Tornem al Tsukiji Market

Avui és dia de Sant Esteve, 26 de desembre de 2009 i no hi ha canalons de la iaia (tampoc canalons del japalanet, que sembla que surten bastant bons!!). El que hi ha és peix cru per esmorzar. I clar, a on anirem a buscar el millor peix de la ciutat, doncs al mercat del peix, per alguna cosa és el mercat del peix més gran del món, el Tsujiki Market.

Al mercat ja hi havia estat, però clar, aara la cosa és diferent, no vaig amb gavatxitus sinó que vaig amb d'altres catalanets. Ara havia de fer de guia.

El que si que no ens vam evitar va ser aixecar-nos a quarts de 5, per agafar els primers metros i així liar-la amb els bitllets de metro. Aquí em vaig equivocar, vam comprar una passes d'un dia per anar amb el metro (no serveix per la Yamanote, però tampoc per la Toei line, que sembla una línia de metro, però no l'és).

Deuria ser el cansament, perquè l'altre vegada vam comrpar bé els bitllets, però aquesta no. Així que vam agafar el metro una parada fins a Kurumae i allà vam canviar. El que passa és que hi havia les comportes obertes i vam entrar a la Toei line per anar fins a Tsukijishijo. Vam haver de passar a l'altra banda i va caler sortir picant el bitllet per creuar l'andana per fora i tornar a picar.

Quan vam voler picar, evidentment allò va pitar. Aquesta vegada hi havia un revisor a la porta, com a tot arreu menys a la porta que havíem passat i es va quedar mirant els bitllets una bona estona.

Jo tava fregit, no entenia ben bé el què passava (si voleu veure el recorregut, aquí us deixo el mapa, spanish version, a la dreta a dalt hi ha Asakusa i el destí està a baix a la dreta, haviam si ho trobeu, per anar-vos acostumant a la nomenclatura japonesa ara que ja teniu clar que anireu un dia al Japó). El tiu flipava perquè no entenia com havíem entrat. Jo em pensava que ens fotria una multa del mil perquè finalment, mirant el mapa, vaig veure que l'havia liat i ara entenia perquè pitava quan vam posar els bitllets per entrar, però em feia l'empanat, intentant dir alguna paraula en japonès. Vaja, la resolució va ser brutal. Va fer com dues trucades i jo ja m'estava pujant per les parets, vaja manera de fer de gui; que pallús, em començava a voler fondre.

Bé, finalment em va preguntar on havíem comprat els bitllets: A Asakusa i va fer una cosa molt rara, ens va donar, sí sí, donar els bitllets correctes i ens va dir que anéssim a l'estació que ens tornarien els diners del bitllet que havíem comprat. Vaja, un flipe total, com que ningú es cola al tren, doncs no sabia com actuar i més beneficiosa no podia ser la resolució.

Per evitar aquests sustos, compreu el bitllet conjunt de Metro i la Toei (aquesta empresa té tres línies) per anar al mercat i no us passaré res. Nosaltres ens vam estalviar 300 iens per barba.

Després de l'odiessea, potser tocar veure alguna fotico de peixets. Aquí van.
Ei, ho acabo de veure, al Japó també hi ha Aiee-ru, vaja, Ariel, jajaja, és el sabó que surt a la dreta de la foto.Tothom pot comprar-hi peix, la gràcia ha de ser cuinar-lo. Ups, però si es menja cru, jajajaja, jon o m'atraveixo a comprar-ne. La gent va molt a saco i no els molen gaire els estrangers, així que. o saps al què vas, o millor, mirar, no tocar i anar per feina. És molt perillós, no és un lloc per anar amb crius que en algun moment se us poden descontrolar.No només de tonyines s'alimenten. Hi ha coses que no canvien, qui porta els comptes són les dones. Em recorda molt a la meva àvia!! La màquina del costat és la que fan servir per tallar les tonyines mentre encara estan congelades.
I aquest és el carrito que porten els kamikazes del mercat. Aparteu-vos vosaltres, ja que ells no s'aparten pas. I a més, amb els ganxos a lo peli de terror fan molta por.

També hi ha qui encara no ha estalviat prou per tenir el seu carrito motoritzat. El mercat sembla anclat en el temps i es veu bastant rupestre tot ell. Un altre que no ha estalviat massa, però en aquest cas, fixeu-vos en el cap, és molt i molt gros. Les tonyines són enormes!!I en tenen moltes!! S'acabaran algun dia????També fan servir toretes per moure-les, però el que m'agrada d'aquesta foto és la tovallola que porta al cap l'abuelete que mou les tonyines. Quin crack!!Atenció amb quin mimo les tallen!Hi ha molta molta gent!!!Més treballadors amb tovalloles al cap.Iep, aquest porto orelleres, jeje, no pas tovalloles, és que és més modernet ell, però això sí, la senyoa és qui porta els comptes. Aquesta tonyina sembla que ens vulgui dir alguna cosa, llàstima que li estiguin tirant aigua calenta per descongelar-la i li estiguin fent uns talls que la pobreta ja fa dies que ha traspassat a millor vida!I després de veure peix, tocava menjar-lo. Per aquest motiu, vam intentar anar al mateix restaurant que ja havia anat l'altre vegada, però la dona que hi havia seguia sent igual de borde. Només volien que demanéssim un menu de suhi, que era com 30€ per cap, però una mica de peix cru vale, però un vol sencer, a part de deixar-ho per l'Oriol, jo no era capaç de menjar-me'l i, no us feu els xulus, que molts de vosaltres tampoc!!!

Així que vam anar a un resturant del costat. Amb prou feina vam saber què demanar, sort que estava en part amb anglès, però, haviam, qui se sap noms de peixos amb anglès!!! Si amb prou feines els conec en català, què haig de saber amb anglès. Per cert, ebi, és gamba i està boníssim, juntament amb el maguro, la tonyina, excel·lent.Així que tips i amb amenaça de pluja vam continuar el camí, aquest cap cap a Ginza, on vam fer de japonesos. Vam pujar a una cafeteria amb vistes privilegiades del cruce de Ginza i alguns de nosaltres vam fer una siesta sentats a la cadira amb tota regla! L'adaptació al Japó seguia el seu procés, quasi que ja col·lava com a japo!!