dijous, 23 de setembre de 2010

El meu segon postre preferit del Japó: Baumkunchen

Aquesta setmana sembla que m'hagi proposat parlar de menjar, bé, no ha estat planificat, sinó que les coses van com van i avui toquen uns postres, els meus segons postres preferits del Japó.

Avui us parlaré del Baumkunchen, que com us podeu imaginar no és una paraula japonesa, tot i que en japonès s'escrigui així: バウムクーヘン, és a dir, baumukuuhen, o també flamkunchen, que seria una forma fàcil i ràpida de dir-ho entre nosaltres (això últim és conya, per si algú no ho ha pillat).

Com heu notat, ara que ja sou uns experts del japonès, està escrit en katakana, l'alfabet que es fa servir per paraules estrangeres, entre d'altres coses. Bé, en alemany vol dir, segons m'han xivat, pastís d'arbre. És més, sembla ser que és un postre alemany, segons la wikipèdia.

I què és???, doncs és un donut rodonet fet amb capes de pa de pessic, tot molt suau i molt finet. N'hi ha de molts tamanys, des d'un individual que podeu trobar a qualsevol konbini fins a uns de ben grossos, per menjar en grup. Tot i el que pugui semblar, no és tant empalagós com un donut qualsevol, ni et deixa inflat com un pa de pessic, es tot més suau, vaja, estil japonès. Ara que ja els heu vist, us explico més detalls. És un país que es fa a partir d'una barra que deu fer una mica més d'un metre, vaja, com les de pollastre a l'ast. Es van posant barres en una màquina que les fa donar voltes sobre l'eix de la barra i sobre l'eix de la màquina.
Aquí ho podeu veure.Amb aquests moviments aconsegueixen que la barra vagi agafant la massa del pastís i mentre dona la volta, aquesta massa es va solidificant i coent.
I res, un cop ja està cuit, se li posa una mica de sucre per sobre i ja es pot tallar.
El que veieu darrera del pastisser són caixes amb baumkunchen llestos per vendres. I la cua...
aquesta cua, és la cua que hi ha a Nagoya Station, un carrer al costat de l'entrada principal, l'entrada que es diu Sakura-dori, esperant poder comprar un baumkunchen individual.

Aquest establiment es diu Club Harie. Em van dir que també n'hi havia a Tokyo i a algun altre lloc. Més d'un ja l'heu probat, així que sabeu com arriba a ser de bo. Per tant, ja sabeu una cosa més que no us podeu deixar de provar si aneu al Japó.

PD: No us heu quedat amb les ganes de saber quin és el meu postre prefereit??? Doncs jo no tinc ganes d'explicar-ho ara, elis elis, o potser ja ho sabíeu... Us haureu d'esperar o rellegir el blog.

1 comentari:

  1. ei¡¡¡¡ no es pas la crema catalana,el teu preferit,eiiii sucan-li un bauncunchen,jeje'¡¡¡¡¡

    ResponElimina