dilluns, 7 de desembre de 2009

Nara I

Nara és un dels destins més característics en qualsevol tour pel Japó. Està només a una mitja hora tant de Kyoto com d'Osaka i es pot visitar amb un dia. Només sortir de l'estació Kintetsu, la JR està a 800 metres, et trobes l'oficina de turisme i aquí et donen un plànol amb totes les coses a fer per aquesta ciutat i el recorregut que has de fer si vols veure les coses més importants.

A efectes històrics, destacar que Nara va ser la capital del Japó entre el 710 i el 784, moment en què la capitalitat va marxar cap a Kyoto.

Doncs som-hi, nem a endinsar-nos en el Japó més tradicional i històric. Caminant només uns 500 metres des de l'estació ja comences a veure el parc que hi ha dibuixat en el mapa i una cosa ben curiosa: cèrvols!!! N'hi ha prop de 1.400 en tot el parc i es passegen tranquil·lament pel parc esperant que algú compri unes galetes que venen a cada cantonada i els n'ofereixin. Jo portava una galeta a la butxaca i no me la van refusar pas. Només començar el parc et trobes amb el temple Kofukuji. Hi havia una cua bestial per veure les estàtues budistes que hi ha. Així que ens vam contentar veient la segona pagoda més alta de Japó. La primera està a Kyoto i l'havíem vist dos dies abans. Aquesta és tot un símbol per la gent de Nara. Aquest és un dels edificis annexes al temple principal.A la dreta d'aquest temple hi havia com uns escrivans que per uns 500 iens escrivien uns kanjis en una llibreta o un pergamí que ja podies portar o podies comprar allà mateix. Eren uns artistes. Fixeu-vos que per escriure tenen el pinzell gairebé vertical i el canell no toca la taula. A més, per escriure japonés, és molt important seguir els traços de les lletres. Totes tenen un ordre a seguir i no pots pas escriure com et doni la gana. A part, a mi m'agrada aquest tipus de manualitat, potser és perquè mai no he tingut una caligrafia gaire admirable ans el contrari i perquè em relaxa moltíssim veure aquestes coses. I aquí un altre temple en aquesta zona. Està clar que si no vols veure temples, Nara no és la teva ciutat. Sí és que de cèrvols n'hi ha per tot arreu. Això sí, tots tenen les banyes tallades. I abans d'entrar en la immensitat del temple Todaiji, un moment de reflexió i contemplació del parc, que seguim en plena tardor i val la pena seguir contemplant els colors. Després d'aquesta petita pausa, arribem a la porta Namdaimon la qual ja ens diu que estem arribant a la principal atracció de Nara. La porta és brutal, tota de fusta. I aquest és un detall de les escultures de fusta que hi ha dins de la porta. Caram, un altre jardinet i ara amb aigueta, doncs foto al canto!! Una mica pesadet no? amb tant de paisatge???Bé, prou de fotos de paisatges i nem per feina. Ja hi som, estem davant del temple Todaiji, patrimoni històric de la humanitat, entre d'altres coses, perquè és l'edifici de fusta més gran del món. Tot i ser ja immens, la versió original, construïda al 752 però que es va cremar el 1692 era dos terços més gran que aquest. Els punts negres que veieu sobre la taulada són corbs. Aquest temple no només és conegut per ell mateix, sinó també pel seu interior. Dins hi ha el buda més gran del Japó. Fa quasi 20 metres d'alçada. És de bronze i es diu Vairocana.Una de les altres coses típiques que es fan en aquest temple, a part de veure el gran buda, és passar pel furat d'una de les columnes. És un forat petitet i costa bastant passar-hi pels japonesos. Jo, evidentment no ho vaig ni probar, no fos cas que fos carn de noticiari sensacionalista per haver-m'hi quedat atrapat. La vista des del temple és aquesta. Bé i fins aquí aquesta part de Nara. En la propera entrada visitarem la part de temples shintoistes.

2 comentaris:

  1. Hola Roger!

    Sóc la Jana,
    Res només era per saludar-te i comentar-te que set va trobat a faltar, però que estiguis tranquil perquè vas estar present encara que estiguessis lluny, quan tornis toca una cosinada a casa meva, aquella que tenim present. Així que acaba de gaudir al màxim aquest viatge, que pel que estic veient l’estàs gaudint al molt.

    Molts petons cusinet!

    De la Jana, ens veiem a la tornada.

    ResponElimina
  2. Tota la familia bem pensar amb tu,com diu la Jana,no se la cultura i religions japonessas que en pensan sobre la pèrdua dels familiars estimats,ian rituals?es fan ofrenes de flors?,s'enterren?,la mort es igual per tots els pobles,pro a lo millor las sevas costums son més reconfortadores,en aquets temples tan macus que veig.....

    ResponElimina