Zona universitària

El primer dia a la nit i, aprofitant que estava a la zona de la universitat de Hongik, vaig sortir a donar una volta per allà. Devien ser les 8 del vespre d’un dijous i hi havia molta gent jove. La zona és enorme i està ple de pubs, discoteques, restaurants, paradetes de menjar pel carrer i botigues.Tot està obert fins molt tard. Et pots trobar les botigues obertes a les 12 de la nit (és la tònica, quasi tot està fins molt tard tots els dies de la setmana, fins i tot, fins les 3 del matí).

Aquest és un exemple de típic restaurant coreà, amb peix viu fora i tot de gent menjant a dins en un entorn bastant cutre. Aquí teniu un altre exemple, on també apareix un dels pocs models de motos que he vist. Quasi el 90% dels vehicles que he vist eren coreans: Hyundia, Kia, Daewoo (Tot i que és de Chevrolet, però aquí mantenen la marca) o Equus. En motos, moltes Daelim. Ah, i molta gent es mou sense casc, cosa curiosa en un país del primer món.

La universitat és un edifici molt i molt gros. Em va costar fer-me una idea de l’espai que ocupa. Darrera de l’edifici principalment hi ha aquesta gran zona esportiva per practicar tota classe d’esports: A Corea, futbol i baseball són els esports més importants.

Davant d'un dels edificis de la universitat, em vaig trobar aquesta escultura, diria que era la facultat de Belles Arts, no creieu?En aquesta zona hi havia un karaoke que em va impactar. Sembla una casa de nines, i les habitacions tenen lliteres i davant de cada llitera una tele per poder cantar cadascun des d’un llit diferent. És bastant famós pel que he vist i tots els guiris li fem fotos. És molt divertit veure cantar als coreans que hi van, no deuen tenir un sentit de la vergonya gaire desenvolupat o van bastant torrats.

Aquí pots trobar des d’un Starbucks (n’hi ha un cada dos per tres) a un restaurant de fa una pila d’anys, portat per una família i on pots menjar típic coreà (és a dir, picant). E·s produeix una curiosa mescla entre antic i modern que sobte bastant en un primer moment, però que et permet fer qualsevol cosa en qualsevol moment. El primer dia em vaig decidir per menjar un hot dog que feien pel carrer i un pinxo de carn. A la pregunta de si spicy o no (és a dir, picant o no), vaig dir que no, però tot i així picava el suficient per haver d’amagar el hot dog a la butxaca i anar de pressa a comprar una beguda en un konbini (no sé si es diuen igual, però també n’hi ha un obert 24 hores cada dos carrers). El pinxu de carn era carn que envoltava com un espàrrec però més cruixent. Bé, tot i picar estava bo.

No obstant, vaig optar per fer la foto a les castanyes que estaven fent a la paradeta del costat, :)Com veieu, a la 3a planta ofereixen massatges de peus. Després de tant caminar, hi vaig pensar anar-hi, només 10€. Vaig preguntar si era realment el que oferia o hi havia happy ending, i em van dir que no, que era serio, però tot i així no em vaig acabar atrevint. Què haguessiu fet de ser-hi????????