dilluns, 14 de febrer de 2011

Nagasaki, una ciutat a l'ombra de Hiroshima

De Fukuoka vam anar a Nagasaki. Vam reservar dues nits en aquesta ciutat, que es troba a l'oest de l'illa de Kyushu, a unes dues hores i escaig de Fukuoka. Hi vam arribar amb un Kamome, del qual ja en vaig parlar en aquesta entrada.

Cal saber, abans que res, que Nagasaki és la ciutat on va caure la segona bomba atòmica, tres dies després de la de Hiroshima, concretament el 9 d'agost de 1945. Però ja us explicaré més detalls a mesura que us vagi donant detalls de Nagasaki.

Després d'haver vist Hiroshima i els seus entorns, amb Miyajima, doncs buscàvem un equivalent. Així vam planificar visitar varis llocs: China Town, Dejima, Dutch Slope, Sofukuji Temple, Megane Bridge, Peace Park, ABomb Museum i el  Mount Inasa (Nagasaki Ropeway) i també una visita a l'estranya illa de Gunkanjima. Vaja, una agenda prou complerta.

L'hotel no estava massa lluny de l'estació, s'hi podia arribar a peu. Era un típic un business vell, que vindria a ser equivalent a una pensió nostra.

Per tant, comencem. I què millor que amb unes bones vistes de Nagasaki. Per aquest motiu, pujarem amb Mont Nabekanmuriyama, per tal d'obtenir una vista panoràmica. 
 
 
 
 
 
 
Ara ja puc parlar de com és Nagasaki. Nagasaki, com veieu és una ciutat portuària. Va ser el port japonès de connexió amb el món. Durant l'era meiji, va ser l'únic port on es comerciava. Hi va haver portuguessos, espanyols, i, sobretot, molts holandesos (ja que no eren catòlics, religió que generava desconfiança vetada al Japó durant força anys). Els holandesos van ser prou llestos per equipara als anglicans als catòlics i per això van tenir l'hegemonia de les relacions durant aquell temps.

L'entorn és preciós. Llàstima que a la costa estigui ple d'estivadors i dics per construir vaixells de la Mitsubishi. En la tercera foto podeu veure el Mont Inasa, la muntanya més alta de Nagasaki i que, aquí dalt, vam decidir que no hi aniríem donada la calor que ja vam passar per pujar (tot i que hi ha un ropeaway que t'hi porta). El Mont Inasa és el lloc ideal per deixar-te la pasta el dia de Sant Jordi (o Sant Valentí) per declarar-te al teu amor en un sopar de cine (i car!!).

Us porto aquesta foto de nit. És xulíssim.

Per pujar aquesta muntanya s'usen els diferents ascensors que te porten al Glover Garden, un jardí botànic que vam decidir visitar un altre dia, crec recordar que era bastant car i feia massa calor. Des del jardí, hi ha uns 20 minuts de pujadeta fins a dalt de tot.
Aquí teniu el mapa de la zona. La pujadeta val molt la pena ja que a mesura que vas pujant, la pujadeta et va regalant unes vistes, cada cop millors, de Nagasaki, que et va donant forces fins arribar a dalt de tot.
No us recorda l'escola que es veu a dalt a la dreta a l'escola de la Vila del Pingüí??? A mi molt, fins i tot tinc la sensació que el rellotge em cantarà l'hora d'entrada a classe...

Nagasaki està formada per diferents barris al voltant de la costa i d'acord amb les possibilitats del terreny.

La ciutat continua més enllà del que veiem a les fotos. És més, la bomba atòmica hauria d'haver caigut més o menys aquí, sobre el port i va caure quasi dos kilòmetres més enllà, sobre una escola.

Abans de la pujadeta, es pot visitar el barri xino de Nagasaki.
Us poso les fotos del barri, però a mi els barris xinos no em diuen massa cosa.
Bé, i per acabar per avui, us porto la foto del Mont Nabekanmuriyama. Veieu el mirador?
 
Continuarà.

dissabte, 12 de febrer de 2011

Shodou a Barcelona amb Kaisei Yamamoto

Aquests dies s'ha fet una exposició a Barcelona molt interessant a la Galeria Aragó 232. L'exposició era d'una artista en caligrafia japonesa, art que es diu Shodou (書道), a càrrec de Kaisei Yamamoto (山本魁星) una artista en calígrafia japonesa de Tokyo.

Aquest és un art que requereix de molt estudi i de molt rigor. L'art consisteix en escriure japonès de manera artística. En el link trobareu més informació a wikipèdia sobre aquest art en català. Si opteu per la versió anglesa hi trobareu moltíssima més informació.

Bé, anem d'exposició. Primer de tot dir que vam trobar aquesta exposició de pura casualitat, ja que la galeria és molt petita. A dins hi havia la Sra. Yamamoto amb una amiga seva. A part d'ella, que no parla ni papa d'espanyol i quasi res d'anlgès hi havia en Shichiro, un japonès ja gran que feia de traductor. Aquest home en sí, ja era tot un personatge. Però centrem-nos.

Vaig intentar comunicar-me amb la Sra. Yamamoto i prou bé. Em va dir que va començar a estudiar aquest art als 10 anys (bé, tots els nens ho fan a l'escola) i, posteriorment, va estar 8 anys estudiant. Porta més de 30 anys desenvolupament aquest art. En Shichiro deia que és excepcional i una persona força famosa al Japó, dins del seu art.

Allà la teníem amb un mural en homenatge al Barça, amb tots els noms dels jugadors del Barça en Katakana i l'escut amb el kanji de xutar pintat amb els colors del club.

Ens van dir que esperéssim una estoneta que ens faria l'honor de pintar el nostre nom. I així ho va fer.  Aquí teniu tot el procés.

 
 
  
I aquests són els nostres noms en kanji. A la dreta, el meu nom, Roger. Una passada com domina la tècnica d'escriptura, on el truc consisteix en no moure el canell, però tenint en tot moment la mà alçada.
 
Va anar arribant molta gent. La Sra. Yamamoto va ser súper amable amb tothom. Per acabar ens va fer una performance allà mateix sobre paper. Va preguntar què volien que pintés, i una persona va demanar que pintessin vida.  
 
 
 
 
 
 
Aquestes imatges transmestien moltes coses. Cada kanji té un significat diferent. Em va fer 100 i l'últim va tenir un significat especial. El que va 100 és l'ùnic que no està fet amb kanji, sinó amb hiragana i amb una paraula molt senzilla, ありがとう、arigatou, és a dir, gràcies.
Resulta que mentre estava preparant aquesta exposició, va morir la seva mare. La seva mare va ser una persona que li va donar molt de recolçament perquè seguís estudiant. I en aquest moment li va voler donar les gràcies públicament. Tot molt emotiu.

Us deixo unes quantes de les imatges d'aprop perquè les pogueu valorar. 


I ara, la Sra. Yamamoto i els seus quadres.
Cal dir que la tarda que vam passar a la galeria va ser excepcional. Va ser com un viatge instantani a Kyoto, al Japó més clàssic, per la proximitat, per l'amabilitat, per l'ambient, per tot. A partir d'ara, els nostres noms formaran part d'alguna de les nostres habitacions. Una tarda excepcional! Us transmeten alguna cosa aquestes imatges?