El Sumo, tot una experiència al Japó

Farà cosa d'un mes us deia que Hakuho havia guanyat el torneig de tardor dc Tokyo i us vaig prometre que us parlaria amb més detall del sumo. Doncs som-hi.

Com us podeu imaginar, el sumo és un espot ancestral, diuen que té més de 2.500 anys. Dins d'un ring (doyo) delimitat amb una corda d'arròs. El ring fa uns 4,5 metres de diàmetres i hi té una sorreta de color negre (per això quan cauen els lluitadors, queden tot bruts).

El funcionament és molt senzill, aquestes són les regles. Guanya qui aconsegueix que:

1. L'altre lluitador toqui el terra amb alguna part del seu cos a excepció dels seus peus.
2. L'altre lluitado faci contacte amb l'exterior del ring (ja sigui amb els seus peus o qualsevol altra part del seu cos)

No obstant això, si un lluitador utilitza una tècnica il·legial (kanjite) o perd el tanga que porten (mawashi) queda eliminat (quina imatge no??? Un lluitador de sumo al que se li cau el tanga!!! Terrible. Espero que no passi mai).

Els lluitadors (rikishi).  Els lluitadors són unes moles d'homes, més de 1,80 metres i 120 kg de pes. Tot i que n'hi ha de prop de 200 kgs. Com per exemle, el Gagamaru, lluitador rus de 1,85 metres i 202 kgs de pes.

Tot i això, el pes no hi vol dir res. El gran campió actual fa 1,92 cm i només pesa 149 kgs.

En sumo, és tant important, l'alçada i la massa corporal, però també la força i la tècnica. És un esport molt tècnic per molt que pugui només semblar que es donen espentes.

Aquests lluitadors tenen un nivell, d'acord amb el seu curriculum de victòries, derrotes i resultats en tornejos.

A la categoria Makuuchi, la principal, hi ha quatre nivells: Yokozuna, Ozeki, Sekiwake i Komusubi. Els que no tenen aquesta categoria perquè encara no han guanyat suficients combats es diuen Mageshira.

Aquests són els cinc nivells de la primera divisió del sumo. Per sota, n'hi ha moltes d'altres. Us recomano llegir aquesta classificació de lluitadors de sumo, on queda molt ben explicat.

Per arribar a ser Yokozuna (normalment n'hi ha un, rarament n'hi havia dos com fins fa poc, i de vegades, no n'hi ha cap) s'han de guanyar alguns tornejos, guanyar a un Yokozuna des de la categoria d'Ozeki i ser elegit pel consell de promotors per a Yokozuna. Es diu que s'haurien de guanyar dos tornejos seguits, o guanyar-ne un i fer segon en els últims tres, i sempre guanyant més de 12 combats (dels 15 que es disputen).

Aquí el tenim fent la cerimània per espantar esperits abans de l'inici dels combats del dia segon del torneig de tardor de Tokyo.

L'actual Yokozuna, Hakuho, porta 62 victòries seguides. És un crack absolut. Està a 7 del record absolut de Futubayama, records que data dels anys 30.

Tots els nom que tenen no són els reals, són els que adquireixen a partir d'un determinat moment. És més, molts dels lluitadors no són ni japonesos. Hakuho és mongol, Gagamaru, rus. Aquí podeu veure els origens dels rishikis actuals, que no siguin japonesos.

Un altre yokozuna famós és Akebono. Aquest va néixer a Hawaii i feia més de 2 metres. Aquest el vaig veure desfilant al festival d'octubre de l'any passat. Viu a Nagoya i en vaig veure un programa per la tele de com l'havien operat per treure-li pell ja que, un cop retirat, havia perdut pes i la pell li penjava d'una forma bastant desagradable. I tot això sense saber qui era.

Els tornejos (basho). De tornejos n'hi ha 6 durant l'any. Tres d'ells es fan a Tokyo, i els altres es reparteixen entre Nagoya, Osaka i Fukuoka. Ara agafeu boli i paper i apunteu, el proper es celebra entre el 14 i el 28 de novembre a Fukuoka!!! Heu d'estar atents per veure si el Hakuho aconsegueix superar el record de victòries. Jo crec que ho farà!

Aquesta és la imatge del Roygoku kokugikan, el pavelló on es celebren els tornejos a Tokyo. Quan no hi ha tornejos, es pot visitar el museu. I és fàcil veure algun lluitador per la zona durant aquestes èpoques. 

Guanya qui aconsegueix més victòries dels 15 combats que disputa cada lluitador. Són 33 lluitadors a la categoria principal. Els tres últims dies, els lluitadors que estan en disposició de guanyar, fan una litúrgia especial per espantar els esperits. 

Aquí teniu els campions de tots els tornejos celebrats des del 1999, amb el rang que vam guanyar i el resultat de victòries i derrotes.  Veureu que hi ha un altre Yokozuna que es diu Asashoryu. Aquest lluitador va guanyar 25 tornejos, però el van haver de retirar per diferents escàndols en què es va veure implicat. Ser lluitador implica un alt grau de responsabilitat i ser una persona admirable i sembla que aquest home no ho va ser massa. Es guanyen molts diners i se li devia pujar una mica la grandesa al cap. Per cert, també era mongol.

Hi ha torneig als mesos imparells: gener (Tokyo), març (Osaka), maig (Tokyo), Juliol (Nagoya), Setembre (Tokyo) i novembre (Fukuoka). Aquí teniu el calendari dels propers tornejos per si voleu adquirir entrades, si teniu la sort d'anar-hi.

Per tant, ara ja sabeu una mica com va tot. Només dir-vos que cada lluitador pertany a un gimnàs (heya), que els recluta i veuen allà, menjant molt i dedicats totalment al seu esport. 

És tot molt admirable i, tot i que no és un esport molt vistós, ja que els combats duren pocs segons i tenen una parafernàlia extrema (que ja explicaré en una altra entrada), a mi m'ha encuriosit i, si voleu fer com jo i seguir els propers tornejos, només cal que poseu sumo tournament el mes i l'any i trobareu la notícia que NHK (la televisió pública japonesa) fa de cada dia del torneig. Per tant, a buscar sumo tournament november fukuoka 2010 d'aquí poc més d'una setmaneta.

Què us ha semblat tot? Espero els vostres comentaris!! Hakuho superarà les 70 victòries?