dijous, 1 d’abril de 2010

Al Japó es prenen seriament el medi ambient

Avui us porto un exemple de les maneres de fer al Japó, i l'intento, d'alguna manera, comparar amb les nostres maneres.

Suposo que tots heu sentit alguna vegada a parlar del protocol de Kyoto, doncs sí, és el Kyoto del Japó.

Us sonarà també que al Japó hi va haver un canvi de partit polític després de prop de 50 anys amb el mateix partit. El primer ministre es diu Yukio Hatoyama i un dels seus cavalls de batalla és fer de Japó un referent mundial a nivell de protecció del medi ambient.

Això ho lligo amb una assignatura que vaig fer a la NUCB, que es deia Energy Policy Making, amb un ex-vice president de l'antiga agència del petroli del govern japonès.

Un dels temes que vam debatir va ser aquesta notícia de quan Hatoyama va pendre possessió del càrrec. El debat era si Hatoyama havia dit una animalada o és factible reduir un 25% el nivell d'emissions de CO2 a l'atmosfera a l'any 2020 respecte els nivells del 1990 (any del protocol de Kyoto).

Només cal dir que a l'any 2010, els nivells d'emissions són superiors als de 1990, amb el que la reducció que això vol dir és superior a un 25%. Sí que potser sembla molt!!!

Immediatament, com us podeu imaginar, tots els empresaris se li van tirar a sobre, però a la vegada crec que sinó ho aconsegueix el Japó no ho aconseguirà ningú. Japó té el nivell d'emissions més baix del món per aconseguir un dècima del seu PIB i és el país energèticament molt optimitzat degut a les grans inversions en R+D que hi fan. Per exemple, Sanyo és un referent mundial en ..... plaques solars!!!! Eooo, però això no vol dir que no contaminin, que ho fan molt i que no gastin, ja que també gasten molta energia!! Tampoc compleixen amb el protocol de Kyoto.

Bé, i a què ve tot aquest rotllo, doncs que avui he vist aquesta notícia. És evident una conseqüència de la declaració d'Hatoyama, un pla pilot de reducció d'emissions per empreses de Tokyo només, per, si surt bé, aplicar-lo a tot el país.

A més, trobo molt encertat el pla per dos motius, un, ataca a un col·lectiu petit, només 1.330 empreses, però que emeten el 20% de les emissions que surten de Tokyo (ja que el pla no és per Tokyo). D'altra banda, ofereix un premi a qui ho fa bé, la possibilitat de vendre contaminació, és a dir, totes les emissions que no emetin dins del marge que se'ls ha reconegut, el poden vendre a d'altres empreses.

És una bona manera d'incentivar l'estalvi, és a dir, fes-ho bé i treu-ne profit. No sé si funcionaria aquí aquesta política, ja que s'ha de partir de base de la concienciació pel medi ambient. D'altra banda, un element clau és a quin preu pots vendre aquests drets a contaminar, ja que, fora de possibles sancions, la inversió, en tot cas, ha de tenir un mínim de rendabilitat, tant econòmica com social; ja que aquesta segona podria matitzar una rendibilitat econòmica positiva.

Veurem com evoluciona el tema i aquestes iniciatives tinguin èxit i siguin un exemple a seguir. Castigar s'ha de castigar, però si enlloc d'això, pots premiar als que ho fan bé, transmets l'exemple de quina són les bones pràctiques.

Tot i que no té res a veure, recordeu el No et facis el llest? No pagar el bitllet et pot sortir car. Aquí els llestos són els que no paguen, vaja, quasi el mateix, :), mentre que en el cas de la notícia, els llestos són les empreses més sostenibles energèticament.

Però coses d'aquestes polítiques, aquí, ja en fem, penseu en aquests controls d'alcoholèmia on es dóna un entrepà o un val de gasolina per a les persones que donen 0,0. I perquè no fem el mateix amb els soferts passatgers que sempre portem el bitllet que toca i marcat. Vaja, deixo aquí la proposta. Qui vulgui que defensi el transport públic gratuït, però jo no tinc pas ganes que em pugin els imposotos.

Com ho veieu?

PD: Per cert, la foto és de Tokyo, des de Shibuya, el famós creuament, pressa en direcció cap a Harajuku.

1 comentari:

  1. Ahir a l'estació de les Planes de FGC vaig veure una pegatina on hi deia: "Millet paga el meu bitllet". Opino que no està bé el que ha fet aquest Sr. amb el Palau de la Música però cadascú ha de ser responsable dels seus actes i no sortir per pataneres, posant excuses. Som adults! Si volem que el transport públic funcioni hem de pagar el ticket, perquè sinó estem creant més dèficit a unes infraestructures ja subvencionades i que són de tots. Jo n'estic farta que la gent se'm coli per darrera a la sortida de les màquines validadores. Algun dia em cansaré i plantaré cara als freeriders que es creuen més llestos que ningú.

    ResponElimina