dilluns, 9 de novembre de 2009

Un hostel d’anar per casa

Això de viatjar sol és una cosa nova per mi. No he Agafat massa avions sol abans de venir aquí Japó, per no dir que només havia fet una Barcelona Madrid sol.

En el primer cas, la cosa va durar poques hores perquè de seguida ja vaig trobar companys estrangers a la residència i, sol sol, mai he estat.

Aquesta vegada ha estat diferent. Anava a Seul només i tenia bastants dubtes, però l’experiència ha estat molt positiva i recomanable. Bé, agafar un avió té les comoditats de no estar pendent de ningú, però a la vegada ningú està pendent de tu, per tant, en el moment de passar els controls de seguretat tot has de muntar tot sol. I només tenim dues mans: que si el portàtil, que si els líquids, que si la targeta d’embarcament, que si el passaport. Buff, una mica estressant, però fàcilment superable.

Un altre tema és l’hotel. En aquest cop i ven assessorat em van dir busca’t un hostel (un alberg). A Seul n’hi ha molts i, normalment, tens l’opció de triar entre dormir en una habitació individual o compartir habitació. Aquí et pots trobar habitacions de 4 persones, 6, 8 o més.

Jo em vaig decantar pel Bebop guest hostel, que està a la zona universitària, una mica allunyat del centre, però ben baratet, 12,5€ per nit en una habitació de 4. Quan vaig arribar em vaig adonar que era un hostel d’anar per casa, la noia que em va atendre estava tocant la guitarra amb amics a la part comuna. El hostel no té més de 6 habitacions i dos lavabos complets per tots els hostes. Ben bé, era una casa gran de dos plantes que l’havien convertit en hostel. A la nevera, a part d’ous i alcohol, poca cosa més hi havia, però, veient que el llit era de dos metres i un matalàs ample, ja em vaig donar per satisfet.

Però l’aventura del hostel comença un cop hi entres tothom està en la mateixa situació que tu i tothom té ganes de xerrera (i si no en té, ho notes de seguida). D’aquesta manera, en la meva habitació hi havia una italiana de Venècia que ha vingut aquí a treballar tres mesos amb temes relacionats amb el vidre de Murano i que ja està a punt de tornar a casa seva. També una americana de New Jersei que ha vingut principalment de vacances per aquí, que treballa en un gimnàs per gent rica i en un Starbucks, a part d’estudiar Filologia Hispànica. Ens serà la nostra futura guia per New York per anar de compres, wow!!!

A la meva habitació dormia un dels membres d’una de les dues bandes americanes que tocaven el dissabte a la nit a Seul i que el dia 13 toquen a Nagoya (ja és casualitat). Bé, aquí comencen problemes, perquè si resulta que el tiu ronca pels descosits, ja l’hem feta bona. No es pot tenir tot, així que auriculars i musiqueta per intentar dormir. Sort que només s’hi va estar dues nits. També hi havia una quantitat significativa de mosquits, però no han estat pas agressius, així que res que no es solucioni amb una mica de paciència.

També un canadenc que fa de profe d’anglès per Corea i ve de cap de setmana a Seul. Avui no hi quedava quasi ningú, bona època per viatjar. Temperatures al voltant de 20 graus. I només el dissabte a la nit i el diumenge al matí va ploure una miqueta, però res d’importància.

Bé, aventura excel·lent per tots els costats i experiència molt profitosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada