Shirakawago, patrimoni de la humanitat

Aquesta és la continuació de l'entrada que parlava sobre Takayama. Aquest cop ens vam aixecar d'hora, a les 8 sortia la nostra excursió. En principi, hi ha un bus de línia que et porta en una hora allà, però costa un 4500 iens, anar i tornar. El nostre hostel ens portava i tornava per 2000 iens, ja que erem 4 més dues noies de Singapur, vaja, que la furgo anava a tope!

Si només haguéssim estat dues persones la història costava 3500 iens per cap. Tot i això, no estàvem segurs de tornar amb la furgoneta ja que l'excursió marxava a les 8 i a la 1 ja estàvem de nou a Takayama, comptant que hi ha 1 hora de camí. Per tant, dubtàvem si amb tres hores ho faríem tot.

Doncs sí és suficient, ja que és un poble petitet. Però, anem pel principi. Perquè és patrimoni de la humanitat aquest poble? Què té? Doncs el que té són 110 cases tradicionals de com a mínim fa 200 anys i que són dignes de veure i ja ta, no té més, :), de construcció totalment artesanal i on la majoria d'elles són originals, per no dir totes, no fos cas que digués alguna mentida ja que no ho sé segur.

Primer vam parar a la sortida del poble que hi ha una botiga de souvenir on hi tenen una casa a mig fer i mostren com les feien. Interessant, però amb l'anglès que parlava el japo que ens va portar, no em vaig captar la meitat del què deia.

Després ens va portar al mirador del poble. Caram tu, quina vista, quina cosa més maca. Llàstima de la mica de boira que feia a primera hora del matí. A més, l'home ja sabia on posar-se per treure una foto bona.I ara un detall de les cases des de lluny, tirant de zoom de la càmera, que no pas està malament per ser un compacta. Llavors, un altre cop cap a la furgo i ens va portar a l'altra punta del poble. Allà ens va deixar i teníem com un parell d'hores per voltar pel poble. El tema és que feia una mica de fred, devíem estar a 3 graus. Suposo que aviat es podran treure fotos com aquesta, que és preciosa, però ves a saber com s'ho fan per sortir de casa amb tanta neu. En aquest punt, vam tenir l'anècdota del dia, anècdota ara però una putada pel qui li passa. Qui no ha posat mai el peu en una bassa d'aigua coberta per fulles i llavors se'n recorda del nom del seu pare i alguna cosa més, o vaja, qui no ha caigut mai en un bassa al parc del costat de casa seva....

Doncs això és el que li va passar a un de nosaltres, amb aquest resultat. Tot i el fred i porta la sabata xopa, la noia no es va queixar en cap moment. Això sí, la cara era un poema.

Deixant de banda l'anècdota, de seguida comences a veure les cases. Són xulíssimes i les fan servir. Moltes són restaurants, n'hi ha alguna que és casa museu, però en d'altres hi viu la pròpia gent del poble.

Com no pot ser d'una altra manera, en aquest país on hi ha (pot ser m'equivoco) però són 5,6 millions de màquines expenedores, una per cada 20 habitants, no podia faltar la típica màquina de begudes en una d'aquestes cases. Més cases.
També hi ha el temple amb aquesta taulada. Aquí en teniu la campana.Dir que aquestes cases es poden comprar, però no les pagues amb dos milions d'euros, a part de les despeses que tens afegides, ja que us podeu imaginar que no són súper confortables. A més, cada força temps has de canviar el sostre. L'any passat van canviar el de la casa més gran, que és la que fa les funcions de casa museu, i van treballar-hi 500 persones amb uns pressupost de 200.000€ per canviar només una part del sostre. És aquesta casa. Els sostres són tan angulats per evitar concentracions excessives de neu.

Bé, per acabar per avui dir que vam pendre una mica de cafe ore en un de les cases petites i resulta que allà hi havia estat el creador de One Piece, i els va fer un dibuix que tenien el costat de la caixa tot orgullosos. Aquest és l'interior de la casa. Tot el sostre estava lligat amb cordes. Està clar que és un lloc turístic i que si teniu l'oportunitat d'anar-hi, no us hauríeu de perdre. Si no ho podeu fer, espero que aquestes fotos us hagin servit per fer-vos una idea.