Com esteu per anar-nos novament d'excursió? Jo a tope. Estem a finals del mes de novembre, després d'un dia plujós. Jo i l'Aurelien hem planificat una sortida a la zona d'Ise, a la prefacture de Mie (és a dir, cap al sud oest de Nagoya), però no tenim clar si la farem o no.
Són les 7 del matí, fa un dia grisot, rebo un missatge de l'Aurelien on em pregunta si fem l'excursió o no. Miro la predicció i dic, què collons, som-hi tu. Ell s'apunta també.
Per tant, cal agafar el metro fins a Nagoya Station i després un tren express, que no el Limited express, que ens deixarà a l'estació d'Isehi. Viatgem amb la Kintestu, no amb la JR, ja que és més barat. Però si teniu JR Pass, també podeu agafar la JR perquè, tot i que fa servir una altra línia i passa per altres llocs, també s'atura a Isehi.
Són quasi dues hores de tren, però passen ràpid ja que, per variar, intentem recuperar les hores de són que ens hem deixat pel camí.
Un cop arribem a l'estació, davant dels nostres morros trobem un mapa enorme que ens situa l'oficina de turisme. Caminem uns 10 minuts pel centre del poble i hi arribem. Aquí ens donen una informació molt completa i detallada de la zona. Per moure'ns, ens recomanen comprar un bitllet d'un dia del Can バス (bus), que ens permet moure'ns per prop d'unes 30 parades amb un bus d'uns colors molts monus. Si entreu en la web veure els recorreguts, horaris i el bus en qüestió. És totalment vital comprar aquest tiquet ja que estem parlant que, per exemple, per veure els dos temples bàsics d'Ise ja es tarda 15 minuts amb bus. A part, també ens van donar un pin i mapes suficients per empaperar l'habitació.
Davant mateix de l'oficina de turisme tenim la primera atracció del dia. Només entrar a la zona dels temples ens vam trobar amb aquest llac amb una illa al mig.
Aquesta és l'illa en qüestió vista des de l'altra banda del llac.
Un temple petit que ens fa creure que estem davant del temple Geku, però no és així. Tot i així, el temple i la zona és molt bonic.
Dins de l'illa, a part del temple, hi havia una caseta, que és aquesta i que suposo que és la residència dels monjos que regeixen el temple a part de ser el lloc de venta de souvenirs i espelmes i altres artilugis pel temple.
Dos detalls de les escultures que estaven al voltant del temple. 
Aquesta vegada, enlloc de posar-vos fotos del temple, ho farem diferent. Aquí en teniu un vídeo.
I d'aquí, vam passar un tori enorme (tori són les portes que indiquen la proximitat d'un temple). Anem cap el temple Geku, és a dir, el temple de l'exterior. Aquest és un dels temples shintoistes, per no dir el més sagrat, segons diuen les guies, juntament amb el Naiku o temple interior. Aquests temples tenen una particularitat i és que cada 20 anys es celebra un dels rituals més importants d'Ise que consisteix en la destrucció del temple actual i la construcció d'un altre al terreny del costat.
Tots els temples consten de dos terrenys continuus iguals. Així, destrueixen l'actual i fan el nou al terreny del costat. No saben explicar perquè ho fan però es porta efectuant des del Segle VII. Les opinions que hi ha diuen que els temples són fets de fusta i palla i, per tant, no tenen durabilitat. D'altres diuen que aquesta pràctica manté la tècnica tradicional del temple i la fe sintoista. Per últim, en el sintoisme es dóna molta importància a les coses noves i netes. Per tant, la renovació dels temples refrescarà als déus i així els fidels es sentiran purificats en les seves ànimes.
Aquesta és l'unica foto que vaig poder fer del Geku. Com veieu, no es pot accedir a l'interior, només ho poden fer determinats monjos i la família de l'emperedor que, com que li confereixen un origin diví, deu ser l'únic que pot anar a veure als déus. D'altra banda, tampoc es podien fer fotos. Només vaig poder fer aquesta.
Fixeu-vos en el detall daurat del sostre. Això va a terra d'aquí 3 anys. Si el ritual es fa cada 20 anys, imagino que deu estar tot a reventar de gent.
Però dins del recinte no només hi ha aquest temple, n'hi ha molts d'altres: Temizusha o temple purificador, saika o sala de purificació, Kaguraden o teatre de música i dansa o diferents temples anexes.
Només us puc mostrar les fotos d'alguns d'ells. Tots estaven tancats. I aquí us podeu preguntar què fa la gent que els ve a veure? Doncs el de sempre, tiren unes monedes a una gran caixa de fusta que hi ha davant del temple, piquen de mans i fan una pregària. Aquí veieu un tori, el temple al fons i uns japos pregant.
Detall de la porta, completament nova. Sobta i tot que sigui d'uns colors tant vius i nous, acostumat a veure sempre esglèseis velles, amb portes bastant cascades.
La zona està envoltada de bosc amb cedres de més de 500 anys.
I ja sabeu, ja era hora de treure el meu company de viatge perquè ens fes una foto, :)
I amb això ja tenim vist el temple de l'exterior. Ara toca anar cap a l'interior.
Són les 7 del matí, fa un dia grisot, rebo un missatge de l'Aurelien on em pregunta si fem l'excursió o no. Miro la predicció i dic, què collons, som-hi tu. Ell s'apunta també.
Per tant, cal agafar el metro fins a Nagoya Station i després un tren express, que no el Limited express, que ens deixarà a l'estació d'Isehi. Viatgem amb la Kintestu, no amb la JR, ja que és més barat. Però si teniu JR Pass, també podeu agafar la JR perquè, tot i que fa servir una altra línia i passa per altres llocs, també s'atura a Isehi.
Són quasi dues hores de tren, però passen ràpid ja que, per variar, intentem recuperar les hores de són que ens hem deixat pel camí.
Un cop arribem a l'estació, davant dels nostres morros trobem un mapa enorme que ens situa l'oficina de turisme. Caminem uns 10 minuts pel centre del poble i hi arribem. Aquí ens donen una informació molt completa i detallada de la zona. Per moure'ns, ens recomanen comprar un bitllet d'un dia del Can バス (bus), que ens permet moure'ns per prop d'unes 30 parades amb un bus d'uns colors molts monus. Si entreu en la web veure els recorreguts, horaris i el bus en qüestió. És totalment vital comprar aquest tiquet ja que estem parlant que, per exemple, per veure els dos temples bàsics d'Ise ja es tarda 15 minuts amb bus. A part, també ens van donar un pin i mapes suficients per empaperar l'habitació.
Davant mateix de l'oficina de turisme tenim la primera atracció del dia. Només entrar a la zona dels temples ens vam trobar amb aquest llac amb una illa al mig.
Aquesta és l'illa en qüestió vista des de l'altra banda del llac.
Un temple petit que ens fa creure que estem davant del temple Geku, però no és així. Tot i així, el temple i la zona és molt bonic.
Dins de l'illa, a part del temple, hi havia una caseta, que és aquesta i que suposo que és la residència dels monjos que regeixen el temple a part de ser el lloc de venta de souvenirs i espelmes i altres artilugis pel temple.
Dos detalls de les escultures que estaven al voltant del temple. 
Aquesta vegada, enlloc de posar-vos fotos del temple, ho farem diferent. Aquí en teniu un vídeo.I d'aquí, vam passar un tori enorme (tori són les portes que indiquen la proximitat d'un temple). Anem cap el temple Geku, és a dir, el temple de l'exterior. Aquest és un dels temples shintoistes, per no dir el més sagrat, segons diuen les guies, juntament amb el Naiku o temple interior. Aquests temples tenen una particularitat i és que cada 20 anys es celebra un dels rituals més importants d'Ise que consisteix en la destrucció del temple actual i la construcció d'un altre al terreny del costat.
Tots els temples consten de dos terrenys continuus iguals. Així, destrueixen l'actual i fan el nou al terreny del costat. No saben explicar perquè ho fan però es porta efectuant des del Segle VII. Les opinions que hi ha diuen que els temples són fets de fusta i palla i, per tant, no tenen durabilitat. D'altres diuen que aquesta pràctica manté la tècnica tradicional del temple i la fe sintoista. Per últim, en el sintoisme es dóna molta importància a les coses noves i netes. Per tant, la renovació dels temples refrescarà als déus i així els fidels es sentiran purificats en les seves ànimes.
Aquesta és l'unica foto que vaig poder fer del Geku. Com veieu, no es pot accedir a l'interior, només ho poden fer determinats monjos i la família de l'emperedor que, com que li confereixen un origin diví, deu ser l'únic que pot anar a veure als déus. D'altra banda, tampoc es podien fer fotos. Només vaig poder fer aquesta.
Fixeu-vos en el detall daurat del sostre. Això va a terra d'aquí 3 anys. Si el ritual es fa cada 20 anys, imagino que deu estar tot a reventar de gent.Però dins del recinte no només hi ha aquest temple, n'hi ha molts d'altres: Temizusha o temple purificador, saika o sala de purificació, Kaguraden o teatre de música i dansa o diferents temples anexes.
Només us puc mostrar les fotos d'alguns d'ells. Tots estaven tancats. I aquí us podeu preguntar què fa la gent que els ve a veure? Doncs el de sempre, tiren unes monedes a una gran caixa de fusta que hi ha davant del temple, piquen de mans i fan una pregària. Aquí veieu un tori, el temple al fons i uns japos pregant.
Detall de la porta, completament nova. Sobta i tot que sigui d'uns colors tant vius i nous, acostumat a veure sempre esglèseis velles, amb portes bastant cascades.
La zona està envoltada de bosc amb cedres de més de 500 anys.
I ja sabeu, ja era hora de treure el meu company de viatge perquè ens fes una foto, :)
I amb això ja tenim vist el temple de l'exterior. Ara toca anar cap a l'interior.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada