dijous, 26 de novembre de 2009

Nakasendo Highway a Tsumago - Magome

Un cop acabat el primer trimestre, ens han donat una setmaneta de vacances, que he aprofitat per fer unes quantes excursions. Així, he anat a Kyoto, Osaka, Nara, Ise i Jokoji. Per tant, començaré una serie d'entrades explicant que es pot fer des de Nagoya, començant per una de les excursions que recomana fer la Lonely Planet, que és fer la Nakasendo Highway entre Tsumago i Magome.Primer de tot, us estareu preguntat què és la Nakasendo Highway. Bé, vol dir la carretera que atravessa les muntanyes, que unia Edo (antic nom de Tokyo) i Kyoto. I Tsumago era un dels 11 poblets que et podies trobar pel camí. L'aparició del tren a principis del segle XX va deixar el poblet en decadència fins ara, que des del 1976, quan es va declarar àrea protegida està completament dirigit al turisme i a mostrar un poblet tradicional del cor del Japó.

Per tant, vam agafar un tren des de Nagoya i al cap de dues i mitja vam arribar a Tsumago. El trajecte es pot fer en menys estona, però el fet de no saber diferenciar entre trens locals i express, que tenen el mateix preu, però un para a tot arreu i l'altra va fent més via (tant de bo ho importessin a Terrassa i només hi hagués tres o quatre parades fins a Barcelona) ens va retrassar bastant.

L'objectiu és anar de Tsumago a Magome pel mig de la muntanya. És un trajecte d'uns 7 kilòmetres. Vaig anar-hi amb el JP, que és un company de classe francés fanàtic del Hiking, és a dir, de caminar per la muntanya. Aquest és l'inici del camí, ens va costar una mica trobar-lo perquè sortint de l'estació s'ha d'anar cap a l'esquerra i nosaltres vam anar cap a la dreta. Després vam seguir la carretera fins arribar a Tsumago, ja que el tren et deixa a l'estació de Nagiso, que és on pertany el pont que heu vist i es pot arribar a Tsumago amb bus o a peu, és a dir, 10 minuts de bus o 40 minuts a peu.

Peró bé, perdre'ns va tenir la gracia de trobar-nos amb una fàbrica d'escultures de pedra com aquesta. Sense comentaris, <:) Aquest és l'inici del camí. Ens esperava un gran dia de colors espectaculars. Per sort, el temps va acompanyar. I per fi vam arribar a Tsumago. És un poble molt petit, amb un carrer principal que està ple de botigues de coses tradicionals. Està totalment encarat al turisme interior, tot i que té una oficina de turisme on pots aconseguir alguna cosa en anglès. No hi havia molta gent pel camí. La majoria eren jubilats japonesos que havien vingut a fer el dia per aquestes terres. Aquestes són les vistes que es podien gaudir durant el camí, què us semblen? Val la pena anar-hi?Ens vam trobar diferents cases pel camí, tot amb el mateix tipus de gos, que és de la mateixa espécie que el gos de Shibuya, el Hachiko. Tots es deixaven tocar i només un va bordar. Potser ho fa el caràcter més tranquil dels japonesos i que no hi ha massa robatoris, no us sembla una mica estrany que no facin de guardià de casa?Aquesta és una casa tradicional de la vila. Com veieu, al mig del tatami hi ha un forat amb sorra. Aquí hi feien foc per preparar el té i estar una mica més calentó. La veritat és que l'aïllament actual de les cases i ja no vull pensar el de fa uns anys, al Japó, deixa bastant que desitjar. A mig camí, ens vam trobar amb aquestes catarates. Sembla ser que són protagonistes del romanç viscut entre els protagonistes del llibre Miyamoto Musahi escrit per l'escriptor japonés Eiji Yoshikawa.
A mi camí ens vam trobar una altra casa tradicional, però aquest cop hi havia algú. Vam veure que un grup de jubilats hi entrava, ens vam mirar i vam dir, i perquè no entrem nosaltres també. Ens van oferir té calent i l'home que portava la casa només demanava la voluntat a canvi del té. Així, podies agafar uns caramels que hi havia i gaudir d'una parada tranquila en el teu camí. A part, els jubilats ens van oferir galetes, caramels i la seva companyia. Erem l'atracció per ells, :). Va ser un moment per posar en pràctica el meu japonés tant limitat que als dos minuts ja no sabia que dir. Vaja, era tant limitat com el seu anglès, :).El tronquet de fusta de sobre la taula és on dipositaves la voluntat i hi havia escrit ありがとう, és a dir, arigatou, que vol dir gràcies.

Una mica més endevant ens vam trobar un petit poblet. L'asfalt estava convinat amb pedres marrons i blanques que dóna aquesta sensació d'estar florti. Al fons podeu veure una senyora traient la roba. La majoria de cases estan habitades per gent gran que es dedica a fer de pagès. I fora de les cases, tenien això, suposo que esperant que s'assequi. Aquí un pagès japonés. Per mi, fa la mateixa cara que un català, :).I aquest és un remei que em va fer gràcies per evitar els ocells. Creieu que pot servir?Jeje, i aquí estic jo amb un pentinat a lo afro, però tenyit de vermell.Arribant ja a destí, ens vam trobar un entorn de postal. Em va costar, però després de travessar un pont, saltar un petit riu i uns matolls, en menys de 10 segons vaig arribar a sortir a la foto, ni que sigui en una posició estranya. A l'entrada va Magome va ser el moment per fer la foto divertida del dia. I d'aquesta manera, al cap d'unes tres o quatre hores vam arribar a Magome. Aquí moltes cases tenien aquesta espècie de tomàquet fent de cortineta. Però no tinc ni idea de perquè.Aquesta és la baixada que et condueix cap al poble. Està ple de llocs tradicionals de menjar i d'utensilis de cuina.
Quasi de nit, és a dir, a les 5 de la tarda, vam detectar que hi havia un onsen, uns banys públics, a les afores de Magome. Doncs cap allà que vam anar. Tenien bany a l'exterior, sense grans vistes, però va ser la primera experiència en un onsen real (ara ja en porto vàries) i va ser molt gratificant. Ens hi vam estar més d'una hora. A la sortida, hi havia un bus que et portava a l'estació de Nakatsugawa, la més important de la zona i ja camí de Nagoya. Així, cap a les 7 ja estavem de tornada a la resi, cansats, però nets i pulits després d'haver disfrutat d'un gran dia. 100% recomenable!!!

(No vaig fer fotus de l'onsen, penseu que són uns banys i, per tant, tothom està despullat,. Però no us preocupeu, que més endevant en veureu i us explicaré com funciona el temilla, que necessita d'un curset)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada