dimecres, 24 d’agost de 2011

Beppu, hot springs in a hot summer

Crec que no hi ha millor dia per parlar de Beppu que aquests dies amb la calor que està fent. Una calor enganxifosa, amb la que no saps què fer, no saps on posar-te, et banyes o et dutxes i als 10 minuts tornes a estar pollós (almenys aquest és el meu cas). I avui farà un any que estava per Beppu.

Segons la Japan guide, Beppu is one of Japan's most famous hot springs resorts, producing more hot spring water than any other resort in the country. I avui farà un any que estava per Beppu. Com podeu veure, Beppu és un Caldea l'engròs. Està ple banys termals, ja siguin turístics o per escaldugar-te el cos.

Doncs apa-li, després d'arribar a l'estació amb el transkyushu express, vam baixar tot el carrer principal fins arribar a l'Hotel Hanabishi. Sí sí, té el mateix nom que el restaurant de Barcelona. L'hotel era un enorme complex de dos edificis, acondicionat per gaudir dels banys termals. Amb una petita piscina d'aigua calentíssima al sostre, com podeu veure a les fotos del link.

Excel·lent era el bany termal de la sisena planta. Qui vol prendre un bany termal quan fa un calor moribund amb meravelloses vistes al mar?! Doncs jo!!!! Estava sol i la relaxació i la suada va ser màxima, però estar a un edifici, prenent un bany amb vistes al mar és molt relaxant! M'abstenc de posar altres fotografies que no siguin les de l'hotel!!

Doncs bé, explicat això tenim la meitat de Beppu explicat. Aquesta és la part més participativa, l'altra és contemplativa. I com que el calor és infernal, que tal si anem a veure els inferns de Beppu. N'hi ha força. Són sortides d'aigües molt calentes, a les quals hi tiren un colorant i així dediquen cada infern a una cosa diferent. Hi ha un pass que te'ls deixa veure tots i amb bus et vas movent per la ciutat veient-los. Aquí us deixo els que vaig anar a veure. Valia 2000 iens. Però pagant l'entrada un per un de 400 iens en tens més que suficient, ja que perds tot el dia per anar-los a veure donada la distància entre un i altre.

Aquest és el Umi Jigoku, el dedicat al Umi, que vol dir mar. Tot el fum és vapor d'aigua. 

I amb la calor de l'aigua, feient ous, amb una olor de sofre...
Aquest és el Chinoike Jigoku, el que està dedicat a la sang. Potser era el més gros que vam visitar.
Aquest és el Tastumaki Jigoku, que és un geiser que surt cada 25 o 30 minuts un raig d'agua. Hi ha una grada i la gent s'espera tranquil·lament a que surti el raig. No tingueu pressa a fer la foto perquè el raig surt durant uns 5 minuts i tindreu temps de fer la foto!

Però si algun podria ser el resum del dia, seria aquest:
La calor espantosa. Per tant, el que diria és que Beppu és un lloc ideal per anar en qualsevol moment, excepte l'estiu. Si hi aneu, a passar calor i humitat i gaudir dels hot springs com uns campions.
El primer moment, és fatal, però després....
Tovalloleta al cap i a relaxar-se.

divendres, 22 de juliol de 2011

En direcció a Beppu, amb el Transkyushu Limited Express

Wow, fa 5 mesos que no escric res sobre llocs on he estat al Japó. Bé, ja sabeu, grandeszapatos m'està prenent tot el temps. Però, avui ja no puc més i haig de recuperar el temps. I del que tinc ganes d'escriure és de Beppu, un paradís vacacional del balneari a l'illa de Kyushu.

D'acord amb el plan, veníem de Nagasaki, vam parar a Kumamoto i després, cap a Beppu. D'aquestes dues ciutats, encara em queden coses per dir, però avui toca Beppu. Per arribar-hi des de Kumamoto es fa servir un tren, però no un tren normal, sino el TransKyushu Limited Express.

La sorpresa va ser que el tren no és Express, sino Limited de Limitat. Són dos vagons de l'any de la quica, que va prou lent però que sembli que te porti al passat. Són vagons vells, però amb tot l'encant, així com el paisatge per on et passa, ja que no pares de creuar valls i montanyes. Bé, tot s'ha de dir, la línia està en servei des del 2004 i diria que és estil retro enlloc de dir que són vells.

Penseu que el tren va a gasoil. Es com agafar el tren per arribar a la Poble de Segur (vaja, segur segur, no ho sé perquè aquest no l'he agafat mai).
Fins i tot et fan una foto amb un cartellet per dir que l'has agafat. Està clar que només està pensat per turistes.
La foto me la guardo per mi, perquè la meitat del viatge me'l vaig passar dormir. El trucu-tru del tren va ser un relaxant muscular massa fort per mi. A més, ja portàvem prop de 15 dies de viatge i qualsevol moment és bo per recuperar energies!
A l'últim tram ja veus la badia de Beppu i el mar.
Per fi pensàvem que trobaríem unes platges per fer-nos un banyet per compensar la calor que feia. Res més lluny de la realitat, ens esperava més calor i més Hot springs. I on són els Cold Springs quan els necessites????

Bé, l'història continuarà, aquest cop des de Beppu, concretament des del Hanabishi Hoteru, el nostre hotel a Beppu a primera línia de mar.

dijous, 21 de juliol de 2011

Novetats de Sumo

Aquests dies s'està celebrant el Nagoya basho, el torneig de juliol de sumo a Nagoya. El de maig no es va celebrar pels ja coneguts escàndols amb els yakuza i altres anomalies protagonitzats pels seus lluitadors.

Sembla que tot torna a la normalitat i estic seguint cada dia el torneig. Ho faig de dues formes, intento veure el canal internacional de la televisió japonesa (en anglès) NHK World a través de l'Ipad amb una aplicació que es diu TV Free. Cada dos per tres fan notícies i els esports estan quasi bé monopolitzats pel sumo.

I si no puc, sempre em quedo Youtube, on el sumojuly2011 va posant els vídeos diaris de la tele al youtube. Com veieu és un usuari creat per seguir aquest torneig. Crec que té problemes de drets i acabaran eliminant els vídeos, ja que ja m'ha passat alguna altra vegada. Així que no us els perdeu. Un cop acabi aquest, tornaran a Tòkio pel torneig de setembre, que és al que vaig anar l'any passat (ai si hi pogués tornar...)

El més interessant que ha passat fins ara és que un lluitador, amb gran d'Ozeki (el segon més alt) ha aconseguit el record de victòries al llarg d'una carrera dilatada en més de 18 anys. Porta 1047 victòries i es diu Kaio. És molt estimat perquè, a més, és japonès (cosa estranya perquè últimament hi ha pocs japonesos que destaquin). És més, no queda cap Yokozuna o Ozeki japonès que competeixi en l'actualitat, cosa que no passava des del 1993.

En quan al torneig, hi ha dos lluitadors que encara no han perdut cap combat,. Hakuho està buscant un record absolut en el seu 8è torneig guanyat seguit, cosa que ningú ha aconseguit mai. Per això, haurà de superar a Harumafuji, un altre lluitador mongol que sembla que vol impedir-ho.

Darrera seu, hi ha 6 lluitadors amb 8 victòries i 2 derrotes, cosa que fa que no tinguin ja quasi cap opció la victòria.

Per mi, són tres minuts de relax al dia i la competició és molt interessant. Us agrada?

dijous, 14 de juliol de 2011

Takabisha, una muntanya russa per flipar!!!

Avui he trobat la notícia de la propera opetura d¡una nova muntanya russa en el parc d'atraccions proper al Mont Fuji, en el parc d'atraccions Fuji-q.

Será una súper muntanya rusa. Está en proves. Aquí un vídeo de les proves.



Ull a la meitat del vídeo, com te deixen penjat uns bons segons a més de 50 metres. Ens esperarà una caiguda de 121graus, com podeu veure en aquesta foto.

No s'havia construit encara una muntanya amb aquesta caiguda. N'hi ha de més altes, però aquesta promet sensacions úniques. A mi, de segur que em costaria bastant pujar-hi.

Per cert, la traducció del seu nom és prepotent. Perquè serà...?

Aquí trobareu altres atraccions del parc.Segur que l'experiència ha de ser increïble, així com les cues que s'han de formar en època de vacances. Per cert, l'estrenen el dia 16 de juliol, és a dir, dissabte, vaja, que hi som a temps d'anar-hi. Sembla que ha costat uns 30 milions d'Euros.

dijous, 9 de juny de 2011

Superar el fracàs, idees


Avui voldria donar voltes a coses que em venen al cap i compartir-les amb vosaltres. Som una societat que tendim a ser negatius i a tenir un sentiment de culpa en allò que fem. Se li pot dir catolicisme o espiritualitat però sempre ens movem entre el bé o el mal. No facis allò que no esta bé; tenir por al fracàs o al que diran. I què passa si no sabem d’allò, què passa si hem tingut algun fracàs recent...

Ahir, vaig anar a una xerrada d’una executiva. La xerrada no ha estat espectacular. Ha volgut fer quelcom encisador i no m’ha triomfat. Però durant el torn de preguntes han aparegut temes interessants.

Coses amb les que em quedo. No fer res és una feina molt dura perquè no sabràs mai quan s’acaba. Per tant, passem a l’acció. Però, ohhhh, i si ens la fotem? Doncs ara que sóc emprenedor hi penso. I em quedo amb vàries coses que ha dit.

Tingues quelcom en que agafar-te. Si el fracàs es familiar, tingues amics o una feina, o una afició, quelcom que et compensi els inputs negatius que et dona una part de la teva vida. Diversifica, no et centris en alguna cosa, dedica temps a d’altres coses, per si de cas una et falla. Evidentment, amb mesura, no ens passéssim pas!!!

Això et farà ser curiós i, per tant, receptiu a oportunitats que et passin per davant. Cap alt, per mirar el teu entorn i veure què passa. Una persona pot ser creativa essent curiosa. Un exemple de creativitat que sempre recordo d’un llibre de l’Alfons Cornella es el pa i les gasolineres. Què t’he de creatiu el pa i les gasolineres?. Fa mil anys que estan inventats, però una persona va pensar que es podia vendre pa a les gasolineres. Unint coses que no tenen res a veure es pot ser creatiu. Però per ser creatiu cal tenir curiositat per les coses, per entendre allo que passa a l’entorn i veure’n les tant apreciades oportunitats.

En un moment de fracàs l’ànim està baix i les ganes de fer coses són poques. Com que no tens ganes de pensaré el millor es posar-se rutines. Obligar-se a fer-les és una manera de trencar dinàmiques. Si ens descontrolem, estem perduts. Com que no tenim ànim per anar innovant cada dia, posem-nos una rutina i ser sagrats en complir-la. No val apuntar-se al gimnàs, cal anar-hi. I qui diu el gimnàs pot ser altres coses, sortir, trencar, ni que sigui uns moments la teva dinàmica.

Fes-ho de seguida. No val penedir-se, autofustigar-se, això no porta enlloc. I menys pensa qui te la culpa, perquè la culpa, en menor o major mesura, serà teva. Per tant, no cal que et castiguis mes. Però no perdis ni un segon. Si una cosa no va be, ràpidament troba una nova rutina. Surt a caminar, ves al cine, apuntat a un curs d’origami. Fes allò que volies fer i que sempre has posposat. Agafa la motxilla i marxa, però no t’estiguis a casa tancat, o a l’oficina penedint-te. L’important no és haver caigut si no aixecar-te i el temps ens juga en contra. Quan mes temps perdem penedint-nos, més ens costarà superar el fracàs. No busquis culpables, no serveix per res. No critiquis, canalitza les energies cap allà on es multipliquen. Compra’t una guitarra, uns patins, ves a ajudar persones necessitades de veritat,...

Ahh, i si no ho fas per tu, fes-ho pels demés. No em siguis egoista i centris la teva vida en tu. Les millors coses es fan equip, cultiva’l, treballa’l. Dona i rebràs. Per tant, si tu sol no ten surts perquè no trobes la motivació, busca-la en els demés. Els petits canvis són poderosos deia el capità enciam. Som uns essers socials, busca aquesta motivació en els demés, però sense esperar res a canvi. No podem demanar rendiment a tot el que fem, però si fomentes un equip, si tothom dona, l’equip multiplica els resultats.

Fer-se la víctima, queixar-se dels demés, buscar culpables no suma, si no que resta. Les coses no venen soles, les coses s’han de currar, s’ha de treballar i molt, tinguis i no tinguis ganes.

Mireu, a l’administració hi ha molta gent a la que li han regalat coses, i molta gent que les critica per això. Potser aquesta voldria que també li haguessin regalat. Però, molt sovint, tant una com l’altra són persones negatives, no sumen i no estan motivades. Per estar-ho cal aconseguir petits èxits, per tenir èxit cal haver establert uns objectius i per obtenir aquests objectius s’ha de treballar i molt, amb ganes. Pensar en els demés, fer equip, ja sigui en organitzacions petites o grans; cal sumar. La vida és de llarg recorregut, però no tenim temps a perdre. Passem a l’acció, canviem la nostra mentalitat a mentalitat guanyadora. Així superarem els nostres fracassos i aconseguir allò que ens proposem.

Espero que a algú li pugui servir aquesta recepta per superar un fracàs, o senzillament per trobar el camí cap al seu benestar, cap a la seva pau interior que li permeti estar content amb el que fa.

Ànims!!! Ganbatte, es a dir, fes-ho el millor que puguis com dirien els meus estimats amics japonesos.

Endevant amb les sabates grans


Ja fa mes d’un mes que la nostra botiga de sabates grans es una realitat. Li acabem de donar un nova imatge i ens comencem a obrir terreny en el món de les sabates de talles grans.

L’experiència està sent molt positiva. No pensava pas que ho fos tant. Els resultats econòmics esperem que arribin, però aquests tardaran en arribar. La inversió és forta i ningú ha dit pas que els diners, ni siguin fàcils d’aconseguir, ni vinguin sols.

De moment, els més importants són els nostres primers clients, que esperem que estiguin molt satisfets amb el servei que els estem oferint, ja que aquest és el primer valor de la nostra botiga. 

diumenge, 22 de maig de 2011

Keisei Yamamoto torna a Barcelona per una nova exposició de caligrafia japonesa

No sé si recordeu aquesta entrada. Parlava d'una artista japonesa de shoudo, és a dir, de caligrafia japonesa. Doncs estem de sort i torna a Barcelona i aquesta vegada ho sé amb temps.
L'altra vegada ho vam descobrir l'últim dia i quasi sense voler. Aquesta vegada, la Galeria Aragó 232 m'ho ha fet saber amb temps i ho voldria compartit amb tots vosaltres.Hi faran mostres d'Origami i Haiku.
Aquesta activitat es situa dins d'un conjunt d'actes que les galiries d'art han preparat per solidaritzar-se amb Japó. Us transcric aquí els comunicat de premsa que han fet totes elles.

Activitats japoneses amenitzaran la “Festa de l’art a les galeries 2011” el dissabte dia 4 de juny.  Un any més les galeries d’art d’arreu de Catalunya ens unim per celebrar la Festa de l’art a les galeries. En aquesta ocasió, ens solidaritzem amb un país que pateix Japó 
El proper dia 4 de juny des de les 5 pateix, Japó. juny, de la tarda i fins a mitjanit, les galeries d’art posarem en pràctica diferents activitats nipones traient el japonès que tots portem a dins.

L’objectiu és mostrar el nostre recolzament al país asiàtic que després dels desastres naturals patits el passat mes de març està vivint una etapa molt dura. Seguint les pautes que l’art forma part de la història de la humanitat i que el seu llenguatge és universal aquest any la sensibilitat japonesa entrarà amb tota la seva influència estètica a les galeries d’art de Catalunya.


El dissabte dia 4 de juny, a les galeries d’art del país es podrà assistir i participar a l’art de l’origami japonès creant figures de paper utilitzant com a única eina les nostres mans. També escriurem versos haiku sobre la natura, una de les formes de poesia tradicional japonesa més estesa. I sobre petites cartolines blanques pintarem amb color vermell il·lustracions, missatges i taques. De la unió de tots els quadres, obtindrem un mosaic japonès que exposarem durant la festa. Aquestes activitats es complementaran amb altres manifestacions de la cultura visual japonesa.


Per tant, ja sabeu. Si tot va bé, ens veurem allà! Hi anireu?

divendres, 6 de maig de 2011

Grandes Zapatos, la nova botiga de sabates de talles grans

 Avui em fa molta il·lusió presentar-vos el resultat de tot l'esforç de 6 mesos de projecte. És www.grandeszapatos.com. Es tracta d'una botiga de sabates grans dirigida principalment a públic jove, tant homes com dones.
www.grandeszapatos.com
Hi trobareu talles, des del 41 per dones, i des del 47 per homes. La idea és intentar oferir sabates de disseny actual a un preu normal. M'agradaria poder dir que ajudo a les persones que tenen un problema com el meu, tenir el peu massa gros, a trobar (que hi són) sabates normals a preus normals.

M'agradaria pensar que ho aconseguirem ja que li posem tota la passió possible. Per tant, us convidem a fer-ne difusió o a visitar-nos, que nosaltres estarem encantats d'obrir-vos les portes.

És benvingut qualsevol comentari que ens podeu fer!!

Fins aviat!!!!

divendres, 8 d’abril de 2011

Nous projectes: www.grandespies.com

Últimament no estic gaire actiu en el blog i no és perquè no vulgui o perquè no tingui coses que explicar. Arran del terratrèmol i del tsunami molta gent m'ha preguntat com estan i tots, en menor o major mesura, en sentit una empatia cap al poble japonès, a part d'una admiració, que és molt lloable.

Però nous projectes em roben el temps. Voldria explicar-vos què tal és Kumamoto, o Beppu, o altres coses, però no tinc temps virtual per fer-ho. Això no vol dir que deixi el bloc, però aniré prorrogant bastant les meves entrades. No obstant això, tothom qui vulgui informació o consells sobre el Japó, teniu les portes sempre les meves portes obertes.

A part de ser un apassionat del Japó, hi ha altres temes que m'interessen i, des de fa uns mesos, el tema de les sabates m'està robant el temps lliure. Molts sabeu que tinc un peu més gran del normal, vaja, un 48,5, que tampoc és molt gran, però vaja, ho és.

Aquí en teniu una mostra, la comparació d'un peu d'una japonesa que es diu Chika i el meu estant a Milà a la fira més important de sabates que es celebra a Europa.

Hem obert farà cosa d'un mes aquest blog, www.grandespies.com, sobre persones que tenen el peu més gran de la mitja. En qüestió d'un mes, estarà disponible una botiga online per trobar sabates de talles grans, www.grandeszapatos.com.

Per tant, si sabeu d'algú que li pugui interessar, li podeu donar aquesta informació. De moment, hem creat un grup al Facebook per tots qui tenim problemes per trobar sabates que ens agradin de peus grans!! 10.000 hartas de no encontrar zapatos de su talla.
 
Hi esteu tots convidats!!

Qui sap, pot ser, algun dia, les meves dues passions, Japó i les sabates, s'uneixen, o no, no se sap mai!! De moment, fem-nos emprenedors i a veure què en surt. El que si que ens garantim és un aprenentatge molt gran i, només per això, ja val la pena!!

Fins aviat!

dilluns, 4 d’abril de 2011

El meu postre preferit del Japó: El メロンパン

Apunteu aquest nom: メロンパン。És fàcil de recordar, Meron Pan, o el que és el mateix, Pa de meló.

Farà un temps, vaig publicar aquesta entrada: El meu segon postre preferit del Japó. Per tant, va sent hora de fer aquesta entrada, però ha calgut una mica d'espera perquè em faltava un ingredient.

Primer de tot, què és el Melon Pan? Doncs com diu el nom és pa, però un pa a la japonesa. És molt suau, el gust de meló quasi que no es nota. Tot i que és dolç, tampoc és empalagós. No és gens car, costa al voltant dels 120 iens, vaja, 1€. Es pot trobar a quasi tot arreu, principalment als konbinis. També podeu tenir la sort de trobar parades de carrer que en facin, com en aquest cas.

Haig de reconéixer que sóc bastant dolcet, així que pot ser que no agradi a tothom. Però una de les primeres coses que faria, si puc tornar al Japó, és comprar-me un Melon Pan.

He tardat tant a fer aquesta entrada perquè, com que no he trobat Melon Pan a les botigues japoneses o xineses de Barcelona, al final l'he cuinat. Ho vaig fer ahir. I quin és l'ingredient secret? Doncs メロンオイル。
És essència de meló. Perquè tingui una mica de gustet. Només se'n necessiten unes gotes i se'n pot prescindir, però, per mi, no seria el mateix.

I aquest és el resultat.

Fer-lo no és difícil, però té la seva complexitat. Cal fer dues masses, la interior, que vindria a ser pa, i l'exterior, que es com una galeta que és la part que on té l'essència de meló.

Aquí hem toca donar les gràcies al Jordi i, sobretot a l'Asuka, que m'han portat el Meron Oiru, és a dir, l'oli de meló del Japó. I fins i tot una recepta, que és la que he seguit.

Si voleu veure el procés, teniu aquest vídeo. A part, podeu seguir aquesta senyora per cuinar altres coses japoneses. De totes formes, d'aquí uns dies us explico quins procés vaig seguir, penjo la recepta (en japonés) i us mostro la resta de fotografies.

Eo, qui l'ha provat? N'espero els vostres comentaris? També és el postre preferit?

dimarts, 15 de març de 2011

1000 grullas por Japón

Avui us porto una iniciativa que m'ha agradat molt. Es tracte d'enviar una foto amb una grulla, per tenir un moment d'esperança per tota la gent que ho està passant molt malament del Japó.

En aquests moments, molta gent ha pensat en mi en referència a tots els amics que tinc al Japó i que ho puguin estar passant malament. Per sort, ells viuen per sota de Tokyo, a uns 600 km de la zona de Sendai i Fukushima. De totes formes, no es van estalviar el terratrèmol ni l'autrada de les comunicacions.

Estic seguint molt atentament totes les novetats. Crec que hi haurà un abans i un després de moltes coses tant al Japó com a la resta del món. És increïble com pot canviar el món en qüestió de dos minuts. Siguem conscients del que tenim i donem un missatge d'optimisme. I per fer-ho, jo enviaré avui la meva grulla a la Makiko, espero que vosaltres també ho feu ben aviat!

Que no passi com amb la Sadako, una nena, víctima de la bomba d'Hiroshima, que va intentar, sense èxit, fer 1000 grulles per demanar la recuperació de totes les persones. Per tant, crec que és una bona manera de pensar en aquestes persones i enviar una mica d'esperança en aquests moments.

Aquí teniu l'enllaç: http://las1000grullas.wordpress.com/ 


dilluns, 14 de febrer de 2011

Nagasaki, una ciutat a l'ombra de Hiroshima

De Fukuoka vam anar a Nagasaki. Vam reservar dues nits en aquesta ciutat, que es troba a l'oest de l'illa de Kyushu, a unes dues hores i escaig de Fukuoka. Hi vam arribar amb un Kamome, del qual ja en vaig parlar en aquesta entrada.

Cal saber, abans que res, que Nagasaki és la ciutat on va caure la segona bomba atòmica, tres dies després de la de Hiroshima, concretament el 9 d'agost de 1945. Però ja us explicaré més detalls a mesura que us vagi donant detalls de Nagasaki.

Després d'haver vist Hiroshima i els seus entorns, amb Miyajima, doncs buscàvem un equivalent. Així vam planificar visitar varis llocs: China Town, Dejima, Dutch Slope, Sofukuji Temple, Megane Bridge, Peace Park, ABomb Museum i el  Mount Inasa (Nagasaki Ropeway) i també una visita a l'estranya illa de Gunkanjima. Vaja, una agenda prou complerta.

L'hotel no estava massa lluny de l'estació, s'hi podia arribar a peu. Era un típic un business vell, que vindria a ser equivalent a una pensió nostra.

Per tant, comencem. I què millor que amb unes bones vistes de Nagasaki. Per aquest motiu, pujarem amb Mont Nabekanmuriyama, per tal d'obtenir una vista panoràmica. 
 
 
 
 
 
 
Ara ja puc parlar de com és Nagasaki. Nagasaki, com veieu és una ciutat portuària. Va ser el port japonès de connexió amb el món. Durant l'era meiji, va ser l'únic port on es comerciava. Hi va haver portuguessos, espanyols, i, sobretot, molts holandesos (ja que no eren catòlics, religió que generava desconfiança vetada al Japó durant força anys). Els holandesos van ser prou llestos per equipara als anglicans als catòlics i per això van tenir l'hegemonia de les relacions durant aquell temps.

L'entorn és preciós. Llàstima que a la costa estigui ple d'estivadors i dics per construir vaixells de la Mitsubishi. En la tercera foto podeu veure el Mont Inasa, la muntanya més alta de Nagasaki i que, aquí dalt, vam decidir que no hi aniríem donada la calor que ja vam passar per pujar (tot i que hi ha un ropeaway que t'hi porta). El Mont Inasa és el lloc ideal per deixar-te la pasta el dia de Sant Jordi (o Sant Valentí) per declarar-te al teu amor en un sopar de cine (i car!!).

Us porto aquesta foto de nit. És xulíssim.

Per pujar aquesta muntanya s'usen els diferents ascensors que te porten al Glover Garden, un jardí botànic que vam decidir visitar un altre dia, crec recordar que era bastant car i feia massa calor. Des del jardí, hi ha uns 20 minuts de pujadeta fins a dalt de tot.
Aquí teniu el mapa de la zona. La pujadeta val molt la pena ja que a mesura que vas pujant, la pujadeta et va regalant unes vistes, cada cop millors, de Nagasaki, que et va donant forces fins arribar a dalt de tot.
No us recorda l'escola que es veu a dalt a la dreta a l'escola de la Vila del Pingüí??? A mi molt, fins i tot tinc la sensació que el rellotge em cantarà l'hora d'entrada a classe...

Nagasaki està formada per diferents barris al voltant de la costa i d'acord amb les possibilitats del terreny.

La ciutat continua més enllà del que veiem a les fotos. És més, la bomba atòmica hauria d'haver caigut més o menys aquí, sobre el port i va caure quasi dos kilòmetres més enllà, sobre una escola.

Abans de la pujadeta, es pot visitar el barri xino de Nagasaki.
Us poso les fotos del barri, però a mi els barris xinos no em diuen massa cosa.
Bé, i per acabar per avui, us porto la foto del Mont Nabekanmuriyama. Veieu el mirador?
 
Continuarà.

dissabte, 12 de febrer de 2011

Shodou a Barcelona amb Kaisei Yamamoto

Aquests dies s'ha fet una exposició a Barcelona molt interessant a la Galeria Aragó 232. L'exposició era d'una artista en caligrafia japonesa, art que es diu Shodou (書道), a càrrec de Kaisei Yamamoto (山本魁星) una artista en calígrafia japonesa de Tokyo.

Aquest és un art que requereix de molt estudi i de molt rigor. L'art consisteix en escriure japonès de manera artística. En el link trobareu més informació a wikipèdia sobre aquest art en català. Si opteu per la versió anglesa hi trobareu moltíssima més informació.

Bé, anem d'exposició. Primer de tot dir que vam trobar aquesta exposició de pura casualitat, ja que la galeria és molt petita. A dins hi havia la Sra. Yamamoto amb una amiga seva. A part d'ella, que no parla ni papa d'espanyol i quasi res d'anlgès hi havia en Shichiro, un japonès ja gran que feia de traductor. Aquest home en sí, ja era tot un personatge. Però centrem-nos.

Vaig intentar comunicar-me amb la Sra. Yamamoto i prou bé. Em va dir que va començar a estudiar aquest art als 10 anys (bé, tots els nens ho fan a l'escola) i, posteriorment, va estar 8 anys estudiant. Porta més de 30 anys desenvolupament aquest art. En Shichiro deia que és excepcional i una persona força famosa al Japó, dins del seu art.

Allà la teníem amb un mural en homenatge al Barça, amb tots els noms dels jugadors del Barça en Katakana i l'escut amb el kanji de xutar pintat amb els colors del club.

Ens van dir que esperéssim una estoneta que ens faria l'honor de pintar el nostre nom. I així ho va fer.  Aquí teniu tot el procés.

 
 
  
I aquests són els nostres noms en kanji. A la dreta, el meu nom, Roger. Una passada com domina la tècnica d'escriptura, on el truc consisteix en no moure el canell, però tenint en tot moment la mà alçada.
 
Va anar arribant molta gent. La Sra. Yamamoto va ser súper amable amb tothom. Per acabar ens va fer una performance allà mateix sobre paper. Va preguntar què volien que pintés, i una persona va demanar que pintessin vida.  
 
 
 
 
 
 
Aquestes imatges transmestien moltes coses. Cada kanji té un significat diferent. Em va fer 100 i l'últim va tenir un significat especial. El que va 100 és l'ùnic que no està fet amb kanji, sinó amb hiragana i amb una paraula molt senzilla, ありがとう、arigatou, és a dir, gràcies.
Resulta que mentre estava preparant aquesta exposició, va morir la seva mare. La seva mare va ser una persona que li va donar molt de recolçament perquè seguís estudiant. I en aquest moment li va voler donar les gràcies públicament. Tot molt emotiu.

Us deixo unes quantes de les imatges d'aprop perquè les pogueu valorar. 


I ara, la Sra. Yamamoto i els seus quadres.
Cal dir que la tarda que vam passar a la galeria va ser excepcional. Va ser com un viatge instantani a Kyoto, al Japó més clàssic, per la proximitat, per l'amabilitat, per l'ambient, per tot. A partir d'ara, els nostres noms formaran part d'alguna de les nostres habitacions. Una tarda excepcional! Us transmeten alguna cosa aquestes imatges?