Seguint la nostra visita per Kamakura i perquè us situeu us porto un mapa que he agafat prestat de la japan-guide. Ara ja us heu situat i ens posem a Hachimangu, que és el temple més important de Kamakura. El temple està dedicat a Hachiman, que seguint amb la nostra dèria per traduir paraules japoneses, podríem dir falsament que Hachi-man, seria l'home vuit, ja que hachi vol dir vuit, però man no vol dir pas home, així que l'home 8 no és una bona traducció; però sent els patró dels samurais, sí que colaria l'home infinit, no creieu? Vale, no, desisteixo! :(
I jo em pregunto que estan fent aquí?
Doncs el que estan fent és col·locar el guardiment de cap d'any, amb la famosa fetxa d'entrada d'any nou i que tant bé queda a casa, :)
Ja sabeu que des d'aquí us proposo tornar enrera a buscar el Hikking Trail del Daibutsu, com posa al mapa, ja que hem d'anar a rentar diners.
Ja us vaig explicar com arribar-hi, però aquí us deixo una referència fotogràfica perquè tingueu clar on comença el caminet.Aquí dalt hi ha un temple que no val la pena visitar, almenys a mi no m'ho va semblar. I aprofitant-me una mica de l'alçada, vaig treure un parell de fotos de l'interior per sobre de la valla.
Aquesta és l'entrada del temple en qüestió: Jochiji, és a dir, el 4rt temple zen més important de Kamakura. Ja em vist els dos primers, per tant, esteu d'acord amb mi que amb dos és més que suficient??Aquest és l'edifici principal. Lleig no és, però nem per feina!!El cami és força accessible per tothom, tot i que és llarguet. Es necessita una hora i mitja per fer-lo sencer, però té premi. A dalt de tot hi ha una estàtua de Minamoto Yarimoto que, encara que no ho sembli, no anava amb una Honda, sinó a cavall, ja que va viure cap a finals del segle XII, que va ser un shogun de l'època, vaja una espècie de Guifré el Pilós nostre, però encara més baixet. I molt a prop d'aquí, trobem un temple molt curiós, Zeniarai. Aquesta és l'entrada, a que fa gràcia, oi?? On creieu que anem??? A la fi del món?? Al centre de la terra?? A Wonderland???Això és el que trobem un cop hem passat aquesta cova. El temple està dedicat a les serps. I una mica més endevant, trobem el que hem vingut a fer, hem vingut a netejar diners. Segons el que he trobat, el nom del temple vol dir netejar monedes.
Per 300 iens et donen el pack per poder pregar convenientment, format per dues espelmetes, un bastonet a posar en els cremadors i un cistellet. Un cop has posat les espelmetes en el seu lloc i has encès el bastonet, només cal decidir quan vols liar-la, és a dir, quants bitllets vols fer malbé.
Nosaltres ens vam decidir per 1.000 iens, unes monedes i 10€, euros euros euros, jajaja, és que estic pensant en el Núñez. De vegades, puc ser una mica indeseable!!
Aquí tenieu el procés i ara el resultat.
Us podeu imaginar la feinada per secar els bitllets per tornar-los a posar a la cartera. L'aventura és divertida i és curiós veure gent amb uns quants ichi mans molls, és a dir, uns quants bitllets de 10.000 iens, que és una pastuca. És a dir, netejaríeu uns quants bitllets de 100€ aquí. Penseu que la llegenda diu que els diners valdran el doble. Els de la trama Gürtel van passar per aquí amb un maletí ple de billets de 500 eurets.
I després de la visita a aquest temple, seguim pel nostre trail, que encara ens queden uns minutets fins a la zona de Hase, per veure el Daibutsu.
La tarda es va acostant, estem a ple hivern, és final d'any i el dia dura molt poc. Són prop de les quatre de la tarda i s'està fent de nit. Ens hem d'afanyar que els temples els tanquen a les cinc, però encara tenim temps de veure una preciosa vista de la ciutat.
I per últim, us mostro com de dur és aquest trail. Fixeu-vos una miqueta com aquesta noia està fent-lo amb unes impressionants Chirucas de montaña, és a dir, taló de 5 centímetres, sola de mig centíemtre de cuero made in spain i acabat de xarol amb dos dits de pols. Vaja, dubto que hi ha millor calçat per fer aquest camí. A partir d'aquí, com diria aquell, crec que no hace falta desir nada más. :)
I jo em pregunto que estan fent aquí?
Doncs el que estan fent és col·locar el guardiment de cap d'any, amb la famosa fetxa d'entrada d'any nou i que tant bé queda a casa, :)
Ja sabeu que des d'aquí us proposo tornar enrera a buscar el Hikking Trail del Daibutsu, com posa al mapa, ja que hem d'anar a rentar diners.
Ja us vaig explicar com arribar-hi, però aquí us deixo una referència fotogràfica perquè tingueu clar on comença el caminet.Aquí dalt hi ha un temple que no val la pena visitar, almenys a mi no m'ho va semblar. I aprofitant-me una mica de l'alçada, vaig treure un parell de fotos de l'interior per sobre de la valla.
Aquesta és l'entrada del temple en qüestió: Jochiji, és a dir, el 4rt temple zen més important de Kamakura. Ja em vist els dos primers, per tant, esteu d'acord amb mi que amb dos és més que suficient??Aquest és l'edifici principal. Lleig no és, però nem per feina!!El cami és força accessible per tothom, tot i que és llarguet. Es necessita una hora i mitja per fer-lo sencer, però té premi. A dalt de tot hi ha una estàtua de Minamoto Yarimoto que, encara que no ho sembli, no anava amb una Honda, sinó a cavall, ja que va viure cap a finals del segle XII, que va ser un shogun de l'època, vaja una espècie de Guifré el Pilós nostre, però encara més baixet. I molt a prop d'aquí, trobem un temple molt curiós, Zeniarai. Aquesta és l'entrada, a que fa gràcia, oi?? On creieu que anem??? A la fi del món?? Al centre de la terra?? A Wonderland???Això és el que trobem un cop hem passat aquesta cova. El temple està dedicat a les serps. I una mica més endevant, trobem el que hem vingut a fer, hem vingut a netejar diners. Segons el que he trobat, el nom del temple vol dir netejar monedes.
Per 300 iens et donen el pack per poder pregar convenientment, format per dues espelmetes, un bastonet a posar en els cremadors i un cistellet. Un cop has posat les espelmetes en el seu lloc i has encès el bastonet, només cal decidir quan vols liar-la, és a dir, quants bitllets vols fer malbé.
Nosaltres ens vam decidir per 1.000 iens, unes monedes i 10€, euros euros euros, jajaja, és que estic pensant en el Núñez. De vegades, puc ser una mica indeseable!!
Aquí tenieu el procés i ara el resultat.
Us podeu imaginar la feinada per secar els bitllets per tornar-los a posar a la cartera. L'aventura és divertida i és curiós veure gent amb uns quants ichi mans molls, és a dir, uns quants bitllets de 10.000 iens, que és una pastuca. És a dir, netejaríeu uns quants bitllets de 100€ aquí. Penseu que la llegenda diu que els diners valdran el doble. Els de la trama Gürtel van passar per aquí amb un maletí ple de billets de 500 eurets.
I després de la visita a aquest temple, seguim pel nostre trail, que encara ens queden uns minutets fins a la zona de Hase, per veure el Daibutsu.
La tarda es va acostant, estem a ple hivern, és final d'any i el dia dura molt poc. Són prop de les quatre de la tarda i s'està fent de nit. Ens hem d'afanyar que els temples els tanquen a les cinc, però encara tenim temps de veure una preciosa vista de la ciutat.
I per últim, us mostro com de dur és aquest trail. Fixeu-vos una miqueta com aquesta noia està fent-lo amb unes impressionants Chirucas de montaña, és a dir, taló de 5 centímetres, sola de mig centíemtre de cuero made in spain i acabat de xarol amb dos dits de pols. Vaja, dubto que hi ha millor calçat per fer aquest camí. A partir d'aquí, com diria aquell, crec que no hace falta desir nada más. :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada