Amb l'última entrada, potser, em vaig passar una miqueta amb el text i era una mica massa llarg. Avui intentaré fer una cosa més breu. I començaré al temple de Yasaka ,ensenyant-vos l'estructura posada a l'efecte per tal que la gent hi tires les seves ofrenes en forma de monedes. Totes aquests coses que veieu al terra són monedes!!!! Algun voluntari a comptar-les??
El nostre camí va continuar fins trobar-nos el temple Chionin. Aquesta immensa porta és visible des de la plaça que hi ha al davant; està a l'altra banda de l'arbre del parc que vam veure en l'última entrada. És immensa, tant que és la porta de fusta més gran del Japó i data de principis del 1600. És el temple principal d'una part dels budistes japonesos, que s'anomenen Jodo (potser és que són una mica tocaperes donat el nom que tenen, :) Accedir al temple és gratis, però no als jardins. Nosaltres ja estàvem totalment fregits, així que vam passar de visites i vam seguir endevant.
Vam passar per davant del temple Shonerin, al qual no li vam dedicar ni un segon a saber com se deia fins que ja vam arribar al final del nostre recorregut. El recorregut acaba amb una forta baixada, que pels que van en direcció contrària, és una forta pujada, evident oi?? Doncs aquí tenim aquest pobre intentant-se guanyar la vida. Una mica durete!! Quasi va paral·lel al terra. Ha de costar força!!! Vinga nanu, que ja ho tens!!!! Un últim esforç!!!!
Estàvem davant d'un carrer molt ampla i al fons es veia aquest impressionant Tori. 
L'objectiu era anar cap a la zona de Gion i veure, segons la Lonely, uns dels carrers més bonics d'Asia. És el carrer per on hi ha el canal Shirakawa. Bé, doncs te'l pinta tant bonic la guia que, sent hivern i sent l'expectativa tant alta, no va acomplir les expectatives tant altes creades. Ves quina cosa oi???
Són tot de cases tradicionals, i a un dels costats hi ha un canal, cosa que fa que, per accedir a les cases que hi ha, s'hagi de fer servir un petit pont, cosa que dóna al carrer un aspecte molt peculiar. Hi ha tot de restaurants amb vista al canal, llocs molt romàntics però de clatellada trapera. Així que avisats quedeu!!!
Que no complís les expectatives no vol dir que no sigui bonic, que ho és molt. I amb els arbitres plens de fulles ho ha de ser molt i molt més. Ideal per anar-hi a la tardor!!!
Aquesta era l'entrada del carrer. És el carrer de l'esquerra per si algú no ho havia pillat.
I bé, com veieu, les carretes són una cosa força normal: aquí en teniu un altre. 
Cal dir que no ens vam saber orientar massa bé per Gion. Vam recórrer Pontocho, però ja teníem un humor de perrus i no en tinc cap més imatge gràfica destacable d'aquest dia. Per avui, acabar només amb una petita floristeria on tot estava tant ben col·loctat que semblava un museu.
I encara que no ho sembli, Kyoto dóna per molt i molt més, només estem fent l'est, i encara no hem visitat el Ginkakuji. Buff, que difícil és organitzar un viatge per veure-ho tot. Doncs saps què, que cal tornar-hi, amb una vegada no n'hi ha prou.
El nostre camí va continuar fins trobar-nos el temple Chionin. Aquesta immensa porta és visible des de la plaça que hi ha al davant; està a l'altra banda de l'arbre del parc que vam veure en l'última entrada. És immensa, tant que és la porta de fusta més gran del Japó i data de principis del 1600. És el temple principal d'una part dels budistes japonesos, que s'anomenen Jodo (potser és que són una mica tocaperes donat el nom que tenen, :) Accedir al temple és gratis, però no als jardins. Nosaltres ja estàvem totalment fregits, així que vam passar de visites i vam seguir endevant.
Vam passar per davant del temple Shonerin, al qual no li vam dedicar ni un segon a saber com se deia fins que ja vam arribar al final del nostre recorregut. El recorregut acaba amb una forta baixada, que pels que van en direcció contrària, és una forta pujada, evident oi?? Doncs aquí tenim aquest pobre intentant-se guanyar la vida. Una mica durete!! Quasi va paral·lel al terra. Ha de costar força!!! Vinga nanu, que ja ho tens!!!! Un últim esforç!!!!
Estàvem davant d'un carrer molt ampla i al fons es veia aquest impressionant Tori. 
L'objectiu era anar cap a la zona de Gion i veure, segons la Lonely, uns dels carrers més bonics d'Asia. És el carrer per on hi ha el canal Shirakawa. Bé, doncs te'l pinta tant bonic la guia que, sent hivern i sent l'expectativa tant alta, no va acomplir les expectatives tant altes creades. Ves quina cosa oi???Són tot de cases tradicionals, i a un dels costats hi ha un canal, cosa que fa que, per accedir a les cases que hi ha, s'hagi de fer servir un petit pont, cosa que dóna al carrer un aspecte molt peculiar. Hi ha tot de restaurants amb vista al canal, llocs molt romàntics però de clatellada trapera. Així que avisats quedeu!!!
Que no complís les expectatives no vol dir que no sigui bonic, que ho és molt. I amb els arbitres plens de fulles ho ha de ser molt i molt més. Ideal per anar-hi a la tardor!!!
Aquesta era l'entrada del carrer. És el carrer de l'esquerra per si algú no ho havia pillat.
I bé, com veieu, les carretes són una cosa força normal: aquí en teniu un altre. 
Cal dir que no ens vam saber orientar massa bé per Gion. Vam recórrer Pontocho, però ja teníem un humor de perrus i no en tinc cap més imatge gràfica destacable d'aquest dia. Per avui, acabar només amb una petita floristeria on tot estava tant ben col·loctat que semblava un museu.
I encara que no ho sembli, Kyoto dóna per molt i molt més, només estem fent l'est, i encara no hem visitat el Ginkakuji. Buff, que difícil és organitzar un viatge per veure-ho tot. Doncs saps què, que cal tornar-hi, amb una vegada no n'hi ha prou.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada