Ja era hora que parlés amb més detall d'aquesta magnífica experiència que és banyar-se en un onsen al mig de la muntanya.
S'ha de dir que d'onsens n'hi ha a tot arreu, i la majoria d'ells t'ofereixen la possibilitat de banyar-te a l'exterior. Encara són molt comuns, sobretot entre la gent gran que susposo que són els que tenen temps d'anar a aquests llocs, ja que els joves treballen una pila d'hores.
Hi ha onsens a prop del mar, al costat de rius, al mig de la ciutat i d'altres a les muntanyes. I aquesta va ser l'opció que vam triar aquesta vegada. Vam agafar un taxi a Kyoto i en uns 25 minuts ens vam arribar fins a Kurama, que no kuruma, ja que això vol dir cotxe en japonés. Davant de l'entrada de l'onsen es pot fer aquesta foto.
Aquí hi ha l'onsen Kurama, que és també un hotel i un lloc per descansar després d'anar a caminar per la muntanya i recuperar energies, ja que també es pot menjar. Tens dues opcions, només agafar l'opció de banyar-te a l'exterior i també agafar el bany a l'interior. Si optes per la segona, encara que és més cara, et pots fer la foto amb els yukatas, i sempre és un record bonic.
Aquesta és la vista que es tenia des de dins del bany. 
I aquest és l'onsen de nit. Ho sento, però no posaré fotus amb persones, primer perquè estava prohibit fer-ne (cosa que jo vaig fer cas omís) i segon perquè com ja he dit, a part de la petita tovalloleta, no vestíem res més, :)
El que veieu al fons són les dutes. A l'esquerra queda el vestuari., que és a l'aire lliure però tens uns radiadors potents al sostre, i com que surts tant calent de l'onsen, només es passa fred abans d'entrar. També hi havia unes dutxes tancades, per no passar fred, però nosaltres no les vam veure fins després d'haver-nos dutxat a l'exterior, passant com és normal, bastant fred. Turistes pardillus, oi?
L'aigua de l'onsen és mineral, porta molt de sofre. Aquesta és la gràcia que tenen i perquè es valoren tant, i la principal diferència amb un jacutsi. Per aquest motiu, no és recomanable estar-hi més de 10 minutets. Nosaltres ens vam banyar en dues ocasions separades, per això hi ha fot
També és molt important dutxar-se bé abans d'entrar a l'onsen i, sobretot, no portar banyador. És molt difícil trobar onsens mixtes, si més no, la majoria que he trobat separen homes i dones. Era un lloc on es feien tertúlies i on encara és un punt de reunió.
I bé, això no és tot, perquè la tornada la vam fer amb tren, però resulta que és un tren especial. A l'estació ja ens vam trobar aquesta màscara enorme. 
I, ara, mireu, els seients estan orientats a la finestra.
Durant el trajecte, d'uns vint minuts, el tren anava molt lent perquè el camí estava il·luminat i enfocant els arbres per apreciar els colors de tardors. Fins i tot, van apagar uns moments les llums per poder gaudir del trajecte. Aquesta és la millor imatge que vaig saber treure. Un bon final per un dia genial a Kyoto. 
S'ha de dir que d'onsens n'hi ha a tot arreu, i la majoria d'ells t'ofereixen la possibilitat de banyar-te a l'exterior. Encara són molt comuns, sobretot entre la gent gran que susposo que són els que tenen temps d'anar a aquests llocs, ja que els joves treballen una pila d'hores.
Hi ha onsens a prop del mar, al costat de rius, al mig de la ciutat i d'altres a les muntanyes. I aquesta va ser l'opció que vam triar aquesta vegada. Vam agafar un taxi a Kyoto i en uns 25 minuts ens vam arribar fins a Kurama, que no kuruma, ja que això vol dir cotxe en japonés. Davant de l'entrada de l'onsen es pot fer aquesta foto.
Aquí hi ha l'onsen Kurama, que és també un hotel i un lloc per descansar després d'anar a caminar per la muntanya i recuperar energies, ja que també es pot menjar. Tens dues opcions, només agafar l'opció de banyar-te a l'exterior i també agafar el bany a l'interior. Si optes per la segona, encara que és més cara, et pots fer la foto amb els yukatas, i sempre és un record bonic.
Aquesta és la vista que es tenia des de dins del bany. 
I aquest és l'onsen de nit. Ho sento, però no posaré fotus amb persones, primer perquè estava prohibit fer-ne (cosa que jo vaig fer cas omís) i segon perquè com ja he dit, a part de la petita tovalloleta, no vestíem res més, :)El que veieu al fons són les dutes. A l'esquerra queda el vestuari., que és a l'aire lliure però tens uns radiadors potents al sostre, i com que surts tant calent de l'onsen, només es passa fred abans d'entrar. També hi havia unes dutxes tancades, per no passar fred, però nosaltres no les vam veure fins després d'haver-nos dutxat a l'exterior, passant com és normal, bastant fred. Turistes pardillus, oi?
L'aigua de l'onsen és mineral, porta molt de sofre. Aquesta és la gràcia que tenen i perquè es valoren tant, i la principal diferència amb un jacutsi. Per aquest motiu, no és recomanable estar-hi més de 10 minutets. Nosaltres ens vam banyar en dues ocasions separades, per això hi ha fot
També és molt important dutxar-se bé abans d'entrar a l'onsen i, sobretot, no portar banyador. És molt difícil trobar onsens mixtes, si més no, la majoria que he trobat separen homes i dones. Era un lloc on es feien tertúlies i on encara és un punt de reunió.
I bé, això no és tot, perquè la tornada la vam fer amb tren, però resulta que és un tren especial. A l'estació ja ens vam trobar aquesta màscara enorme. 
I, ara, mireu, els seients estan orientats a la finestra.
Durant el trajecte, d'uns vint minuts, el tren anava molt lent perquè el camí estava il·luminat i enfocant els arbres per apreciar els colors de tardors. Fins i tot, van apagar uns moments les llums per poder gaudir del trajecte. Aquesta és la millor imatge que vaig saber treure. Un bon final per un dia genial a Kyoto. 
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada