N Tower, el Collserola de Seul

El dia no és propici per pujar al punt més alt de Seul i veure les vistes, però no es preveu que millori el temps i, per tant, nem a fer el que es pugui.

La N Tower està situada al mig de la ciutat, a la part més alta d’una muntanyeta d’uns 300 metres. Per tant, és una torre que, si el dia ho permet, es pot veure des de tot arreu. Per pujar-hi, doncs com Montjuic, telefèric o a peu. Com que ja pategem prou, el telefèric és una molt bona opció. Així, a tornar a vèncer el vertigen i cap a munt. De totes maneres, fins arribar al telefèric des de la parada del metro hi ha una bona caminata de pujada que et deixa ben tocadet.Quan arribem a dalt, doncs encara queda pujar unes escales per arribar a lloc. Hi ha molta gent i és un mirador excepcional.

La torre és espectacular, molt futurista. Evidentment, si hi vols pujar has de pagar i jo passo, el dia no s’ho val i per passar-ho malament. Així que començo a voltejar la torre és busca d’una bona visita, però el dia no deia veure la ciutat. Aquí podeu veure la torre Jongno.
A la part del darrera em trobo amb això.
Resulta que totes les baranes de la torre està completament repleta de candaus. I això que a Badalona han començat a retirar tots els candaus que començaven a posar en un pont perquè es podia fer malbé. Aquí no tenen pas aquesta por. La gent compra un cor a la tenda de la torre i hi posa dos candaus. N’hi ha que s’ho curren molt i també pinten els candaus. Per tant, deu ser una cosa prou famosa a la ciutat de fer per les noves o no tant noves parelles. Fixeu-vos en la quantitat que n’hi ha.Als voltants de la torre es poden fer fotos prou boniques.
I bé, de tornada cap a la ciutat, que ens anem a Itawon. Aquest és un carrer prescindible, perquè és la zona preparada pels guiris. És un carrer que no mata, cases de dos plantes i botigues de marques occidentals per tot arreu. Però, com que volia tallar-me el cabell, vaig pensar que aquesta seria la millor zona.

Això és el que vaig anar a dinar.I al sortir li vaig preguntar al cambrer, en el moment de pagar, on podia anar a tallar-me el cabell. I cap problema, m’ho va intentar explicar però com que no l’entenia, m’hi va portar, jeje, quina sort, i li va explicar que em volia tallar el cabell al barber. Em vaig haver d’esperar una miqueta i un barber jove, amb cabell llarg, boina i que es va fumar un piti entre tallat i tallat em va tallar el cabell. La conversa va ser nul•la, però va fer el fet. I vist el preu, uns 5 €, no ens podem queixar pas.

La perruqueria era bastant vella, però el tiu tenia molta gent. Després em van rentar el cabell i listo. Va ser una bona aventura, llàstima que em vaig deixar de fer la foto. De vegades, estan a fora, coses tan quotidianes com aquesta són les més difícils de fer per mi.

Després d’aquí, vaig anar a la zona de Yongsan. Curiosament al que pugui semblar, em va costar molt trobar botigues d’aparells electrònics. Em van recomanar aquesta zona, però quan hi vaig arribar només vaig veure un gran edifici. Jo em pensava trobar una zona com Akihabara, amb tot de botigues, però res. Després d’una bona estona, vaig entrar en aquest edifici i, finalment, des de la planta 3 a la 8, està dedicada a aparells electrònics i d’informàtica. Però curiosament, està organitzat com si d’un mercat es tractés. Tot de petites de botigues amb els venedors al mig de passadís que et van dient coses tant aviat com t’apropes.

Així que vaig aprofitar per fer unes compres, és clar, després de regatejar preu a cop de calculadora (és a dir, teclejant el preu que oferia en una calculadora:).

Tornant cap al hostel, curiosa imatge del metro on tothom està veient la tele amb el mòbil. Aquí tenen menys respecte per la gent que va en metro que al Japó, i hi ha gent que va escoltant la tele sense auriculars o parlant pel mòbil. Al Japó, és impensable parlar o escoltar música sense auriculars, quan no està prohibit.I per acabar el dia, una de les coses que volia provar, fer una barbacoa en un restaurant. Vaig tornar a fer el mateix que ahir, vaig buscar un local vell que ja havia vist a prop del hostel. I aquest va ser el resultat:Al mig de la taula et porten aquesta espècie de carbó calent.
Després el tapen amb una graella i et posen el que hagis demanat, en aquest cas carneta de la bona i tota la ració de vols, entre ells el kimchi com sempre. La carn te la giren ells mateixos.
I molt amablement, la cambrera que feia la carn, m’explicava com m’ho havia de menjar. Resulta que havia de posar la carn en quelcom similar al meló, posar-hi les herbes verdes i enrullar-ho. Molt bo!!!
I per acabar, una mica de sopeta, també en una cassola de pedra calenta.
I apali, després d’un dia complet i amb la panxa plena, cap a dormir!! Ja només queda un dia complet a Seul i s’ha de recuperar energies.