dissabte, 12 de febrer de 2011

Shodou a Barcelona amb Kaisei Yamamoto

Aquests dies s'ha fet una exposició a Barcelona molt interessant a la Galeria Aragó 232. L'exposició era d'una artista en caligrafia japonesa, art que es diu Shodou (書道), a càrrec de Kaisei Yamamoto (山本魁星) una artista en calígrafia japonesa de Tokyo.

Aquest és un art que requereix de molt estudi i de molt rigor. L'art consisteix en escriure japonès de manera artística. En el link trobareu més informació a wikipèdia sobre aquest art en català. Si opteu per la versió anglesa hi trobareu moltíssima més informació.

Bé, anem d'exposició. Primer de tot dir que vam trobar aquesta exposició de pura casualitat, ja que la galeria és molt petita. A dins hi havia la Sra. Yamamoto amb una amiga seva. A part d'ella, que no parla ni papa d'espanyol i quasi res d'anlgès hi havia en Shichiro, un japonès ja gran que feia de traductor. Aquest home en sí, ja era tot un personatge. Però centrem-nos.

Vaig intentar comunicar-me amb la Sra. Yamamoto i prou bé. Em va dir que va començar a estudiar aquest art als 10 anys (bé, tots els nens ho fan a l'escola) i, posteriorment, va estar 8 anys estudiant. Porta més de 30 anys desenvolupament aquest art. En Shichiro deia que és excepcional i una persona força famosa al Japó, dins del seu art.

Allà la teníem amb un mural en homenatge al Barça, amb tots els noms dels jugadors del Barça en Katakana i l'escut amb el kanji de xutar pintat amb els colors del club.

Ens van dir que esperéssim una estoneta que ens faria l'honor de pintar el nostre nom. I així ho va fer.  Aquí teniu tot el procés.

 
 
  
I aquests són els nostres noms en kanji. A la dreta, el meu nom, Roger. Una passada com domina la tècnica d'escriptura, on el truc consisteix en no moure el canell, però tenint en tot moment la mà alçada.
 
Va anar arribant molta gent. La Sra. Yamamoto va ser súper amable amb tothom. Per acabar ens va fer una performance allà mateix sobre paper. Va preguntar què volien que pintés, i una persona va demanar que pintessin vida.  
 
 
 
 
 
 
Aquestes imatges transmestien moltes coses. Cada kanji té un significat diferent. Em va fer 100 i l'últim va tenir un significat especial. El que va 100 és l'ùnic que no està fet amb kanji, sinó amb hiragana i amb una paraula molt senzilla, ありがとう、arigatou, és a dir, gràcies.
Resulta que mentre estava preparant aquesta exposició, va morir la seva mare. La seva mare va ser una persona que li va donar molt de recolçament perquè seguís estudiant. I en aquest moment li va voler donar les gràcies públicament. Tot molt emotiu.

Us deixo unes quantes de les imatges d'aprop perquè les pogueu valorar. 


I ara, la Sra. Yamamoto i els seus quadres.
Cal dir que la tarda que vam passar a la galeria va ser excepcional. Va ser com un viatge instantani a Kyoto, al Japó més clàssic, per la proximitat, per l'amabilitat, per l'ambient, per tot. A partir d'ara, els nostres noms formaran part d'alguna de les nostres habitacions. Una tarda excepcional! Us transmeten alguna cosa aquestes imatges?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada