El regal del dia de Nadal!!!

Buuuf, això no pot ser, quasi que no escric i al final m'abandonareu!!! M'hi haig de posar amb més regularitat, procuraré tenir-vos tres entrades interessants per setmana. Em queden moltes coses per comentar i a aquest ritme encara hauré tornat al Japó abans d'acabar d'explicar totes les meves aventures i desventures del Japó.

Avui és el dia de Nadal, 25 de desembre de 2009. Falta un mes pel dia D, és a dir, pel dia de tornada, queda poc, però avui és un dia especial i l'haurem de gaudir com es mereix!

És un dia molt estrany, després de 100 dies vindrà un regal molt especial des de la nostra terra, és un dia per estar amb família; però aquí estarem, no estaré sol, però només serem dos, cosa que no havia viscut mai.

No obstant, l'emoció del retrobament és tant especial que fa que tot quedi una mica al marge, intentes baixar del núvol i, com que estàs en un lloc on el dia de Nadal és un dia més, és un dia laborable, tot encara té un sentiment més i més contradictori.

Però el regal que us comento s'ha d'anar a buscar a l'estació central de Tokyo. L'impaciència és considerable i tot ha de sortir rodó. Ens hem d'aixecar d'hora que anem a Tokyo fins el dia 1 de gener!!!!! Wow, són una pila de dies!!!!

Primer de tot, cap a buscar el shinkansen a Nagoya Station. Sóc un senyoret i passo de l'opció d'agafar el Night Bus, que després em quedaran 7 dies de dormir en un hostel i no voldria pas ja deixar-me l'esquena el primer dia! Qué xulos que són!!!! Són un anaguet amb cara de velocitat!!!El viatge és súper tranquil, només són 3 parades en més de 300 km. Per tant, de seguida, em quedo fregit, però com un sisè sentit dins meu em fa despertar-me, miru a la dreta i mireu que el que veig!!!Quina sort, em sento afortunat, el dia arranca perfecte. He agafat el tren a l'hora i em sento un privilegiat d'haver estat al Japó i haver vist el Fuji, no serà l'única vegada, però és la primera i et sents com especial, ja que que mira que l'arriben a venerar aquesta muntanyeta, :)

L'estació de Tokyo és enorme, no és la que més gent mou a Tokyo, aquest privilegi se l'endur la de Shinjuku, però hi pots trobar de tot. Per tant, ja comptava a trobar una floresteria i trobar el pastís de Nadal!! El que no em pensava pas era trobar cua per comprar el pastís, però havia arribat d'hora, tenia temps i el meu regal sembla que es retrassava una miqueta.Aquests són els pastissos de Nadal. Jo no sé pas d'on han tret aquesta tradició de fer un pastís de nata i maduixes. Sabeu d'algun lloc on es mengi un pastís similar a aquest???

Tot s'ha de dir que estava boníssim, vaig comprar un de petitet.

Aquesta estació està ple de llocs per comprar coses. Cal tenir en compte que és l'última parada de molta gent que marxa del Japó i és un lloc perfecte per fer les últimes compres i portar a la family una mica de menjar japonès, sobretot una pastisset de xocolata i banana totalment típic de Tokyo.

Així que vaig entrar en una de les cafeteries que hi havia i, per fer temps, em vaig fer un senyor esmorzar a base de croissant, boníssims!!!

I d'aquesta manera vaig matar el temps fins que es va l'hora de l'entrega del regal. El lliurament es va fer al final de les escales mecàniques que pugen des de les andanes dels trens que venen de Chiba i de Narita. Jo ja tenia controlat tot el recorregut que podria fer el regal i em vaig posar en un lloc estratègic per tenir controlat el recorregut.

L'emoció estava a flor de pell i finalment, sobre les 12 del migdia, dues hores després d'haver arribat a l'estació, vaig veure el meu regal, perfectament ataviat amb un llacet dorat!!!

Va ser un moment somiat des del dia que vaig marxar, cosa que va passar 100 dies abans. Quin regal de Nadal, tot un luxe, el regal havia arribat, la cosa havia canviat, les vacances havien començat!!! (Què us sembla el meu estil Príncipe de Bel-Air????).

El regal va venir en plenitud de facultats, però una mica arrugadet després de venir de tant lluny. Per tant, havia de muntar un dia rodó per intentar evitar haver de tirar massa del regal i haver-lo de carretejar, és a dir, procurar que fos auto mòbil en tot moment, :)

El primer què vam fer va ser anar cap al Hostel. Vaig reservar el mateix hostel que ja havia estat l'altre vegada a Tokyo, el Hostel Sakura a Asakusa, que és baratet i està prou bé. A més, té una cosa molt bona, està només a 2 parades d'Akihabara.

Després d'instalar-nos al Hostel vam sortir a aprofitar les últimes hores del dia, recordeu que a l'hivern a les 5 ja és fosc. Vam anar al temple d'Asakusa, el Senjo-ji, a fer-nos unes foticos de record.

En aquest temple, tenia un assumpte pendent, una fotografia que se m'havia resisitit les dues vegades anteriors que hi havia anat. Haviam què us sembla aquesta vegada?És el drac de l'interior del temple Senjo-ji., amb la seva bola, claru, bola de drac, jejejeje. Del temple no us mostro res perquè seguia tapat per obres. A més, a les altres entrades sobre Tokyo ja us en vaig parlar. Ja s'estava fent de nit, s'acabava el dia de Nadal i vaig intentar fer alguna foto artística, però sense massa èxit. (Recordeu que si cliqueu sobre totes les fotos, se us faran molt més grosses per si les voleu mirar amb més detall).Però sí que us puc mostrar la meva cara de felicitat pel moment que estava visquent!
D'aquí vam anar a Akihabara i vam jugar al Taiko no tatsujin i ens vam fer les primeres fotos Purikura. Cap a les 7 ens vam trobar amb la Neus i l'Oriol. No m'ho creia, m'havia aixecat sol a Nagoya ara estava a Tokyo, sopant okonomiyakis en un resturant d'Asakusa, parlant català acompanyat de tres persones.
Aquí podeu veure sobretot els okonomiyakis, :) Va ser un gran dia, el recordo com si fos ahir, però tampoc puc allargar-me massa, que demà hem d'anar al Tsukiji Market i a veure tonyines tots quatre!! Japalanet en acció, :)