Changgyeong i el seu fabulós jardí secret

Després del primer dia francament intens, torne-m’hi que no ha estat res. Aquest cop tornarem a anar a un altre palau, el de Changgyeong. Agafem el metro. És molt similar al metro japonès i també et diu tot el que no pots fer, i per ser clar, t’ho posen en imatges. La llista és prou llarga.

I aquí la cara dels coreans. Li veieu alguna diferència amb la japonesa, jo no pas. Com que la distribució ve a ser el mateix que el del dia anterior, doncs passo de perdre massa el temps i no m’endinso en la història reial coreana. Hi ha algunes hores on tens la possibilitat d’anar amb una guia que parla anglès, però no tinc temps ni de pensar-ho, així que anem al gra. El que és maco d’aquest Palau, per mi, són els seus jardins secrets.

Li veieu alguna diferència amb el del dia anterior?, jo no pas

Com que els jardins són realment bonics, és fàcil trobar-se això, gent que vol immortalitzar el moment en un dibuix. El jardí secret estava recobert de fulles, era un estora de fulles, i els arbres tenien mil i un colors. Una altra curiositat, és que al nens també els agrada sortir a les fotos. Em vaig trobar aquests mentre em movia pel jardí i no van tenir cap problema a fer uns posats per a la càmera. Una altra cosa va ser acceptar una galeta de xocolata que els vaig oferir per donar-los les gràcies per la foto.I aquí la família gaudint d’un magnífic dia de tardor. Dins del parc hi ha una petit llac i una cada de vidre que fa de viver.Conclusió, la tardor és un magnífic temps per viatjar per Orient. Els colors són bastants diferents als nostres. Ara mateix, a 19 de novembre ja estan amb una temperatura d’uns 0 graus, però fa dues setmanes encara en tenia 22. Per tant, crec que és una gran època viatjar en aquestes dates. Us agrada Seul?, us l’havíeu imaginat d’alguna manera??