dilluns, 20 de setembre de 2010

Shizouka, Nihondaira i el Fujisan

Una de les coses que volia fer abans de marxar del Japó després d'haver-hi viscut era veure el Fuji per última . I veure'l, vol dir veure la muntanya, no només anar a la zona on hi ha el Fuji i veure que cúmul de núvols estan cobrint la muntanya, cosa que passa la major part de l'any.

Hi ha varis llocs al Japó per tenir una de les vistes privilegiades del Fuji. Una és durant el trajecte amb Shinkansen des de Tokyo cap a Nagoya, Kyoto, Osaka i etc. Una altra és anar a la zona dels cinc llacs o anar cap a Hakone. La que us porto avui és molt famosa ja que les vistes són excepcionals. Es troba a la ciutat de Shizouka, ciutat que dóna nom a la seva prefactura.

Arribar-hi des de Nagoya va ser una palliseta. Tirant de seishun pass, és a dir, agafant trens de rodalies vaig fer els 180 kilòmetres que separen Nagoya de Shizouka, després vaig agafar un autobús que tarda uns 40 minuts a arribar a dalt d'una muntanya, és a dir, a Nihondaira.

Era un dissabte, i quedava una setmana per abandonar el país que havia estat la meva residència els últims quatre. mesos El sentiment era una mica de despedida, i així m'ho vaig prendre. Vaig parlar una mica amb aquesta muntanya, és sagrada i, per tant, si deu poder parlar no???? Vaja, un estava tovet, per tot el que havia viscut i el canvi que el país d'acollida havia fet en mi, que segur que quelcom m'havia canviat (espero que per a bé).

Doncs bé, la sortida va ser molt especial i la recordo molt especialment. Li vaig dir a la muntanya que algun dia tornaria (tampoc em pensava que tornaria al cap de menys d'un any, com he fet).

Bé, deixem una mica la sensibleria per un altra moment i nem a veure el que ens interessa, que són les vistes del Fuji.

Shizouka és una ciutat costanera i clar, es pot fer aquesta foto. Era un dia fred d'hivern, però com a fred que era, el dia era molt clar. Sense dubte el mes de gener és una època inmillorable per veure el Fuji en la seva explendor, és a dir, nevat.
Aquesta foto m'agrada especialment perquè sembla que el Fuji estigui fumejant. Tots sabeu que el Fuji és un volcà, però està apagat. Però aquí semble que estigui fent una sopeta per dinar i surt una mica de fum de l'escalforeta del caldo, o més ben dit, de la sopa de miso que s'està preparant.
Però aquí hi ha més coses a fer. En l'altre direcció del Fuji, hi ha un telefèric que et baixa fins a la costa. Aquí hi ha tot de productors de maduixes, ja que és un lloc de producció de madueixes. La millor època és el març i et venen un pase que et permet entrar en les terres i agafar les madueixes que vulguis. Tot i que ja n'hi havia alguna, vaig descartar l'opció, ja que el passeig era considerable i em quedava un bon tros fins a Nagoya. Estava satisfet, molt satisfet en com m'havia anat el dia. A més, vam arribar a uns 10 graus i la temperatura, durant el migdia va ser prou agradable.

Aquí, a Nihondaira, hi ha una esplanada on la gent es pren el seu pícnic amb vistes al Fuji. Jo i el meu company de viatge ens vam preparar per fer una sessió fotgràfica per tenir un bon record. Hi havia força gent, principalment avis gaudint d'una excursió i del seu bento (caixeta on porten el menjar).
Quedeu-vos amb el paio de la gorra, perquè, i què millor que després de dinar que fer-se el mil homes amb unes quantes flexions de braços per impressionar totes les iaiones japoneses de la zona. Ai mareta!!

Després del passeig per Nihondaira, em va donar temps de donar una volta per Shizouka, una ciutat d'uns 700.000 i escaig habitants sense cap encant especial, però agradable de passejar-hi. Així que, després de quatre mesos, em vaig plantar a la pis superior d'un centre comercial i em vaig decidir a provar per primer cop el curry japonès, però, no devia ser un plat excepcional, perquè en absolut recordo quin gust tenia! Espero que us hagin entrar ja més ganes de veure la muntanya i, sinó, ho seguiré intentant en uns dies, aquest cop, des de Hakone, :)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada