DMZ, DeMilitared Zone (I)

A 50 km de Seul, ens trobem amb la frontera entre les dues Coreas. De facto, són dos països en guerra, ja que no s'ha firmat cap tractat de pau des de l'alto el foc decretat el 1953. En aquest alto al foc, es va acordar fixar una línia que fes de frontera entre els dos països al voltant del paral·lel 38. Van morir més, segons les fonts, entre 2,5 i 4 milions de persones durant els tres anys de guerra. També es coneix aquest conflicte com la guerra oblidada, ja que no tothom sap la quantitat de morts que hi va haver, que és un conflicte latent i que van participar molts països.

Un cop surts de Seul, ja pots veure que la zona està fortament controlada pels militars. Al voltant del riu que travessa les dues Coreas, hi ha tot de control, hi ha pilones en el riu perquè no puguin entrar submarins i cada 300-500 metres hi ha casetes de control, amb soldats.El servei militar a Corea del Sud dura només dos anys. La guia ens va dir que a Corea del Nord dura 10 anys. Corea del Sud té 400.000 soldats, mentre que Corea del Nord en té 1 milió, quan la població és la meitat de Corea del Sud.

Al voltant de la frontera, es va acordar fixar una zona de 4 kilòmetres, coneguda com a zona desmilitaritzada (DMZ) on ara mateix només hi viuen animals, per prevenir conflictes. Aquesta és la zona que vaig anar a visitar un divendres al matí. Hi havia molt xinos, força americans i molt pocs europeus.

A la carretera, vam passar per diferents punts on hi havia una construcció de formigó especialment preparada per ser detonada en cas que Corea del Nord volgués invair Seul., perquè no poguessin passar els tancs. En sentit estricte, són el mateix país, però separat pels ideals. Tenen la mateixa llengua, cultura, tradicions, però diferents governs. El Nord és ric en recursos naturals, però no els ha sapigut aprofitar per fer un país competitiu donada la gran quantitat de despesa militar que té.

Al Sud, amb el suport americà, que hi tenen tot de bases, han viscut un creixement molt gran i són un país del primer món, totalment capitalista.

Algun dia es reunificaran i tenen coses preparades per aquest en la zona que vaig visitar, com estacions o magatzems. Segons la guia, el Sud està enviant matèries primes al Nord, però els tapen les matricules, perquè els habitants del Nord no sapiguen que són del Sud.

Igualment, hi ha una zona industrial en el territori del Nord on hi treballen conjuntament nord i sudcoreans (900 sudcoreans en un zona on hi treballen més de 30.000 persones), però només cal veure les notícies aquest dies per veure que el conflicte es ven viu.

Però bé, després d'aquesta introducció, nem al gra. Aquesta és una zona que és visitada per més d'1 milió de persones a l'any i, com a tal, dóna la sensació de ser més una atracció turística que una zona en guerra. No obstant, la tensió es pot copsar en la JSA (Joint Security Area), però no hi havia entrades per anar-hi. Si mireu l'Afers Exrteriors que parla sobre Corea del Nord, el Mikimoto hi va anar. En aquesta excursió, primer et porten en un lloc que hi ha aquesta màquina de tren, com exemple de l'horror de la guerra i el Freedom Bridge, que és un pont que utilitzaven per intercambiar presoners.Al Final de pont, hi ha una valla on es poden veure tots de missatges escrits per coreans, suposo que en pro de trobar una sortida al conflicte. Hi ha famílies dividides en les dues coreans que no es poden veure quan volen. No hi ha comunicació entre les dues coreas, només un telefon d'ús exclusiu del govern en casos d'escalades de tensió connectat a través de la JSA.En la mateixa zona, hi ha aquesta campana, que suposo que es per fer un cridet per la llibertat.

Després, vam agafar un autocar, que és diferent que el que ens ha portat allà, ja que des d'aquest punt només poden circular vehicles amb autorització. Els autocars estan organitzats pel govern. La segona parada és el tercer túnel. Resulta que hi ha quatre túnels exacavats sota la zona desmilitaritzada que els dos governs diuen que han fet els altres. Els del Sud, perquè el Nord els vol invair, i els del Nord, que és cosa del Sud, per mantenir el conflicte latent i dir que han estat els del Nord qui l'ha fet.

N'hi ha un total de quatre esparcits per la frontera. També diuen que creuen que n'hi pot haver més, però no els han trobat pas. Aquí veieu l'entrada del túnel que es va fer per accedir al veritable túnel, que està a 75 metres sota terra. El túnel té uns 300 metres de llargada i han posat tres parets de formigó al final del túnel, de les quals es veuen dos.
El casc és vital perquè el túnel no té més de 2 metres d'alçada i 2 d'amplada, però hi ha tot de bastides i, a part d'anar encongit, vas donant cops de cap per allà on passes. Vaig notar en tot moment que estava en una zona de propaganda sudcoreana, per defensar la seva posició, vaja, que mai sabràs ben bé si el que et diuen és veritat o propaganda. El fet és que és molt trist que un mateix país estigui dividit d'aquesta manera. (No està permès fer fotografies a l'interior del túnel).

En la mateixa zona del túnel, hi ha una exposició amb maquetes, armes i vídeos sobre la zona. Aquí teniu una maqueta de la zona desmilitaritzada. Aquí, a l'esquerra, podreu veure el riu que creua la frontera. Aquest és un detall de la JSA. Aquí us deixo el link amb el programa sobre Corea del Nord del Mikimoto. Després del túnel, ens van portar a un mirador, però el dia ja veureu que no permetia veure massa de Corea del Nord. És curiós un conflicte que tenen amb les banderes. Durant un temps, cada país volia tenir la bandera més alta que l'altra. Després d'anar incrementant les alçades, ara mateix tenen la bandera a més de 150 metres de terra els nordcoreans i 100 metres els sudcoreans. Ben bé, lluiten en tot. Finalment, els sudcoreans van deixar de competir en aquest sentit. No em van deixar fer una foto més propera del mirador, ja que hi havia una ratlla pintada al terra de color groc. Si feies una foto i et veien, t'agafaven la càmera i et borraven les fotos. Ho vaig veure com un feien amb un xinès.

Al costat, hi havia aquest edifici amb un auditori per fer la formació dels nous soldats que venen a fer la mili, on els expliquen en una maqueta tota la zona. Inclús la màscara per protegir-se de la grip té els colors militars.
Si obriu la foto, veure que a la gorra hi ha dues ratlles. Els donen una ratlla cada 6 mesos i així saps quan temps fa que estan fent la mili. En aquest cas, el soldat té dues ratlles, és a dir, que porta 1 any.

Ja veieu que la zona dóna per molt. Què us sembla fins ara? Sabíeu de tot aquest conflicte? Voleu saber-ne més?