dimarts, 29 de desembre del 2009

Les 48 cascades d'Akameguchi

Apunt d’entrar a la recta final de la meva estada al Japó, veig que si hi ha una prefectura a la regió de Chubu que sobresurt de les altres en quan a llocs interessants on anar és Mie. I en aquesta zona és hem de col·locar a Akameguchi i les seves 48 cascades.

És el primer dimecres del mes de desembre. És una mica tard per anar-hi perquè la majoria de fulles ja han caigut dels arbres però, tot i així, encara en queden suficients per donar per ben gastades les prop de tres hores de tren que hi ha des de Nagoya.

Akameguchi és un poble molt petit i l’únic que té són les cascades. Per arribar-hi s’ha de baixar en una estació que quasi no hi baixa ningú i menys un dia entre setmana. Un cop allà, s’ha d’arribar a la zona de les cascades. Es pot fer amb autobús, però si arribes a les 11 i escaig i et diuen que el proper bus vindrà passades la 1, és un bon moment per buscar alternatives.

Com que la poca gent que va baixar eren avis excursionistes amb ganes de fer fotos amb les seves súper càmeres i els seus súper trípodes, em van oferir anar amb ells amb taxi cap allà. El cap d’estació (era el cap perquè no hi havia ningú més a l’estació i suposo que si estàs sol, almenys et manes a tu mateix) havia trucat a un taxi i el vam compartir entre 4, finalment. Així que, tot i la desubicació inicial, vaig saber com arribar a lloc i millor del què em pensava.

El taxi ens va deixar en un lloc amb 4 cases, un hotel i unes quantes tendes de souvenirs. Vaig preguntar als mateixos avis si sabien on hi havia un onsen i resulta que en aquell moment hi estàvem passant pel davant. Ole, ja tinc lloc de relax per quan acabi de caminar.

Les 48 cascades d’Akame són un conjunt de moltes petites cascades petites i 6 de considerables que hi ha durant el transcorregut d’uns 3 quilòmetres d’un petit riu. El recorregut està totalment preparadíssim, amb ponts escales i baranes perquè hi pugui anar tothom. Vaja, no tens pas la sensació d’haver descobert cap cosa nova. És més, hi ha una entrada i has de pagar uns 300 iens.
Aquesta és la primera cascada gran que trobes pel camí. Està bé que li posin les 48 cascades d’Akame, però vaja, tot i que es una mica fals, l’entorn supleix el màrqueting del nom. A més, algú sap quina és l’alçada mínima d’un salt d’aigua perquè tingui la consideració de cascada.

La zona era molt obaga, però hi havia llocs on entrava el Sòl i es deixaven fer aquest tipus de fotos. Per aquí el mig passa el riu.
La segona cascada. Feia un dia excel•lent, amb una jaqueteta n’hi havia més que suficient. La veritat és que no sé si es podrà, però venir a banyar-se en aquesta zona a l’estiu ha de ser una passada, amb aquesta aigua tant clara.
Tercera cascada gran. Aquesta és la més llarga, però també la més primeta. Fem una mica de barranquisme i ens hi tirem???Ai, no sé què semblo amb aquesta cara tant blanqueta, sembla que algú m’estigui il•luminant el camí. Tant de bo sigui així!! :)

Ja és hora que donem una mica de protagonisme al riu que nodreix d’aigua les nostres cascades. És un riu petitó, que s’alimenta de dos llacs que hi ha a la part de dalt del camí i que imagino que deu està perfectament regulat el cabdal del riu per mantenir-lo estable durant tot l’any i afavorir la protecció de l’ecosistema de la zona i que t’ensenyen en la petita exposició que hi ha a l’entrada del camí, un cop has pagat l’entrada. Aquests petits salts d’aigües que veieu a la foto són els que ajuden a sumar 48.A part d’avis, també hi havia alguna parella. És un lloc tranquil i no gaire exigent per venir a passar una estoneta romaticona. A més, com que molts japos fan festa entre setmana, ja que les botigues estan obertes set dies o per exemple, tanquen el dimecres, es fàcil trobar-te gent jove entre setmana pels llocs.La quarta cascada. Aquesta és més baixeta, però més oberta que les altres. Fixeu-vos aquí com de preparat està el camí, amb totes les baranes.
El meu company de viatge i les ganes d’embrutar-me els pantalons em van fer enfilar-me una mica per fer la foto a la cinquena cascada.I aquesta és l’última de les grans cascades.Sobre aquesta cascada, hi ha els dos llacs que alimenten el riu. Aquest n’és un. Això és el que em fa dubtar una mica de la naturalitat de la zona. Però tot i així està molt ben cuidat i sembla tot molt natural. Crec que l’únic que han fet és controlar l’espai per permetre’n l’explotació turística amb control, donar llocs de treball a la gent d’un poble molt petit que sinó estaria perdut al mig del Japó i cuidar l’entorn per afavorir-ne la bellesa que, per sí sol, ja té.
A la part de dalt del riu hi ha un bosc de faigs. El recorregut és de prop de dues hores.
I per últim, abans d’emprendre les tres hores de tren de tornada cap a Nagoya, un onsen per relaxar-nos. Vaig tenir la sort d’estar sol i poder-ne treure algunes fotos.
Un dia rodó. El millor de tot d’aquestes excursions és que tot els japos et miren amb una cara de: què nassos està fent un guiri per aquí, i et dóna una sensació de moment especial i únic difícilment explicable.

dilluns, 28 de desembre del 2009

Després d'Ise, Futami i Toba

Després d'haver vist temples a Ise, vam tornar a agafar el Can Bus per anar a Futami. Aquí ja toquem el mar. Van ser com 35 minuts de bus.

De camí cap allà es passa per un parc temàtic, el Ise Auchi Momoyama Bunkamura. Aquesta és la foto del castell d'Azuchi, que és un castell reconstruït real que hi ha dins del parc. La veritat és que no hi havia massa gent en el parc, també ho devia fer el fet que era un dimecres de novembre.I d'aquí ens vam plantar a Futami. El que anem a veure és una corda que uneix dues roques. Aquesta és l'explicació senzilla, però és més que això. La corda és de palla i pesa la friolera d'una tona. Al ser de palla, la humitat la fa malbé ràpidament i l'han de canviar 3 cops a l'any. Es diuen Meoto Iwa o les roques casades.Representa la unió d'una parella unida per una corda sagrada anomenada Shimenawa i que es pot trobar rodejant toris, altres pedres o arbres. Que cadascú tregui les seves conclusions de quina roca pot representar l'home i la dona en cas de parelles heterosexuals.

Al davant hi havia un temple. És un lloc on hi acudeixen les parelles per pregar per la seva relació. Hi havia moltes petites peces de fustes on cada parella hi feia inscripcions i després les deixava penjades en el temple. El que no us puc dir és què hi posen, però també hi havia occidentals que hi havien escrit. Vaja, una manera com una altra de vendre les peces de fusta i subvencionar el manteniment del temple; una mica com els nostres ciris.

Ben a prop hi ha un restaurant on vam probar els Udon d'Ise. Udon, com molts sabreu, són els típics fideus gruixuts japonesos. Vam anar a un lloc on només serveien aquest plat i prou. Són fideus blancs amb caldo de bonítol. A mi no em van dir res d'especial.

Tornant cap a la parada d'autobús, per la qual teníem 15 minuts ben bons, am aprofitar la sensació d'infinit que t'ofereix el mar per buscar fotos expressives. Aquí en teniu el resultat. Entre el vent i el dia que feia, la sensació de llibertat era màxima. Tant de bo ens sentíssim així tots els dies.Vam arribar a l'estació, eren quarts de tres i havíem d'esperar el bus. Total i absoluta tranquilitat.

Només a uns metres de les roques hi ha l'aquari de Futami, però vam obviar la visita, jo amb el de Nagoya ja en tinc prou per molts de temps. Propera parada i última, Toba. Aquí hi ha una petita illa que es dedica a la producció de perles. És Mikimoto, tal i com veieu en aquest cartell. Fan perles cultivades. És la principal atracció de Toba, sense perjudici de la vista de la bahia que teníem. davant Si volies, podies agafar aquest vaixell i et portaven a donar una volta per la zona. Es veu que et porten a un lloc on pots tocar dofins, però tampoc estàvem per tocar dofins ni per agafar un vaixell. El que vam fer va ser pujar a un petita muntanyeta, que era un parc i a part refugi en cas de tsunamis, com podeu veure en aquesta senyal. Va ser un bon lloc per posar punt i final a l'excursió, amb la vista de l'illa de la fàbrica Mikimoto, fixeu-vos que hi ha un pont que l'uneix a la costa. Hi ha un museu que es pot visitar, però clar, com us podeu imaginar, tampoc hi vam anar. Tot sigui per estalviar uns dinerets. A més, al no ser un fan de les perles, tampoc em va despertar cap interès. Per últim, i tenint en compte que la vista era el millor de Toba, aquí teniu la bahia en vídeo.

dissabte, 26 de desembre del 2009

Ise II: Naiku o el temple de l'interior

Després de veure el temple de l’exterior o Geku, toca anar-nos-en cap el temple de l’interior o Naiku. D’aquesta manera, començarem a fer servir el Can Bus del qual heu comprat el tiquet per un dia l’oficina de turisme.

Són prop de 15 minuts amb bus i quasi una hora caminant. L’entorn encara sembla més bonic que el de l’anterior temple i mira que era difícil de superar. Primer de tot ens trobem un pont de fusta que diria que només fa uns mesos que ha estat reconstruït ja que el color de la fusta és molt groc i, a més, fa olor a nou. El pont es diu Ujibashi i el riu es diu Isuzu.

No ens podem estar de contemplar el paisatge. És 25 de novembre i la tardor avança, però els colors no deixen de ser brutals.I en aquesta zona vam trobar un grup de la Imserso amb la seva guia. A que són maques amb aquesta banderola. Així, no es perden!! I què em diuen del conjunt, faldilla pantaló més sabates de taló Adidas. Home, no sigueu cruels, que hi ha molta pedra per anar amb un salonet!Dins d’un edifici, abans d’arribar al temple, vam trobar aquest grup de dones totes vestides amb kimonos similars. Ni idea del què feien!Més fotos del paisatge, intentant captar el Sòl entre les branques. Jo ho intento!!!!I si ho intento no estic obligat a més, o sí?????I com es fa un temple, ens podríem preguntar, doncs ni idea, però aquí teniu un fonaments del que sembla serà alguna cosa per l’edifici on hi havia totes les dones amb kimono.El temple de Naiku està dedicat a Amaterasu-Omikami o deesa del Sòl que és la divinitat de la família imperial del Japó i del poble japonés. Es situa en el lloc més sagrat de tots els temples del Japó, en mig de 5.500 hectàrees de cedres.

No us podré ensenyar el temple amb fotos per la mateixa raó d’abans. Un segurata amb el cap pelat i cara de mala llet m’anava seguint amb la mirada i només vaig ser capaç de robar aquesta foto del monjo que hi havia a la dreta de l’entrada del temple escrivint alguna cosa. Espero que no s’enfadin! Ho vaig fer d’amagatotis.Amb aquest vídeo intento mostrar-vos la perspectiva de les terrenys i on construiran el nou temple Naiku.

Per si ho dubtàveu, estem al Japó, :)I fins aquí els temples d’Ise. Ara agafarem el Can Bus fins a Futami, però això ja serà part d’una nova entrada. Per tant, continuarà!!!!!!!

dijous, 24 de desembre del 2009

Guitarra del Doraemon!!

Què me'n diueu??És tremenda. Llàstima de costat prop de 400€, que no sé com trasportar-la i que no toco gens bé la guitarra, però sinó, n'hi ha per comprar-se-la. La vaig veure en una botiga de coses de segona mà a Iga-Ueno. Brutal!!!!

dimecres, 23 de desembre del 2009

Xuminades USB, ara de més a prop

Avui tornem a les xuminades USB. Com que han creat una mica d'interès, me'n vaig anar al Loft de nou a treure millors fotos de tot. Haviam si es veuen millor ara.

Aquest és un culet que es mou: Shake, shake!
Ara dos Hubs d'Star Wars. Hubs és un lladre USB. No té cap altra finalitat.
L'R2D2 està molt aconseguit. Baratets no eren, però.
Un menja tallarines!
I de nou, el musculman!!
Per últim, els personatges de Rocky III.
Mr. T.
I aquest que ara no recordo el seu nom. Algú em pot ajudar????

Ise I: Geku o temple de l'exterior

Com esteu per anar-nos novament d'excursió? Jo a tope. Estem a finals del mes de novembre, després d'un dia plujós. Jo i l'Aurelien hem planificat una sortida a la zona d'Ise, a la prefacture de Mie (és a dir, cap al sud oest de Nagoya), però no tenim clar si la farem o no.

Són les 7 del matí, fa un dia grisot, rebo un missatge de l'Aurelien on em pregunta si fem l'excursió o no. Miro la predicció i dic, què collons, som-hi tu. Ell s'apunta també.

Per tant, cal agafar el metro fins a Nagoya Station i després un tren express, que no el Limited express, que ens deixarà a l'estació d'Isehi. Viatgem amb la Kintestu, no amb la JR, ja que és més barat. Però si teniu JR Pass, també podeu agafar la JR perquè, tot i que fa servir una altra línia i passa per altres llocs, també s'atura a Isehi.

Són quasi dues hores de tren, però passen ràpid ja que, per variar, intentem recuperar les hores de són que ens hem deixat pel camí.

Un cop arribem a l'estació, davant dels nostres morros trobem un mapa enorme que ens situa l'oficina de turisme. Caminem uns 10 minuts pel centre del poble i hi arribem. Aquí ens donen una informació molt completa i detallada de la zona. Per moure'ns, ens recomanen comprar un bitllet d'un dia del Can バス (bus), que ens permet moure'ns per prop d'unes 30 parades amb un bus d'uns colors molts monus. Si entreu en la web veure els recorreguts, horaris i el bus en qüestió. És totalment vital comprar aquest tiquet ja que estem parlant que, per exemple, per veure els dos temples bàsics d'Ise ja es tarda 15 minuts amb bus. A part, també ens van donar un pin i mapes suficients per empaperar l'habitació.

Davant mateix de l'oficina de turisme tenim la primera atracció del dia. Només entrar a la zona dels temples ens vam trobar amb aquest llac amb una illa al mig.
Aquesta és l'illa en qüestió vista des de l'altra banda del llac.Un temple petit que ens fa creure que estem davant del temple Geku, però no és així. Tot i així, el temple i la zona és molt bonic.Dins de l'illa, a part del temple, hi havia una caseta, que és aquesta i que suposo que és la residència dels monjos que regeixen el temple a part de ser el lloc de venta de souvenirs i espelmes i altres artilugis pel temple.
Dos detalls de les escultures que estaven al voltant del temple. Aquesta vegada, enlloc de posar-vos fotos del temple, ho farem diferent. Aquí en teniu un vídeo.


I d'aquí, vam passar un tori enorme (tori són les portes que indiquen la proximitat d'un temple). Anem cap el temple Geku, és a dir, el temple de l'exterior. Aquest és un dels temples shintoistes, per no dir el més sagrat, segons diuen les guies, juntament amb el Naiku o temple interior. Aquests temples tenen una particularitat i és que cada 20 anys es celebra un dels rituals més importants d'Ise que consisteix en la destrucció del temple actual i la construcció d'un altre al terreny del costat.

Tots els temples consten de dos terrenys continuus iguals. Així, destrueixen l'actual i fan el nou al terreny del costat. No saben explicar perquè ho fan però es porta efectuant des del Segle VII. Les opinions que hi ha diuen que els temples són fets de fusta i palla i, per tant, no tenen durabilitat. D'altres diuen que aquesta pràctica manté la tècnica tradicional del temple i la fe sintoista. Per últim, en el sintoisme es dóna molta importància a les coses noves i netes. Per tant, la renovació dels temples refrescarà als déus i així els fidels es sentiran purificats en les seves ànimes.

Aquesta és l'unica foto que vaig poder fer del Geku. Com veieu, no es pot accedir a l'interior, només ho poden fer determinats monjos i la família de l'emperedor que, com que li confereixen un origin diví, deu ser l'únic que pot anar a veure als déus. D'altra banda, tampoc es podien fer fotos. Només vaig poder fer aquesta. Fixeu-vos en el detall daurat del sostre. Això va a terra d'aquí 3 anys. Si el ritual es fa cada 20 anys, imagino que deu estar tot a reventar de gent.

Però dins del recinte no només hi ha aquest temple, n'hi ha molts d'altres: Temizusha o temple purificador, saika o sala de purificació, Kaguraden o teatre de música i dansa o diferents temples anexes.

Només us puc mostrar les fotos d'alguns d'ells. Tots estaven tancats. I aquí us podeu preguntar què fa la gent que els ve a veure? Doncs el de sempre, tiren unes monedes a una gran caixa de fusta que hi ha davant del temple, piquen de mans i fan una pregària. Aquí veieu un tori, el temple al fons i uns japos pregant. Detall de la porta, completament nova. Sobta i tot que sigui d'uns colors tant vius i nous, acostumat a veure sempre esglèseis velles, amb portes bastant cascades.

La zona està envoltada de bosc amb cedres de més de 500 anys.
I ja sabeu, ja era hora de treure el meu company de viatge perquè ens fes una foto, :)I amb això ja tenim vist el temple de l'exterior. Ara toca anar cap a l'interior.