1.000 iens, anaven apilant productes fins que algun comprador es decidia a agafar el que oferien. I si no hi havia ningú i ja portaven molts productes, doncs apali, a tornar-ho a posar tot a les piles i a tornar a començar. Fixeu-vos en les piles i imagineu-vos aquest home donant cops un producte contra l'altre per fer-se notar i captar l'atenció del respetable.
El primer que vam trobar va ser una petita botiga Uniqlo que només venia roba interior. Estava a petar i era quasi impossible moure's per dins i menys intentar-se probar res. Així que de seguida vam anar cap al carrer principal.
Però abans una mica d'història. Un cop sabeu que els japonesos , quan parlen dels USA, diuen アメリカ, és a dir, Amerika, no us sobta que el mercat el digui アメ横, és a dir, Ame Yoko. Doncs si no ho ha fet, ho hauria de fer, ja que està relacionat.
Diu la història que el mercat va néixer arran de la Segona Guerra Mundial, un cop Tokyo va ser bomberdejada pels aliats i la falta dels aliments era la constant. En aquesta zona es podien comprar productes d'origen Americà, els quals havien passat a controlar el país i començat la seva reconstrucció. Molts dels productes venien de contraband.
Aquí veieu una part del que he escrit en japonès; hi ha varis cartells com aquest al llarg de tot el carrer. Com podeu veure, hi ha molta gent. Curiosa és la situació del policia, no creieu?El mercat té poc de japonès. Hi ha molta molta gent, costa molt caminar, està tot força apilotonat, bastant al nostre estil. A més, hi ha botigues que fan una mica de tomboleros i van cridant fent ofertes. Aquí en teniu dos exemples. El que feien és, per un preu de 1.000 iens, anaven apilant productes fins que algun comprador es decidia a agafar el que oferien. I si no hi havia ningú i ja portaven molts productes, doncs apali, a tornar-ho a posar tot a les piles i a tornar a començar. Fixeu-vos en les piles i imagineu-vos aquest home donant cops un producte contra l'altre per fer-se notar i captar l'atenció del respetable.
Tot i que té fama de barat i que es pot trobar de tot, de tot pots trobar, però barat, no sé, jutjeu vosaltres mateixos, 2000 iens per unes cireres, 15€ el Kilo a ple mes d'hivern. Qualsevol manera és bona per cridar l'atenció de la gent, i a falta d'una bona veu, doncs perquè no ens ajudem d'un rudimentari megàfon. Aquests peixos me fan por!I aquest venedor es mereix sortir al blog, ja que s'hi va posar bé. Qué monus que són els que porten les tovalloles lligades al cap. I carn, també venen carn. Fixeu-vos que la carn és diferent que la nostre, té molta grasa pel mig, la nostra és molt més vermella. Però està igual de bona!!!Una cosa que no us he dit és que el tren passa per dalt del carrer. Passa pel sostre de tots els edificis de l'esquerra. Aquí ho podeu veure ben clar, aprofitant el reflex de l'edifici de la dreta. En el reflex hi teniu un tren de la Línia Yamanote de la JR. Sota el tren i a l'interior dels edificis hi ha tot de botigues petites que no t'acabes mai. Hi vam trobar reloxes de luxe d'oferta i/o de segona mà, colònies, roba i qualsevol cosa que puguis estar buscant. Feia un dia excel·lent i el passeig va ser molt bonic i va valer molt la pena. Va superar les meves expectatives, les quals tampoc eren molt altes ja que hi vam decidir anar quasi perquè no teníem millor alternativa. Quin munt de banderes americanes!!!!!!! Sou capaços de reconéixer アメリカ, America, en la bandera de l'esquerra de la foto?
Per tant, és un lloc interessant però no principal per veure de Tokyo. Si us sobren dies o teniu ganes de veure els japos buscant ofertes, aquest és el vostre lloc. Per últim, us deixo amb una imatge del creuament on hi ha l'estació d'Okachimachi i que es permetrà agafar el tren cap a Jingu Bashi, tirant un altre cop de la Ginza Line.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada