divendres, 8 d’abril del 2011

Nous projectes: www.grandespies.com

Últimament no estic gaire actiu en el blog i no és perquè no vulgui o perquè no tingui coses que explicar. Arran del terratrèmol i del tsunami molta gent m'ha preguntat com estan i tots, en menor o major mesura, en sentit una empatia cap al poble japonès, a part d'una admiració, que és molt lloable.

Però nous projectes em roben el temps. Voldria explicar-vos què tal és Kumamoto, o Beppu, o altres coses, però no tinc temps virtual per fer-ho. Això no vol dir que deixi el bloc, però aniré prorrogant bastant les meves entrades. No obstant això, tothom qui vulgui informació o consells sobre el Japó, teniu les portes sempre les meves portes obertes.

A part de ser un apassionat del Japó, hi ha altres temes que m'interessen i, des de fa uns mesos, el tema de les sabates m'està robant el temps lliure. Molts sabeu que tinc un peu més gran del normal, vaja, un 48,5, que tampoc és molt gran, però vaja, ho és.

Aquí en teniu una mostra, la comparació d'un peu d'una japonesa que es diu Chika i el meu estant a Milà a la fira més important de sabates que es celebra a Europa.

Hem obert farà cosa d'un mes aquest blog, www.grandespies.com, sobre persones que tenen el peu més gran de la mitja. En qüestió d'un mes, estarà disponible una botiga online per trobar sabates de talles grans, www.grandeszapatos.com.

Per tant, si sabeu d'algú que li pugui interessar, li podeu donar aquesta informació. De moment, hem creat un grup al Facebook per tots qui tenim problemes per trobar sabates que ens agradin de peus grans!! 10.000 hartas de no encontrar zapatos de su talla.
 
Hi esteu tots convidats!!

Qui sap, pot ser, algun dia, les meves dues passions, Japó i les sabates, s'uneixen, o no, no se sap mai!! De moment, fem-nos emprenedors i a veure què en surt. El que si que ens garantim és un aprenentatge molt gran i, només per això, ja val la pena!!

Fins aviat!

dilluns, 4 d’abril del 2011

El meu postre preferit del Japó: El メロンパン

Apunteu aquest nom: メロンパン。És fàcil de recordar, Meron Pan, o el que és el mateix, Pa de meló.

Farà un temps, vaig publicar aquesta entrada: El meu segon postre preferit del Japó. Per tant, va sent hora de fer aquesta entrada, però ha calgut una mica d'espera perquè em faltava un ingredient.

Primer de tot, què és el Melon Pan? Doncs com diu el nom és pa, però un pa a la japonesa. És molt suau, el gust de meló quasi que no es nota. Tot i que és dolç, tampoc és empalagós. No és gens car, costa al voltant dels 120 iens, vaja, 1€. Es pot trobar a quasi tot arreu, principalment als konbinis. També podeu tenir la sort de trobar parades de carrer que en facin, com en aquest cas.

Haig de reconéixer que sóc bastant dolcet, així que pot ser que no agradi a tothom. Però una de les primeres coses que faria, si puc tornar al Japó, és comprar-me un Melon Pan.

He tardat tant a fer aquesta entrada perquè, com que no he trobat Melon Pan a les botigues japoneses o xineses de Barcelona, al final l'he cuinat. Ho vaig fer ahir. I quin és l'ingredient secret? Doncs メロンオイル。
És essència de meló. Perquè tingui una mica de gustet. Només se'n necessiten unes gotes i se'n pot prescindir, però, per mi, no seria el mateix.

I aquest és el resultat.

Fer-lo no és difícil, però té la seva complexitat. Cal fer dues masses, la interior, que vindria a ser pa, i l'exterior, que es com una galeta que és la part que on té l'essència de meló.

Aquí hem toca donar les gràcies al Jordi i, sobretot a l'Asuka, que m'han portat el Meron Oiru, és a dir, l'oli de meló del Japó. I fins i tot una recepta, que és la que he seguit.

Si voleu veure el procés, teniu aquest vídeo. A part, podeu seguir aquesta senyora per cuinar altres coses japoneses. De totes formes, d'aquí uns dies us explico quins procés vaig seguir, penjo la recepta (en japonés) i us mostro la resta de fotografies.

Eo, qui l'ha provat? N'espero els vostres comentaris? També és el postre preferit?