dilluns, 23 de novembre de 2009

El palau Deoksugong i els mercats de Myeong-dong i Namdaemun

Bé, aquesta serà l'última entrada sobre els meus tres dies i mig a Seul. I comencem a la zona del city hall, amb el tercer dels palaus a visitar, el de Deoksugong.

Aquest té la diferència que té un edifici d'inspiració occidental al costat del clàssic coreà. Per seguir la tònica, l'entorn és de postal. Aquest és el palau més petits dels tres a visitar. Davant per davant, hi ha l'altre palau, el tradicional, que veieu en aquesta foto.Com sempre, aquests palaus estan envoltats de mur i portes, i aquí en veieu un exemple. En l'entrada del museu, us feia referències a les campanes, i aquí veieu com les coloquen.Al sortir, em vaig trobar amb el canvi de guàrdia, que és una de les coses que et recomana la guia de fer. Bé, jo no li vaig trobar cap gràcia. Tot de coreans disfrassats que estan 15 minuts per canviar de lloc. Molt tradicional, però no em va dir res. Jutgeu vosaltres mateixos.

Prop d'aquesta zona, ens trobem amb el mercat de Namdaemun, un mercat enorme, com si de bonavista es tractés, on pots trobar de tot, des de kimchi, a peix, pollastre però sobretot roba, i tant roba sense marca com imitacions de prou qualitat. També hi ha moltíssimes òptiques, amb ulleres de totes les marques, tot i que a mi em van semblar bastant antigues. Tot són carrers bastant estrets, i quan són una mica amples, també posen paradetes al mig del carrer. Entre la gent que hi ha i l'estret que és tot, la sensació és una mica estressant, però divertida. Aquí el venedor cridava com si estiguessim al mercat, i al primer la senyora contenta amb la compra feta. D'aquest mercat més aviat tradicional, ens anem a l'última parada del viatge, el mercat de Myeong-dong. Aquesta zona, més que un mercat, és una zona de botigues de tota classe i grans magatzems. És una zona més moderna i on pots trobar de tot i més. Per exemple, això són alces per posar dins les sabates per qui vol semblar més alt del que és.
Els carrers tenen molta molta llum, és molt divertit passejar-hi. I de botigues de merdetes n'hi ha a tot arreu. Aquí veieu tots d'artilugis per penjar al mòbil o fer servir com a clauer, molt kawaiis!!!!!Aquest és el Lotte, pot ser el més famós dels grans magatzems a Seul. Està ple de japo s perquè tenen dues plantes dedicades a articles de luxe en règim de duty free, cosa que els sembla genial als japos i que jo trobo d'un consumisme aberrant. Aquí Nagoya hi ha tres botgues Louis Vutton, a part de poder-la trobar en els grans magatzems. El mateix per Gucci. No entenc la devoció que tenen per aquestes marques, pot ser, perquè no són sang de la meva devoció, les trobo una mica horteres. Ben a prop, tenim el Shinsegae, un altre magatzem de 15 plantes, on a la 12 hi ha una terrassa i vaig trobar tres coreanes mones i vestides de blanc, tocant música clàssica sobre un base maquinera per amanitzar la tarda als clients. Davant del Lotte hi ha una parada d'autobusos i aquí una altra diferència important amb Japó.Són batants més bruts, això és impensable al Japó!!!

I també pots trobar de tot, com predicadors al mig del carrer.
Passejant per Myeong-dong, vaig trobar una botiga que em va cridar l'atenció. I aquí falta un personatge que ara em fa companyia a la meva habitació. És el Supprunam que menja prunes confitades!!! El símbol enlloc de la S, és la lletra Su en japonés, :), envoltada per un cercle. Bé, i això ha estat tot, espero que us hagi agradat el vol per Seul. Per acabar, us deixo amb una imatge de la torre Jongno il·luminada de nit. Què us ha sembat? Us ha agradat? Us ha sorprès?

2 comentaris:

  1. Caray Roger¡i tant que m'agradat¡crec que ens dones una bona idea de lo que es Seul¡las fotos están molt ben fetas, lo que no sé es com has pogut fer la foto alçada dels jardins del palau Deoksu....sense perillar la máquina,je je....

    ResponElimina
  2. Salutacions amic, molt maco el blog. Les fotos molt maques, però la millor...el Suprunaman!

    Molta sort,
    Juan Ruiz

    ResponElimina