diumenge, 4 d’abril de 2010

Kamakura, un paradís de porcelana (Kita-Kamakura)

Avui escric aquesta entrada des d'Stuttgart, lloc que m'encanta venir, no només per estar molt ben cuidat (raó principal), que ho estem, sinó perquè la ciutat és molt xula, llàstima d'una mica de fred, però és una ciutat molt agradable per passejar, hi ha de tot i té un parc que t'hi pots perdre i, fins al cap d'una setmana, no trobar-hi!

Però, tornem cap al Japó, cap a una de les excursions que és obligatòria per tothom qui vagi al Japó: Kamakura.

El dilluns us portava la benedicció d'un cotxe a Kamakura. Ara us porto a fer una visita per la ciutat.

Kamakura és una ciutat que es troba al sud oest de Tokyo, a uns 50 km de la capital i a la que s'hi arriba amb rodalies, amb JR. Si esteu a Tokyo central station, heu d'agafar la Yokosuka Line i des de la zona de Shinjuku i Shibuya, s'hi arriba amb la Shonan line. El viatge dura una mica menys d'una hora i costa només 890 iens per viatge. Dic només, a efectes que no surt a compte gastar un dia de JR Pass per anar a Kamakura.

Kamakura té moltes coses a fer i molts llocs a on anar. Hi ha vàries formes d'afrontar la visita, i no hi ha millor forma que d'altres. Podem situar quatre llocs neuràlgics, un més al nord i estació que es troba en la nostra línia JR: Kita Kamakura. Després la zona del centre, amb l'estació de Kamakura com a punt de sortida. Com a tercer punt, la zona sud on l'estació Hase de la línia Enoden, el tramvia de la ciutat i, finalment, hi ha un camí que uneix la zona de Kita kamakura i Hase a través de les muntanyes.

Per tant, tenim 4 llocs on anar i amb coses interessants a fer a cadascun dels llocs. Nosaltres, vam baixar a l'estació de Kamakura, vam pujar a peu fins a Kita Kamakura, vam fer el Hikking trail fins a Hase i allà vam arribar tard. Per tant, ara ho faria diferent. Baixaria a Kita Kamakura, m'aproparia fins al temple de Hachimangu, per tornar enrera, agafar el Hiking Trail, netejar els diners, arribar a la zona de Hase i, un cop vista, tornar al centre i fer les compres, si voleu, a la zona de les botigues.

Aquesta seria la forma en què ho faria si ho hagués de fer una nova vegada, ja que el fet és que vam haver de tornar al matí següent a veure el temple de Hasedera i sort que ho vam fer, perquè el temple és preciós.

Però, som-hi. Hem de tenir en compte que a Kamakura anem a veure principalment temples, però temples de tota classe, zen, sintoistes, budistes... Un cop surtim de l'estació de Kita Kamakura, trobarem de seguida a la nostra esquerra l'entrada pel temple Engakuji.

L'Engakuji és el segon temple zen més important de Kamakura. Per accedir-hi, hem de pujar unes escales, pagar l'entrada i ja hi som.

Aquesta és la Sanmon, que atenent al meu limitat japonés, podria traduir-se per la tercera porta, ja que san és tres i mon, porta, però dubto que aquesta sigui la traducció, :). Aquesta porta data del 1783, que per ser de fusta, doncs ja té mèrit que encara s'aguanti en peu. Diu la història que que el temple va ser inaugurat el 1.282, després del segon intent d'invasió mongòlica i per commemorar als soldats morts. A part del temple principal, una altra atracció és l'Ogane, la campana que té la declaració de tresor universal. Per accedir-hi s'han de pujar força escales, però la pujada té recompensa, ja que hi ha una sala de te amb balconet des d'on es té una vista preciosa de la ciutat.

Aquesta és la part del darrera del temple, amb un jardinet molt mono. I davant d'aquest jardinet, en tenim un altre, on hi havia un japo típic intentant fent fotos a un ocell. Tota la zona del temple és molt gran, hi ha varis edificis. Una mica, és com visitar un monestir dels nostres. A la part final de tot, hi havia un cementiri on vam veure aquesta noia, amb el seu gos, que portava unes flors. Un cop sortim d'Engakuji, anirem cap al temple zen més important de Kamakura, el Kenchoji. Per arribar-hi, només hem de tornar a baixar les escales que hem pujat abans i seguir per la carretera fins a trobar un gran parking i unes taquilles. Allà comprem l'entrada i cap a dins. El temple va ser inaugurat el 1.253.

El primer que tornem a veure és una gran porta, que s'assembla molt a la de l'altra temple, però que són diferents. Agafant el dialecte quintenc, dues de bones que són diferents. Darrera de la porta, tenim aquest altre edifici, amb el seu cremador de mals auguris davant. En aquest cas, la campana, que es diu bonsho, la tenim a peu pla, al costat de la porta. El sostre del temple és de la mateixa palla que la de les cases de Shirakawago. Aquesta campana també és un tresor nacional.
Després de passar la campana, trobem dos temples, amb imatges de buda o qui sap qui, en el seu interior. Aquesta és la principal i es diu Hojo. I aquesta és la de l'edifici del darrera.
El més bonic d'aquest temple és el jardí que tenim al costat de la residència, al final de la zona del temple. L'edifici que veieu al costat és la residència dels monjos i que no està oberta al públic.
A 15 minuts caminant, podeu arribar a Hansobo, on hi ha unes vistes interessants sobre el temple, però que jo només he vist en foto, ja que l'estres propi de totes les activitats que havíem de fer va portar a que ni valoréssim la pujada.

Un cop sortim d'aquest temple us proposo anar al temple de Hachimangu, que es troba a uns 10 minuts caminant, que és el temple on van veure la benedicció del cotxe.

Des d'aquí, us proposo anar a buscar el Hikking trail, que està a l'esquerra del temple de Jochiji. Només cal seguir el carrer per on veníem i un cop creuem la via, ens queda a l'esquerra i ja podem tirar a munt.

El camí no té perdua encara que no està indicat del tot i en algun moment et pots sentir perdut. Però no us preocupeu, quan tingueu aquesta sensació segur que trobareu algun cartell que us servirà de referència.

I a mig camí, rentarem els diners. Però per saber-ne més com per veure més fotos de Hachimangu haureu d'esperar a després de la publicitat, :).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada