Meiji Jingu, el primer temple de la nova era

Primer de tot, ens situem. Estem a la zona de Harajuku, al pont de Jingu Bashi, on encara som a temps de veure una japoneseta amb el seu kimoki gaudint de les peculiaritats de la zona i suposo que anant cap al temple motiu de l'entrada d'avui.
Estem als voltants de cap d'any i molta gent va als temples a pregar per l'any nou. I un del millors llocs per fer-ho pels toquiotes és el temple de Meiji Jingu.

Aquest temple està dedicat al primer emperador de l'era Meiji. Meiji és el nom amb que es coneix al primer emperador de l'era de la restuaració. Aquesta era va començar sobre el 1867, posant fi a prop de 300 anys de l'era Tokugawa i del shogunats. A partir d'aquest moment, Japó es comença a obrir al món...... Bé, prou històries i entrem cap al temple; m'hi acompanyeu??El temple està dins del parc de Yoyogi i és bonic el seu passeig. Ja el vam visitar, si ho recordeu (cosa que dubto) al mes de setembre. I ara hi tornem, però l'entorn està engalanat amb la decoració pròpia dels temples sintoistes per cap d'any.

De camí cap al temple principal, trobem vàries coses. La primera són totes aquestes llanternes amb pregàries per l'any nou. En són una pila i també les veurem a Nikko.
Més endevant trobem tot d'ofrenes de fabricants de sake. Aquest és l'envas de transport típic del sake. En molts temples podem veure aquesta filera de bidons de sake i és molt comú oferir sake als déus (suposo perquè també puguin gaudir, com fan els japos, de les borratxeres).Els bidons són bonics i estan molt treballats, però no tenen res d'especial més que ensenyar com es transportava el sake fa uns anys.
De gent, n'hi ha moltíssima!! Es nota que estem a finals d'any i molta gent té vacances. En aquesta porta podeu veure la típica guarnició nadalenca: la fletxa i la representació de l'animal que dóna nom a l'any, com tots sabeu, el 2010 és l'any del tigre. De fletxeta d'aquesta, en tamany molt més petit, en tenim una a casa amb la corresponent fusta i la representació del tigre. Un cop passem aquesta porta, entrem a la zona principal.
I finalment, arribem a l'entrada del temple. No s'hi pot passar. Això ja ens va passar a Ise i tampoc ens deixen treure fotos, cosa que no acabo de complir perquè si no no us ho podria ensenyar. Ai mareta, si ho sapiguessin: Aquests estrangers sempre incomplint normes japoneses!!
Aquí la religió està molt present i, fins i tot la gent jove no té inconvenient a pregar una mica pel nou any, cosa que aquí, molts no ho fan pas. No us sobta una mica veure gent jove pregant??? A mi sí, tant, que fins i tot vam llençar uns cèntims perquè tinguem un any ple d'èxits.
Tal i com us he ensenyat, hi ha gent que es posa les millors gales per venir a pregar i aquí tenim una kazoku (família) amb el vestit del diumenge. El nen estava fart de posar per a les fotos, però els pares semblaven encantats de posar per a tothom qui volgués tenir una record de la zona.
Aquesta zona és ideal per sortir de la bullició de gent de Tokyo i descansar de tant soroll i gent. El passeig val la pena i, per mi, seria una visita obligada una cop us heu donat una volta per la zona de Harajuku i Takeshita dori.