Pels que esteu organitzant un viatge per Kyoto, una de les zones de visita obligada és l'est de Kyoto. Hi ha moltes coses a veure i es pot fer caminant sense massa estress, però si que acabareu petats, ja que caminareu i caminareu i no us ho acabareu (rodolí petrificant!!!!!).
Si prenem com a punt de sortida l'estació central de Kyoto, agafarem un autobús (el 100, el 206 o el 208) que ens porti fins a Sansusangendo, que literalment vol dir els 33 espais entre columnes. I dius, quin nom més estrany, oi??? Doncs sí, ja que l'important és el que hi ha dins, i són 1001 estàtues de Kannon, la deesa que tot ho observa i que molt sovint és representada amb molts caps i molts braços.
La pena va ser que no deixen fer fotos a dins. Les estàtues són de fusta i tenen més de 800 anys. Estan situades en 5 fileres de 10 cadascuna a dreta i esquerra de l'estàtua principal, que és enorme. El millor record que tenim és un petit quadre que vam comprar per 1.000 iens i que, tot i ser molt senzill, ens agrada molt.
Les estàtutes impressionen molt, ja que totes són daurades. La sala és llarguísima, aquí en teniu una foto de l'exterior. Si busqueu sansusangendo al google en veureu l'interior. El pitjor, a part de no poder fer fotos, va ser que ens van fer anar amb sleepers per dins del temple i feia un fred considerable, amb el que se'ns van glaçar els peus (encara recordo el fred que vaig passar). Sort d'una estufeta que hi havia a la sortida per escalfar-te. Ahh, per cert, aquest és dels temples cars de visitar, 600 iens, és a dir, prop de 5 € per cap!!!!
En aquesta ocasió, evito penjar la cara que feia quan intentava calentar-me els peus a la sortida del temple, és patètica. Tot i així, el temple és de visita obligada!!
El que no vam veure pas va ser la festa que fan una vegada a l'any, cap a la primavera, on multitud d'arqueres participen en una competició que es diu Toshiya (busqueu-ne fotos pel google). En el temple s'explica una mica aquesta competició i aquí teniu uns arcs. 
Un cop sortim d'aquest temple, podem agafar les línies 100 o 206 fins al següent destí, el Kyomizudera, el temple de l'aigua pura. Però arribar a aquest temple té un peatge en forma de pujadeta. I tenint en compte que era primers d'any hi havia molta molta gent!!!
I moltes noies vestides amb kimono!!!
Sense dubte, a les japoneses els queda molt millor el kimono que a les occidentals, què en penseu?
Un cop acabes la pujada fins a l'entrada del temple, ens trobem a la porta que ens indica que ja hem arribat i, per tant, ja podem pagar l'entrada.
Aquest temple, més que un temple, és un santuari, ja que n'hi ha d'altres a visitar. Per exemple, el Jishiu shrine, temple dedicat a la deesa de l'amor. 
Davant d'aquest temple hi ha dues roques separades per 18 metres. Diuen que si ets capaç de caminar d'un roca a una altra amb els ulls tancats, seràs afortunat en l'amor. No obstant, et pots ajudar d'algú, però en aquest cas necessitaràs d'algú que t'ajudi a trobar el teu amor. Jo, des d'una de les roques us n'envio tant com puc, ja que em va ser impossible intentar arribar d'una roca a l'altra, donat que hi havia molta gent: sota perill de trepitjar algú i amb el poca cosa que són, el més fàcil era fer mal a algú.
Bé, seguint el camí, arribem al temple principal. Aquí hi havia molta, però molta gent pregant. 
Hi havia molta cua per arribar aquí davant per fer la típica pregària. Sortint del temple, comença un recorregut fins arribar a la font d'aigua pura que dóna nom al temple.
Un cop comences el recorregut comences a ser conscient del tamany del temple i perquè es tan famós. Com veieu, el temple s'aguanta sobre una impressionat construcció de fusta que li dóna un caire únic.
Seguint el camí, arribem a la font. Bé, més que una font són tres. 
Després de fer el corresponent pagament per utilitzar els utensilis per poder beure aigua, cal dir que a cadascuna de les fonts se li atribueix una propietat: salut, amor o diners. Les fonts és diuen Otowa. Diuen que si ens beus de tots, seràs titllat de cobdiciós. Jolines, doncs, per tant, no es pot tenir. Amb què us quedeu?? Jo em quedo amb les coses més immaterials, salut i amor, els diners, ja vindran, ja que tot i que ajuden, no em em poden donar la felicitat que em pot treure no tenir alguna de les altres dos coses.
Aquesta és una altra vista de l'estructura que aguanta el temple des de sota.
Bé, i fins aquí la primera part de la volta per l'est de Kyoto. Això només ha fet que començar, encara ens falta veure moltes coses més!!!
Si prenem com a punt de sortida l'estació central de Kyoto, agafarem un autobús (el 100, el 206 o el 208) que ens porti fins a Sansusangendo, que literalment vol dir els 33 espais entre columnes. I dius, quin nom més estrany, oi??? Doncs sí, ja que l'important és el que hi ha dins, i són 1001 estàtues de Kannon, la deesa que tot ho observa i que molt sovint és representada amb molts caps i molts braços.
La pena va ser que no deixen fer fotos a dins. Les estàtues són de fusta i tenen més de 800 anys. Estan situades en 5 fileres de 10 cadascuna a dreta i esquerra de l'estàtua principal, que és enorme. El millor record que tenim és un petit quadre que vam comprar per 1.000 iens i que, tot i ser molt senzill, ens agrada molt.
Les estàtutes impressionen molt, ja que totes són daurades. La sala és llarguísima, aquí en teniu una foto de l'exterior. Si busqueu sansusangendo al google en veureu l'interior. El pitjor, a part de no poder fer fotos, va ser que ens van fer anar amb sleepers per dins del temple i feia un fred considerable, amb el que se'ns van glaçar els peus (encara recordo el fred que vaig passar). Sort d'una estufeta que hi havia a la sortida per escalfar-te. Ahh, per cert, aquest és dels temples cars de visitar, 600 iens, és a dir, prop de 5 € per cap!!!!
En aquesta ocasió, evito penjar la cara que feia quan intentava calentar-me els peus a la sortida del temple, és patètica. Tot i així, el temple és de visita obligada!!
El que no vam veure pas va ser la festa que fan una vegada a l'any, cap a la primavera, on multitud d'arqueres participen en una competició que es diu Toshiya (busqueu-ne fotos pel google). En el temple s'explica una mica aquesta competició i aquí teniu uns arcs. 
Un cop sortim d'aquest temple, podem agafar les línies 100 o 206 fins al següent destí, el Kyomizudera, el temple de l'aigua pura. Però arribar a aquest temple té un peatge en forma de pujadeta. I tenint en compte que era primers d'any hi havia molta molta gent!!!
I moltes noies vestides amb kimono!!!
Sense dubte, a les japoneses els queda molt millor el kimono que a les occidentals, què en penseu?Un cop acabes la pujada fins a l'entrada del temple, ens trobem a la porta que ens indica que ja hem arribat i, per tant, ja podem pagar l'entrada.
Aquest temple, més que un temple, és un santuari, ja que n'hi ha d'altres a visitar. Per exemple, el Jishiu shrine, temple dedicat a la deesa de l'amor. 
Davant d'aquest temple hi ha dues roques separades per 18 metres. Diuen que si ets capaç de caminar d'un roca a una altra amb els ulls tancats, seràs afortunat en l'amor. No obstant, et pots ajudar d'algú, però en aquest cas necessitaràs d'algú que t'ajudi a trobar el teu amor. Jo, des d'una de les roques us n'envio tant com puc, ja que em va ser impossible intentar arribar d'una roca a l'altra, donat que hi havia molta gent: sota perill de trepitjar algú i amb el poca cosa que són, el més fàcil era fer mal a algú.
Bé, seguint el camí, arribem al temple principal. Aquí hi havia molta, però molta gent pregant. 
Hi havia molta cua per arribar aquí davant per fer la típica pregària. Sortint del temple, comença un recorregut fins arribar a la font d'aigua pura que dóna nom al temple.Un cop comences el recorregut comences a ser conscient del tamany del temple i perquè es tan famós. Com veieu, el temple s'aguanta sobre una impressionat construcció de fusta que li dóna un caire únic.
Seguint el camí, arribem a la font. Bé, més que una font són tres. 
Després de fer el corresponent pagament per utilitzar els utensilis per poder beure aigua, cal dir que a cadascuna de les fonts se li atribueix una propietat: salut, amor o diners. Les fonts és diuen Otowa. Diuen que si ens beus de tots, seràs titllat de cobdiciós. Jolines, doncs, per tant, no es pot tenir. Amb què us quedeu?? Jo em quedo amb les coses més immaterials, salut i amor, els diners, ja vindran, ja que tot i que ajuden, no em em poden donar la felicitat que em pot treure no tenir alguna de les altres dos coses.Aquesta és una altra vista de l'estructura que aguanta el temple des de sota.
Bé, i fins aquí la primera part de la volta per l'est de Kyoto. Això només ha fet que començar, encara ens falta veure moltes coses més!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada