dimecres, 15 de setembre de 2010

Un restaurant d’Asakusa

Ja sabeu que la meva guia preferida del Japó és la Lonely Planet. No hi ha massa fotografies, però té molta informació, és molt completa i sempre aporta quelcom d’interessant.

Avui la posarem a proba amb la Tria d’un restaurant que recomana, el Daikokuya.

Nosaltres hi vam anar a la nit i ull!!! Que tanquen a les 20:30h. Diu la guia que a l’hora de dinar hi ha moltes cues. Nosaltres vam anar a un dels dos que hi ha.

Està a un carrer perpendicular a Nakamise. És aquesta caseta.
Per a localitzar-la, és l’últim carrer que es pot girar a l’esquerra abans d’arribar a la porta prèvia al temple Senso-ji d’Asakusa.

Es nota un sabor clàssic i podríem dir fins i tot una mica rònec només a l’entrar. Us atendran unes dones ja entrades en anys vestides amb un davantal. I tot i el que us pugueu imaginar, dominen el suficient en anglès com per fer-vos fora si arribeu tard!

En quan al menjar, doncs a demanar tempura. Nosaltres ja vam arribar justets, eren quasi les 8, però aquesta vegada sí que ens van atendre (la primera va ser un fracàs perquè hi vam anar a les 9, evidentment, tot tancat).

La tempura és especial, és més fosca del normal, vaja, com si no haguessin canviat com no han canviat de telèfon encara, en molts anys. Però no siguem negatius i pensen que hi posem quelcom perquè agafi aquest color.
Vaja, l’experiència va ser interessant. Uns 3.000 iens de pressupost per a dues persones per una tempura i una cervesa per cap. Podem dir que el lloc és recomanable si voleu provar quelcom especial, però a la zona hi ha tants i tants restaurants que, improvisant, és probable que en trobeu de millors i menys turístics.

Ahh, per cert, no tot els restaurants del Japó tanquen tant d’hora. És qüestió que us familiaritzeu amb el terme izakaya. És molt important perquè és el lloc d’anar a sopar per excel·lència japonès. Vaja, és el nostre bar de tapes i n’hi ha que estan oberts fins a altes hores de la matinada tots els dies de la setmana.

Bé, that’s all, espero que us hagi pogut transmetre una mica l’oloreta d’aquest lloc especial, per antic, per clàssic, per turístic, per japonès, per vell i per nou a la vegada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada