Kyoto II

Hi ha dies que em sento un privilegiat per gaudir de l’oportunitat d’estar aquí. Avui començaré a escriure aquesta entrada des del final del camí de les 48 cascades d’Akame. A més, he vingut sol, estar a unes tres hores de Nagoya amb tren, no perquè estigui molt lluny (130 km), sinó perquè les combinacions de tren no són les millors.

Després de compartir aquest moment i mentre estic menjant un sandwich de pernil dolç de 100 iens (és el meu dinar), seguiré recordant el meu segon dia a Kyoto d’ara fa unes dues setmanes.

Anar amb grup té moltes avantatges, però també algun inconvenient com és que no pots fer tot el que tu vulguis. D’aquesta manera i tenint en compte que els meus companys de viatge havien sortit una estoneta de festa, em vaig haver d’esperar a que tots s’aixequessin. Sort que el check out era a les 10:30 i quan ens ho van avisar, no els va tocar més remei que posar-se les piles.

La primera parada del dia va ser per anar a veure la pagoda més alta del Japó, a la zona del temple Toji i que està ben a prop de l’estació central de Kyoto. Té 7 plantes i es pot entrar a la primera planta per veure totes les imatges de buda que hi ha.
Evidentment, la pagoda estava envoltada de temples.
D’aquí, vam agafar un taxi per anar al centre de Kyoto, en busca del barri de les geishes. (bé, aquí, encara que no ho notareu, jo paro d’escriure aquesta entrada perquè estic agafant fred ja que estic a la muntanya sentint el preciós so de l’aigua caient d’una cascada, :)

Doncs reprenc l’escriptura, un cop estic ja a l’estació d’Akameguchi esperant el tren cap a Nagoya i net i polit després de passar per un onsen.

El carrer principal es diu Pontocho dori. I perquè Pontocho, doncs perquè és pont en portugués. Va ser construït l'any 1668. El carrer és molt estret i hi ha les mateixes llanternes a tot arreu.
Es bastant complicat veure gueishes per aquesta zona. Jo vaig veure això, no sé si ho pot considerar una geisha que ha sortit a donar un vol o un parell de dones, vestides amb kimono, que passegen per aquesta zona. Què en penseu?
D’aquí, vam anar a la zona comercial de , que són tot de carrers coberts i plens de petits comerços on pots trobar qualsevol cosa. Des d’un munt de xorrades pel mòbil.
A un espai per fer-se fotos xorres i decorar-les. Nosaltres ho vam intentar en aquesta màquina, però no ens va sortir del tot bé l’invent. És més, no vam saber on sortien totes les fotos i una noia ens ho va portar corrent al cap d’una estona, quan ja havíem marxat, deixant el tema per inútil.
I aquí s’acaba Kyoto per aquesta vegada. Hi tornarem més endavant. De Kyoto a Osaka només es tarda 30 minutets amb un tren express normal o només 15 amb el shinkansen. L’avantatge de l’express és que ja et deixa al centre.

Us deixo amb una imatge de la torre de Kyoto que hi ha al davant mateix de l’estació i que és visible des de molt llocs de la ciutat.