Trobada catalana japonesa

Ahir va ser un dia especial. No és comú parlar en català per aquestes terres i gràcies a un dels centres neuràlgics de Nagoya, és el dir el Hub, el lloc de reunió per a molts estrangers i japonesos amb ganes de gresca, he arribat a contactar amb el Jordi, un altre catalanet com jo però que s'ha pres l'aventura japonesa més en seriu i ja fa un temps que volta per aquí.

Per tant, agrego el seu blog al meu llistat de blogs, està molt bé, té unes fotos molt xules de llocs diferents de Japó, a part d'explicar també altres coses. I també afegeixo un altre blog curiós que em va recomenar. Es diu lo que me revienta de Japón i crec que no cal ser més explícit sobre el tema que tracta. Així ajudarà a tenir una visió de totes les coses bones que té Japó, que són moltes, i totes les dolentes, que també se'n pot fer un bon llistat.

Ahir, després d'estar amb el Jordi vaig estar una estoneta amb uns japonesos que ja he trobat amb el grup d'exchange altres vegades i que em van portar a sopar i a jugar al Taiko no tatsujin. Curiosament no hi havien jugat mai i podríem dir que van sorpendre's gratament de com hi jugava. Us deixo aquí uns detalls de la vetllada.

Aquí veieu el Tomoki, que pobret amb l'alegria d'haver vist que no tenia res a fer amb mi. Aquí concentrat destrossant el taiko!!! L'alçada del tambor era per japos, per mi, com tot, incòmode. Al final vaig optar per una posició una mica més japo.... mentre jugava amb la Sana. Així és com matava el temps el Yutaka.Finalment, vaig aconseguir poder jugar a una de les màquines que em feia ilu probar, suposo que es nota la cara de felicitat. 100 iens per tocar dos cançons, però val la pena perquè com a bon friki, tinc un mini taiko per la play station, però no funciona gaire bé, però aquest si, reconeix tots els cops. Llàstima del soroll que feia en el local que no permetia jugar amb bones condicions, però crec que ens ho vam passar bé.

Com els agrada fer el paisaso en les fotos!!!, mentre sortíem del local.