Insa-dong, rierol Cheonggyecheon i Torre Jongno

Després del palau i no gaire lluny ens trobem amb unes de les zones comercials de Seul: Insa-dong. Aquí, tot el comerç és molt tradicional, botigues petites on trobar tot de coses antigues coreanes.Vaja, és un carreret per on perdre't si vols veure tradició comercial i molts souvenirs.

A prop d'aquesta zona, van construir un edifici molt lleig sobre una cruïlla on hi van posar tot de petites botiguetes d'instruments. Ohhh, quina passada, hi havia de tot!!!! És la galeria comercial Nagwon.I d'aquí cap a la Torre Jongno, un dels edificis més identificatius de Seul. És fàcil entendre-ho. I, tot i el vèrtig, em vaig atrevir anar a pendre alguna cosa. Eren les 5 i hi havia molta gana!!! Doncs a la guia posa que hi ha un café a dalt de tot. Només arribar a la planta 33, la última, primera proba, creuar la pasarel·la de metraquilat que veieu que n'hi ha dues, per arribar al bar. Em va costar com 10 minuts, però ho vaig aconseguir. I aquest és el resultat. Primer, un dinar clàssic, que després de tot el dia, em venia molt de gust. Tampoc hi havia res coreà en tota la carta. A part, era un lloc ideal per passar una vel·lada romàntica, ja que hi havia una piano de cua al fons del café i cada dia hi toquen. Llàstima d'estar sol aquesta vegada. A punt de sortir, vaig anar al lavabo i la sorpresa va ser la impressionant vista que també tenia de l'altra costat de la ciutat.

Sortint de la torre, em vaig proposar començar a fer el rierol Chenngyecheon. Són més de tres kilòmetres de rieol sota el nivell del carrer, creuat per 22 ponts i on trobes molts punts d'interès.

Comença a la plaça de l'ajuntament amb aquesta caracola. Per després continuar amb la font per on es bombegen més de 65.000 tonelades d'aigua al dia. El rierol, en el seu dia, era real, però es va modificar el camí del riure perquè provocava moltes inundacions. No obstant, s'ha volgut deixar el recorregut de l'aigua suposo com a atracció turística. Durant tot el passeig, em vaig trobar tot d'escultures fetes de paper, algunes molt divertides que feien el rierol més divertit. Vaig intentar preguntar el motiu de perquè les possaven i sembla ser que només són per decorar el riu, però jo diria que responien a algun tipus de festival. És un lloc ideal per anar a passejar amb la teva parella. De nit, hi ha espelmes i una il·luminació tènua que crea un ambient molt romàntic. Vaja, i tornava a estar sol. Per creuar d'un costat a un altre, hi ha aquesta pedres. jeje, el coreà del darrera, què deu estar pensant?Més aviat a la meitat del rierol, comença una zona pots trobar qualsevol cosa relacionada amb el bricolatge. Tot eren tendetes petites com les de la foto, en aquest cas només dedicada a rodes. N'hi havia dedicades a colzes, tubs, generadors, bombetes, totes molt petites i portades per una o dues persones. I, finalment, arribem a la galeria comercial Seun. Són tres plantes dedicades a l'electrònica, i sembla que el lloc s'hagués parat fa 20 anys. I sinó ho creieu, mireu:
Què us ha semblat? Tenia raó oi??? Bé, seguint pel mateix carrer arribem al carrer Yejidong, un carrer ple de tendes de rellotges nous, de segonà mà, imitacions, de luxe, de tota classe. Com tot, em va semblar una mica gitano, però en aquest cas em vaig quedar amb aquesta botiga de grans rellotges digitals.
I així, nem arribant al final del rierol, que finalitza al mercat de roba de Dongdaemun. Un mercat enorme on pots trobar de tot. Hi ha molta roba de muntanya de marca de temporades anteriors que pots trobar rebaixada, roba a granel, complements, roba militar, de tot. Sembla un mercat de xinus, però són coreans. També hi ha una zona de centres comercials. És curiós passejar-hi, és tant diferent a Japó. I per sopar, en un d'aquests carrerons vaig trobar el que em va semblar un bon lloc per sopar on hi van molts dels que treballen per la zona. Feien peix a la brassa a l'entrada, i només hi havia que coreans, i vinga, cap a dins. Molt net no estava, comparant-ho amb Japó era un cutxitril molt brut, però era la tònica de la zona. Era com anar al Mestizo, però encara més vell. Això és el que em van oferir per uns 5€. És un mig barat, que tava prou bo. Triaves el peix i tot el demés venia inclòs. L'aigua te la portaven en botelles de plàstic reomplertes, i era de color marron!!!!!!! A dalt a la dreta, trobareu el famós kimchi, que és col picant. Bé, tot picava o una mica o bastant. El més divertit de tot és que em van sentar davant a un home d'uns 60 anys, amb les mans molt cascades que es va posar a sopar davant meu. La taula no era massa gran. I em va ensenyar com s'havia de menjar tot. El tema es que m'oferia el seu menjar amb els seus palillos i clar, no és com una forquilla que la pots agafar, aquí només pots ser peixat. Així que res, a viure l'aventura, :)

Finalment, el dia em vam acabar davant la porta de Dongdaemun, per així agafar el metro i tonar cap al hostel, que ja és tard i nem francament reventats!