diumenge, 11 d’abril de 2010

Kamakura, un paradís de porcelana (Daibutsu)

Bé, se suposa que hem fet el Hikking trail i arribem a la zona del Daibutsu, és a dir, al gran buda de Kamakura.

Després de fer el pagament de la respectiva entrada, com a tot arreu, veiem això. Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, a què és bonic?? Bé, és el que hi ha, perquè segons diuen, és la representació més bonica que hi ha al Japó.

Tot i que no és tant gran com la de Nara, només de 13,55 metres pels prop de 20 del de Nara, diuen que està més ben fet. És de bronze, i la veritat és que a mi em va agradar. Té més de 800 anys i porta 500 anys a l'intempèrie. Per tenir tants anys, es manté prou bé, oi?

Bé, i si us preguntàveu com eren la part del darrera del daibutsu, aquí us la deixo. Bé, i aquí se'ns va acabar el primer dia. Se'ns van fer les cinc de la tarda i tots els temples tanquen a aquesta hora. Ens va faltar el Hasedera, el temple que hi ha molt a prop del Daibutsu.

La veritat va ser una pena, però tot i estar reventats, vam aprofitar que estàvem a prop del mar, vaja de l'Oceà Pacífic, i vam aprofitar per intentar treure aquella foto de postal. Què us ha semblat, una caca oi??? Doncs a mi m'agrada!!

Haviam què us sembla aquesta? També és molt .....
tonta...., jo també ho pensava. Però haviam qui és el maco que la fa.

Bé, definitivament, aquí us en deixo una tercera, que crec que també és xuli (quina paraula més cursi coi!!!)Després d'una discusió nocturna, vam acabar de decidint que tornaríem a l'endemà al matí a Hasedera (dera vol dir temple sintoísta, cosa que he après avui a classe de japonès). Si algun temple acaba amb jinja, vol dir que estem davant un temple budista.

La veritat és que va valer molt la pena. A més, abans d'entrar, ens van passar dues coses molt estranyes. Primer, un corb o una àguila, crec que era un àguila, ara no ho recordo bé, va atacar a un nen per fer-li caure al terra el seu gelat. Haviam, la cosa estranya és qui nassos menja un gelat en ple mes de desembre???

I la segona, ens vam trobar a uns catalans que vam conèixer a Tokyo, que eren amics d'una companya meva de classe alemanya. Mira què és petit el país o, segueixo pensant, que tothom va al mateix lloc.

Ells havien llogat unes biciletes, cosa que si no voleu fer el Hikking Trail és una bona opció, però que sinó, us seran una càrrega. Allà vosaltres.

Doncs som-hi, entrem al Hasedera, un temple dedicat a Kannon, la deesa de la misericòrida (no sé perquè estic pensant en Reus ara mateix, :). Per aquest motiu hi ha una representació seva, amb els seus 11 caps, però que no us puc mostrar perquè estava prohibit fer-li fotos. Aquesta vegada no me'n vaig ensortir, sorry!!! Però perquè us feu una idea, és una escultura d'una persona amb un cap gran i envoltat de 10 caps més com si fossin una corona.

El temple està situat al pendent d'una muntanya molt a prop del mar, amb el que les vistes us les podeu imaginar interessants. Però, a part d'això, el temple és una passada, potser un dels més xulos que he vist.

Aquest és el jardí que hi ha a la part de baix. Quina pena que els arbres no tinguin cap tipus de fulles, durant el mes de novembre, la imatge ha de ser espectacular!!
Pujant el temple, el primer que veiem és això. Són tot de figuretes de Jizo Bodhisattva, divinitat que ajuda a les ànimes de nens morts per arribar al paradís. Quan saps la història, veus que és una zona molt trista. Bé, el que us deia. Si abans us he mostrat el Sòl a punt de pondre's, aquí el teniu a les 10 del matí.
Val molt la pena pujar a dalt i donar-se una volta per la muntanya. L'objectiu és trobar aquesta petita escultura. Quan la trobeu, voldrà dir que haureu arribat a dalt de tot i podreu tornar cap avall. Aquestes són les escales per on vam baixar. Com és possible tenir un jardí tant ben cuidat???
Però el temple encara ens guarda una petita sorpresa final. A la dreta del temple, hi ha una petita cova amb una entrada especial per turistes guiris, és a dir, especial per volar-se el cap si no vas amb cuidado. Aquest és l'espectable que hi trobem. Evidentment, aquestes figuerets són comprades i la gent hi escriu la pregària al darrera.
Per últim, classes d'escriptura al propi temple, cosa que al Japó no és només una proba que ha de superar el Chino Cudeiro d'Humor Amarillo, sinó també un art molt apreciat.
Què us ha semblat Kamakura? Per mi imprescindible? Coincidiu?? Teniu un plan de visita millor? Què us ha agradat més?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada