Us sona el Yokohama Marinos???? Doncs és l'equip que va entrenar el Charly Rexach (bé, ell va entrenar el segon equip de la ciutat, que es deia Flügels, però que l'any 1999 va ser absorvit pel Marinos). En el Marinos hi ha jugat el Julito Salinas y el Jon Andoni Goikoechea i n'ha estat l'entrenador el Xabier Azkargorta. Vaja, que amb tanta relació amb gent que ens sona, s'hi havia d'anar oi??
A més, curiosament, el Nakamura de l'Espanyol hi ha anat a jugar fa molt poc.
Bé, doncs aquest no era el motiu per anar-hi, sinó que Yokohama és una ciutat, a part de ser un dels hotels del joc Hotel (vaja, el pitjor hotel, aquell que ningú vol comprar i que les nits et surten super econòmiques i el preu de les edificacions caríssim) de tres millions d'habitants. És la segona ciutat del Japó i ens feia gràcia donar-nos-hi una volteta.
Està entremig de Kamakura i Tokyo, amb el que és una possible parada a sopar en la tornada de Kamakura. Nosaltres, després de fer la segona visita a Kamakura a primera hora del matí, vam poder gaudir d'unes quantes hores més.
Vam arribar cap al migdia a l'estació de Yokohama. D'allà vam agafar un metro fins a l'estació de Sakuragicho, que és l'estació que dóna a la zona de Minato Mirai 21, és a dir, el port i la zona principal a anar a veure de Yokohama.
Només sortir a l'esquerra de l'estació, hi ha l'oficina de turisme. Allà vam definir el recorregut que faríem i, apali, a caminar una altra vegada.
La primera parada no té pèrdua, és l'edifici Landmark. Trobar-lo no és gens difícil, tenint en compte que és l'edifici més alt de Japó. Té quasi 300 metres d'alçada i va ser acabat l'any 1993. Fins el 2004 tenia l'ascensor més ràpid del món, ara és el segon i arriba a una velocitat de 45 km/h. Altres curiositats és que a la planta 71 hi ha un amortiguador de masses, per tal de combatre qualsevol terratrèmol que es pugui produir. De totes maneres, construir un edifici de 300 metres al Japó ho trobo un acte suicida. No m'agradaria ser pas en aquesta zona quan es produeixi el proper terratrèmol.
Tot i que hi ha un mirador a dalt de tot, vam decidir que no valia la pena, però pot ser va ser un error no pujari.
Suposo que us heu preguntat què hi fa un vaixell clàssic davant d'aquest edifici. A més, sapigueu que està en una piscina, ja que no té sortida possible. Bé, doncs és un veler de 1930 que està situat davant del Museu del Port i és visitable. Curiosament, el dia que hi vam anar era el dia que estava tancat.
Aquesta és la vista que hi ha des de davant del veler de tota la zona de Minato Mirai 21.
Heu vist? També hi ha un hotel vela??? Vaja, no sé si és un hotel vela, però em va fer gràcia veure aquest edifici. Com podeu veure, d'eficis singulars en aquesta zona n'hi ha moltíssims!!
Davant del museu, hi ha una illa. Aquest és el segon destí del dia. Només creuar el pont que hi ha per arribar a l'illa, et trobes uns grans magatzems que es diu World Porters. Però el que val la pena són els Red Brick Warehouses, uns magatzems fets d'una impressionat obra vista vermella, com bé diu el seu nom.
Són dos edificis, un al davant de l'altre, allargats, de tres plantes. En el més llarg de tot, hi ha tot de botiguetes i llocs on menjar. Em va recordar moltíssim Boston. Ens el vam fer de dalt a baix.
I davant del segon edifici, on hi ha un auditori, tenien muntada una pista de patinatge sobre gel de veritat. Què monos els japos patinant i quin dia més xulo que ens feia (llàstima d'una mica de vent pesat, devia ser vent de Reus).
I com que es feia ja mitja tarda i hi havia gana, vam decidir parar a menjar en aquest edifici. Aquí vam probar unes de les coses que oferien allà, patata dolça. 
Què us sembla? Creieu que fa bona pinta?. Sembla un borratxo, però us asseguro que és de patata patata. Tinc un gust particular, com ve diu el nom, no falla i és patata dolça.
Creieu que em va agradar?? Doncs sí, hem cregut bé i vaig repetir!!! Em vaig comprar una altra tireta igual. Calia aprofitar que estava allà, que dubto que hi torni mai més, però mai se sap!
Bé, doncs després de fer-nos l'illeta, era qüestió de tornar cap enrera i seguir caminant, aquest cop en direcció a la següent visita, l'Osanbashi Pier, un enorme terminal de passatgers de creuers remodalat l'any 2002.
Aquí ens hi vam estar molt estona intentant apendre com fer bones fotos. Feia una mica bastant de vent, però l'entorn s'ho valia. Aquesta és la vista a l'esquerra del Pier.
I aquesta és la vista a la dreta, on veiem tot el Minato Mirai 21. 
I en aquesta foto veure molt millor els magatzems vermells. Per cert, la sínia que heu vist en alguna foto (sínia és noria en català, per si algú s'ha quedat pillat amb la paraula; no és que em faci el xulu, fins fa un parell de setmanes no vaig saber que noria, en català, no existeix) forma part del Cosmo World, un parc d'atraccions que hi ha en aquesta zona. En aquest cas, crec que s'han copiat del parc d'atraccions del Pier de Santa Mònica i que haureu vist mil i una vegades en pelis i sèries americanes.
Ara la vista és cap a la ciutat.
Resulta que en aquesta direcció es poden veure cinc torres i, per tal que les identifiquis, estan pintada a l'entrada de la terminal. Jo les vaig trobar, tot i que em va costar. Digueu-me si també les heu trobat!!!
Bé, com veieu, s'estava fent de nit!!! Jajaja, mentida podrida. La foto està feta amb un filtre solar per tal de poder fer una fotografia contra Sòl. Encara ens quedaven un parell d'hores de llum i moltes coses per fer.
El següent punt del camí és el Parc Yamashita. Davant d'aquest parc ens trobem en un altre vaixell museu. En aquest cas, és un vapor, també del 1930, que es diu Hikawa Maru.
El parc discórrer al llarg de 750 metres davant de l'aigua i, un cop arribes al final és moment de girar a la dreta i enfilar-nos cap al famós barri xino de Yokohama. Sí sí, al Japó també hi ha barris xinos.
És difícil trobar diferències amb d'altres Chinatown que haguem pogut visitar, sobretot als USA. Molt de xino, moltes botigues, molt de menjar xino i souvenirs. Tot s'ha de dir que és el barri xino més gran del Japó i en donc fe, que després de tot el dia patejant, ja anàvem una mica groguis.
A destacar també els temples que hi havia.
Tots, amb els seus dragons. 
A diferència d'altres barris com aquest, la fama del seus restuarants és molt apreciada i és un bon lloc per anar a menjar. Nosaltres ens vam decidir per anar probant coses de les diferents parades que hi havia. La veritat és que hi havia molta gent.
No vam acabar de gaudir del tot de la visita degut al cansament, però Yokohama ens va agradar moltíssim. Va ser una tarda relaxada, on vam poder tirar una pila de fotografies, ja que teníem mar, edificis, vaixells, postes de sol, ponts, gent,..., en molt poc espai i amb un dia clar i assolejat d'hivern. Potser no és un dels llocs indispensables de visitar del Japó, però no em negareu que ganes de passejar-s'hi, una miqueta, us n'han vingut!! ;)
A més, curiosament, el Nakamura de l'Espanyol hi ha anat a jugar fa molt poc.
Bé, doncs aquest no era el motiu per anar-hi, sinó que Yokohama és una ciutat, a part de ser un dels hotels del joc Hotel (vaja, el pitjor hotel, aquell que ningú vol comprar i que les nits et surten super econòmiques i el preu de les edificacions caríssim) de tres millions d'habitants. És la segona ciutat del Japó i ens feia gràcia donar-nos-hi una volteta.
Està entremig de Kamakura i Tokyo, amb el que és una possible parada a sopar en la tornada de Kamakura. Nosaltres, després de fer la segona visita a Kamakura a primera hora del matí, vam poder gaudir d'unes quantes hores més.
Vam arribar cap al migdia a l'estació de Yokohama. D'allà vam agafar un metro fins a l'estació de Sakuragicho, que és l'estació que dóna a la zona de Minato Mirai 21, és a dir, el port i la zona principal a anar a veure de Yokohama.
Només sortir a l'esquerra de l'estació, hi ha l'oficina de turisme. Allà vam definir el recorregut que faríem i, apali, a caminar una altra vegada.
La primera parada no té pèrdua, és l'edifici Landmark. Trobar-lo no és gens difícil, tenint en compte que és l'edifici més alt de Japó. Té quasi 300 metres d'alçada i va ser acabat l'any 1993. Fins el 2004 tenia l'ascensor més ràpid del món, ara és el segon i arriba a una velocitat de 45 km/h. Altres curiositats és que a la planta 71 hi ha un amortiguador de masses, per tal de combatre qualsevol terratrèmol que es pugui produir. De totes maneres, construir un edifici de 300 metres al Japó ho trobo un acte suicida. No m'agradaria ser pas en aquesta zona quan es produeixi el proper terratrèmol.
Tot i que hi ha un mirador a dalt de tot, vam decidir que no valia la pena, però pot ser va ser un error no pujari.
Suposo que us heu preguntat què hi fa un vaixell clàssic davant d'aquest edifici. A més, sapigueu que està en una piscina, ja que no té sortida possible. Bé, doncs és un veler de 1930 que està situat davant del Museu del Port i és visitable. Curiosament, el dia que hi vam anar era el dia que estava tancat.Aquesta és la vista que hi ha des de davant del veler de tota la zona de Minato Mirai 21.
Heu vist? També hi ha un hotel vela??? Vaja, no sé si és un hotel vela, però em va fer gràcia veure aquest edifici. Com podeu veure, d'eficis singulars en aquesta zona n'hi ha moltíssims!!Davant del museu, hi ha una illa. Aquest és el segon destí del dia. Només creuar el pont que hi ha per arribar a l'illa, et trobes uns grans magatzems que es diu World Porters. Però el que val la pena són els Red Brick Warehouses, uns magatzems fets d'una impressionat obra vista vermella, com bé diu el seu nom.
Són dos edificis, un al davant de l'altre, allargats, de tres plantes. En el més llarg de tot, hi ha tot de botiguetes i llocs on menjar. Em va recordar moltíssim Boston. Ens el vam fer de dalt a baix.
I davant del segon edifici, on hi ha un auditori, tenien muntada una pista de patinatge sobre gel de veritat. Què monos els japos patinant i quin dia més xulo que ens feia (llàstima d'una mica de vent pesat, devia ser vent de Reus).
I com que es feia ja mitja tarda i hi havia gana, vam decidir parar a menjar en aquest edifici. Aquí vam probar unes de les coses que oferien allà, patata dolça. 
Què us sembla? Creieu que fa bona pinta?. Sembla un borratxo, però us asseguro que és de patata patata. Tinc un gust particular, com ve diu el nom, no falla i és patata dolça.
Creieu que em va agradar?? Doncs sí, hem cregut bé i vaig repetir!!! Em vaig comprar una altra tireta igual. Calia aprofitar que estava allà, que dubto que hi torni mai més, però mai se sap!Bé, doncs després de fer-nos l'illeta, era qüestió de tornar cap enrera i seguir caminant, aquest cop en direcció a la següent visita, l'Osanbashi Pier, un enorme terminal de passatgers de creuers remodalat l'any 2002.
Aquí ens hi vam estar molt estona intentant apendre com fer bones fotos. Feia una mica bastant de vent, però l'entorn s'ho valia. Aquesta és la vista a l'esquerra del Pier.
I aquesta és la vista a la dreta, on veiem tot el Minato Mirai 21. 
I en aquesta foto veure molt millor els magatzems vermells. Per cert, la sínia que heu vist en alguna foto (sínia és noria en català, per si algú s'ha quedat pillat amb la paraula; no és que em faci el xulu, fins fa un parell de setmanes no vaig saber que noria, en català, no existeix) forma part del Cosmo World, un parc d'atraccions que hi ha en aquesta zona. En aquest cas, crec que s'han copiat del parc d'atraccions del Pier de Santa Mònica i que haureu vist mil i una vegades en pelis i sèries americanes.Ara la vista és cap a la ciutat.
Resulta que en aquesta direcció es poden veure cinc torres i, per tal que les identifiquis, estan pintada a l'entrada de la terminal. Jo les vaig trobar, tot i que em va costar. Digueu-me si també les heu trobat!!!
Bé, com veieu, s'estava fent de nit!!! Jajaja, mentida podrida. La foto està feta amb un filtre solar per tal de poder fer una fotografia contra Sòl. Encara ens quedaven un parell d'hores de llum i moltes coses per fer.
El següent punt del camí és el Parc Yamashita. Davant d'aquest parc ens trobem en un altre vaixell museu. En aquest cas, és un vapor, també del 1930, que es diu Hikawa Maru.
El parc discórrer al llarg de 750 metres davant de l'aigua i, un cop arribes al final és moment de girar a la dreta i enfilar-nos cap al famós barri xino de Yokohama. Sí sí, al Japó també hi ha barris xinos.És difícil trobar diferències amb d'altres Chinatown que haguem pogut visitar, sobretot als USA. Molt de xino, moltes botigues, molt de menjar xino i souvenirs. Tot s'ha de dir que és el barri xino més gran del Japó i en donc fe, que després de tot el dia patejant, ja anàvem una mica groguis.
A destacar també els temples que hi havia.
Tots, amb els seus dragons. 
A diferència d'altres barris com aquest, la fama del seus restuarants és molt apreciada i és un bon lloc per anar a menjar. Nosaltres ens vam decidir per anar probant coses de les diferents parades que hi havia. La veritat és que hi havia molta gent.
No vam acabar de gaudir del tot de la visita degut al cansament, però Yokohama ens va agradar moltíssim. Va ser una tarda relaxada, on vam poder tirar una pila de fotografies, ja que teníem mar, edificis, vaixells, postes de sol, ponts, gent,..., en molt poc espai i amb un dia clar i assolejat d'hivern. Potser no és un dels llocs indispensables de visitar del Japó, però no em negareu que ganes de passejar-s'hi, una miqueta, us n'han vingut!! ;)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada