divendres, 27 de novembre de 2009

Embaixador de Catalunya

Des que sóc aquí, sento que m'he convertit en un embaixador de Catalunya. i de la nostra cultura. Som un país petit, però des del moment que ja vaig decidir fer el blog en català, tot i que podria tenir més visites en castellà, vaig sentir que havia de presentar-me com a català allà on vaig.

I ara, després de tota la polèmica que s'està generant per l'editorial conjunt de 12 diaris catalans i la posterior resposta dels diaris de Madrid, encara sento més la necessitat de mostrar la nostra cultura a la resta del món.

Molta gent no és conscient, aquí al Japó, de la diversitat catalana, ja siguin els propis japones o els companys del meu curs (la majoria francesos). Quan els explico que tenim llengua pròpia, que no un dialecte!!!, història, un domini a internet (.cat), tradicions, menjar, sentit de l'humor o valors diferents a la cultura espanyola, primer, em miren raro (fins al punt que em mirem com si fos un extremista), però amb la decisió que ho explico, després ,comencen a interesar-se una mica més i a entendre-ho.

Per tant, com a català que sóc i, no voldria entrar en qüestions polítiques, tot i que és fàcilment derivable, crec que tots els que ens agrada la nostra cultura, que la gaudiem cada dia, que té moltes coses bones ens podem convertir en embaixadors cada cop que sortim de casa nostra. Crec que és molt útil, és una feina de formigueta, però amb el treball de tots, podem aconseguir una major consciència del nostra país i una major fortalesa davant d'un món cada vegada més globalitzat i que tendeix a la uniformitat. Jo estic orgullós fent-ho.

Com ho veieu? Quina és la vostra opinió sobre aquest tema? Us agrada la meva proposta?

2 comentaris:

  1. Ostra Roger¡¡¡¡mira a mi en passa lo mateix quan surto de casa,i ja saps que ultimament vaig estar per l'aragó,i no entenen massa l'identitat nostre,i per les informacions(la majoría per crear conflictes)qu'els arriban,tenen les ideas del catalanisme no massa claras,i aixó qu'estem al mateix pais.Esta molt bé lo que fas,es la nostra identitat i la nostra llengua¡¡¡ un petó

    ResponElimina
  2. Lo unic que ens quedar es fer el formigueta i els que sentim la terra no podem fer un altre cosa, tambe es ser que desde que ting us de raó , estimo el ser catalá i a Catalunya, per la resta de les espanyes, perque mai he sentic a un espanyol com amic sempre m'han tractat com un "polaco", i ha casa nostre em de manar els catalans i no el capullo de VISC A CATALUNYA.
    ROGER, VISCA CATALUNYA , PIT I COLLONS.

    ResponElimina