diumenge, 28 de març de 2010

Nikko, un parc temàtic de temples!

Nikko és una de les visites obligades a fer des de Tokyo. Està lluny, quasi a tres hores de tren, però és una visita que es pot fer en un sol dia. Està a 125 km de distància.

El primer que hem de tenir en compte és que per anar a Nikko no ens surt a compte tenir el JR Pass. Tinc la convicció que en un viatge de 14 dies al Japó, 7 d'ells es passen a la zona de Tokyo, amb dues excursions que per mi són obligatòries: Nikko i Kamakura.

Per anar a Nikko no ens serveix el JR Pass perquè s'hi acaba arrivant amb un tren que no és de la JR. I Kamakura està només a 50 minuts de Tokyo i no amortitzes pas el JR Pass.

La sortida cap a Nikko es pot fer des de l'estació d'Asakusa de la Tobiuline. Allà pots comprar un bitllet de tren d'anada i tornada, més el bus que et porta fins als temples i quatre entrades a temples per 3.600 iens, una mica menys de 30€. Per la seva comoditat, és recomenable aquesta opció, que es diu World Heritage Pass. Quan pugeu al tren, ull!!! Us heu de posar en els vagons 5 i 6, perquè la resta es queden pel camí!!! Ho diuen i està indicat. Qui avisa no es traïdor! Avisats quedeu!!!

Doncs bé, un cop arribem a Nikko hem d'agafar el bus, que es diu World Heritage Bus, que ens portarà fins a la zona dels temples. Em de baixar a la parada 82, que està a uns 7 minuts de trajecte.

Aquesta zona és patrimoni de la humanitat per la Unesco, com podeu veure. Aixì no ho veureu pas perquè està davant del pont sagrat, que és l'últim que veurem seguint el recorregut que us plantejo.Avui toca temples i com aquell qui diu només temples. Però no només temples, l'entorn es preciós, estem en plena muntanya i els temples estan tots junts en aquesta zona. Imagino que es deuen poder fer excursions per la zona, però si només hi estem un dia, crec que els temples són suficientment interessants com per deixar l'aspecte paisatgístic en un segon terme aquesta vegada. Aquest és el primer temple que trobem, el Rinnoji temple. És el temple més gran i més important de Nikko i és un dels que podem veure amb la nostra entrada, sinó s'ha de pagar per entrar-hi. Els temples, com que no sé molt bé de què va la història, els veia tots iguals. Només us puc dir que aquest és budista.

Sortint pel darrera del temple, comencem a pujar unes escales i a l'esquerra trobem aquesta pagoda. Quan acabes amb les escales, arribes a una esplanada on hi ha varis temples. En aquest lloc hi ha un dels punts més famosos de Nikko, un temple amb uns murals de fusta amb diferents representacions.El temple no té res, però una de les representacións és molt i molt famosa. És aquesta:
Són els micos que no veuen, no escolten i no parlen. He trobat vàries interpretacions sobre el significat d'aquesta representació i no sabria dir pas quina és la bona. Jo us deixo el link de la wikipedia que n'explica una, per qui vulgui matar la seva curiositat.

A partir d'aquí s'entra en la zona del Toshogu Shrine, que també està inclosa la seva entrada en el nostre pass. Aquest temple està dedicat al Tokugawa Ieyesu, el personatge més famós i clau de la història del Japó, ja que te'l trobes a tot arreu, però també a dos altres personatges de la història del Japó, a l'amic Toyotomi Hideyoshi i, a un altre que no havia sentit pas mai, el Minamoto Yoritomo. L'amic Tokugawa és com una espècie de Jaume I el Conqueridor pels Japos, però en aquest cas, aquest home va viure durant els segles XVI i XVII.

S'ha de dir que no tenia ni idea quan vam visitar Nikko que aquest era un temple dedicat al colega Tokegawa, però ara entenc perquè hi havia tants japos fent-se fotos en ell. També hi ha les seves cendres a prop, però ganes de veure cendres no n'hi havia pas, sobretot perquè en el moment de la visita no sabia que hi eren, :(.

Aquest és un dels dracs que adornen aquest temple. Em va fer gràcies, perquè em recordava el de la història interminable, la primera pel·lícula que tinc consciència d'haver anat a veure al cine: ho recordeu?? Never ending storyyyyyyy, naranai naranai naranai, never ending storyyyyyy. Com sempre, una de les activitats a fer en aquests llocs és comprar merchandising religiós de la zona. Aquí tenim una parella jove fent-ho.L'altre és comprar les típiques tabletes de fusta on posar els teus desitjos i deixar-los penjats perquè els deus els puguin llegir i portar a terme. I sinó és per això, doncs, perdoneu la meva incultura budista!!!! Perquè creieu que han de servir aquests cors??? Que hi deu posar???Un altre temple que podrem visitar és Imitsemitsu Mausoleum, Taiyuinbyo. És aquest. Si mal no recordo, en el seu interior, un monjo va fer repicar una campana en un lloc concret de la sala i tenia una projecció brutal, mentre que si ho feia a un metre de distància del lloc en qüestió, no la tenia pas. No sé si era per cridar als deus, però ben bé que podria ser. Llàstima de no entendre japo, perquè aquí et perds la meitat de les coses si no te les expliquen.

En aquesta esplanada, darrera dels temples i davant d'aquesta font, trobaves això. Aquí les interpretacions se m'han acabat. No sé quina relació té això amb el déus, però tinc clar que per més que ho vaig intentar, sóc incapaç d'encertar-la. Si hi aneu, i l'encerteu, penseu amb mi, un ganàpia jugant a això i totalment trist, a punt de llagrimeta, intentant encertar una corda en un con a dos metres de distància. Ahhh, i quelcom molt interessant, no s'ha de pagar!!!! cosa que si estéssim a Port Aventura no passaria pas!! Avantatges d'anar a un parc temàtic religiós!
Dins del temple que veieu, hi havia aquesta imatge. Per últim, seguirem el camí i encara trobarem més temples. Hem de tornar a pujar escales, però la visita val la pena. Aquí vam trobar una parella argentina que, curiosament, ens trobaríem dos dies més tard a Kamakura. Ja us dic, són les visites típiques i obligades!! però fa gràcia pensar què petit és el món. Però clar, si tothom va als mateixos llocs!!!
Aquest és el guardià de la porta de l'últim temple. És de fusta! I aquest és el temple.

A la dreta del temple, hi havia aquesta porta que estava tancada, però no sé pas on devia portar.
Com veieu feia fred, hi ha restes de neu. Tampoc n'hi havia molta, ja que és possible trobar-te Nikko a l'hivern amb varis pams de neu i llavors les fotos són de pel·lícula!!, tot blanquet.
Com m'agrada intentar buscar els ratllos solars entre els arbtres, :)

Iepa, que em deixava el cosí del guardià de la porta. Si abans era blau, aquest és vermell. Són xules aquests estàtues, no en posaríeu una a l'entrada de casa????
Un cop donada la volta, baixes per unes escales i arribes al que podria ser l'entrada si puges a peu des de l'estació. Però com que nosaltres ho vam fer des del bus, resulta que ens vam trobar aquest pont a la sortida.
Per entrar-hi s'ha de pagar, cosa que vam evitar. El pont es diu Shinkyo i està a la sortida del poble. El pont té uns anys, és del 1636 i des del 1973 està restringit el pas. Eooo, que és un pont sagrat.

Al costat d'aquest pont, n'hi ha un altre, que és el que fa servir tothom per accedir al poble. Doncs com que ja hi havia ganona i després de ja passar força fred, vam decidir entrar al primer restaurant que vam trobar (la resta no ens van fer pas el pes). Accedint al poble, és a la dreta, davant de la parada núm. 8 d'autobús. L'edifici és de fusta color negre i, a part de vendre molts souvenirs, et fan menjar. A la part de dalt hi ha el restaurant, però ens vam quedar a baix i ens vam preparar això.
Té bona pinta oi???? doncs ja sabeu on és per anar-ho a probar.

Per últim, us explico l'aventureta que vam fer després. Un cop dinats i amb la panxeta i els peus calentons, vam decidir que estaria molt guai anar a un Onsen. Ja havíem preguntat a l'estació i ens havíem donar un full amb molts onsens. Estem a la muntanya, és hivern i fa fred??? La resposta és Onsen!!!

Davant mateix del lloc on vam dinar hi havia una parada d'autobús. La del restaurant ens va dir que hi havia un onsen no massa lluny. Eren prop de les 4 i a les 6 havíem de ser a l'estació perquè només hi ha uns 4 trens a la tarda per tornar. Segons el plànol d'autobusos, entre la parada 15 i 16, hi ha un camí que trenca fins a Yashio-No-Yu (parada 52 del plànol). Algun autobús hi arriba, però no pas a la nostra hora.

Com que recordava perfectament l'aventura buscant un onsen a Magome, doncs no em va fer cap mena de por anar cap a l'onsen. El bus ens va deixar a la parada 16. Allà, fins a l'onsen hi ha un camí de quasi 1 kilòmetre per un lloc que no hi ha res. Al cap de 5 minuts ja va entrar la por de: on ens hem ficat??????? Però res, al cap d'una estona trobem el cartell de la parada 51 i de seguida un edifici amb pinta d'onsen.

Allà entrem, comprem les tovalloles (sí sí, comprades, no llogades com algú es va pensar!!!!) I cap a dins. Però clar, només vaig comprar les tovalloles grans, passava de les petites. Així que cap problema, jo totalment desvestit per dins de l'onsen. Em dutxo i tal i dic, ja és hora de sortir a fora.

Ozti quin sustu que em vaig fotre. Hi havia tots d'avis japos amb les seves tovalloles petites al cap o per sobre les pedres, tots molt arreplagadets i després un trio d'homes, pare i dos fills. El pare portava un dragó tatuat a l'esquena fins allà on l'esquena perd el seu nom. Estava fibradet. Un dels fills, anava totalment tatuat, de dalt a baix, amb uns dragons que reseguien tot el seu cas. A part, estava super gras. El tercer fill, tenia més tatoos, però estava catxas! Entro i dic, ui, aquí la lio.

Em poso al raconet per no molestar i res, al cap de 10 segons, el pare em diu que passi i que em fiqui més al mig, que hi havia un lloc. Ai mareta, no te'ls miris malament. Entre cap allà, em fico al mig, em miro als avis que tinc al meu voltant, tots amb la mateixa cara que jo, imagino, amb la careta d'un xai a punt d'arribar a l'escurxador.

Els trio parlava constament. Estavem situats a cada punta de la piscina exterior, que dit de pas, no era massa gran. Gaudir d'un onsen a Nikko amb tres yakuzas o suposats yakuzas a la piscineta exterior és una d'aquelles coses que s'ha de viure en carns, no té preu, costa d'explicar.

Ara entenc perquè en la majoria de llocs està prohibida l'entrada a gent amb tattoos. No és que passi res, no ha de passar res, però la primera sensació és de, ai madrecita de mi vida, que me quede como estoy!!!!! Potser pensareu que sóc un exagerat, però allà vosaltres!!!

El bany va ser, com sempre, una passada i revitalitzador. A partir d'aquí, a esperar l'autobús, tornar cap a l'estació, agafar el tren cap a Asakusa i a fer nones, dia llarg però molt productiu. 100% recomanable! Només un detall, hi ha varis trens de tornada. Uns de ràpids i uns altres de lents. Evidentment, els ràpids no estan inclosos en els nostres passes. Si perdeu l'últim lent, que surt sobre 18:25, en queden dos més, però són ràpids.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada