Fukuoka, la calor, l'edifici-jardí Across i la carta als reis

Després de donar voltes i voltes per Canal City, vam decidir anar a veure un dels edificis més emblemàtics de Fukuoka. Hi vam anar a peu, passejant pels carrers de Fukuoka.

D'aquesta manera, després d'uns 20 minuts caminant vam arribar a l'edifici Acros. L'edifici és com una piràmide. I tots podríeu pensar que és egípcia no??? Doncs no, és d'influència mexicana. Els seus arquitectes són mexicans i l'edifici és totalment esglaonat.

L'interior és espaiós, però no deixa de ser un edifici d'oficines funcional i amb molta claror.
Bé, que és un bon lloc on refrescar-te una mica de la calor.

Tot s'ha de dir que l'edifici impressiona un ou, tot verd i tal. Sabíem, per la guia, que es podia pujar a l'àtic i estàvem buscant com bojos l'ascensor per dins. Doncs res, com a home, després de no trobar cap ascensor, vaig sucumbir a la idea de preguntar-li algú on estava l'elevator. Doncs resulta que no n'hi ha!!!!

No hi ha ascensor per arribar a dalt de tot. I ara la gran pregunta, després d'haver recorregut 10.000 km en avió, 2.000 en tren i una pila caminant sota un calor sofocant, hi ha ganes de pujar una piràmide plena de plantes i, molt probablement de mosquits. Val la pena pujar-hi per veure una vista com aquesta?

 Què me'n dieu??? El panorama no és massa alentador, però, perquè hem vingut aquí sinó!!! Doncs som-hi, a munt. A la dreta de l'entrada principal hi ha dues portetes que deixen entreveure unes escales prou amples. I comencem a pujar...

... I a pujar, fins fer-nos els 60 metres d'alçada de l'edifici. A més, el pitjor de tot va ser que el jardí superior estava tancat i ens vam quedar a les portes.

Però tot i així, l'esforç va valer la pena. La vista de Fukuoka és xula. Si obriu la foto, veureu el Canal City darrera de l'edifici marron que és un parking, a l'esquerra del cartell blanc i blau de l'hotel 東横イン, és a dir, ToyokoInn. Aquests són uns hotels que estan a quasi totes les ciutats gran del Japó i a uns prous bastant normals.

Arribant a dalt, em vaig prendre el meu postre preferit del Japó!!!!! Vaja, un salvavides per recuperar una mica de sucre i poder tornar a l'hotel pel meu propi peu.

L'espectacle havia valgut la pena i la satisfacció era màxima, tot i la porta tancada i el mal de peus.

És increïble la quantitat de vegetació que es pot posar en un edifici. Si s'extengués aquesta pràctica, a part d'ajudar a refrigerar l'edifici, ajudaríem a mantenir un entorn més saludable i a respectar una mica més la natura.

D'aquí vam a Nakasu, una illa que queda al costat de l'edifici ja que està envoltada per dos canals. És el principal punt d'entreteniment de Fukuoka i a nosaltres ens va agradar tant que no vam tirar ni una fotografia. Estava ple de clubs de senyores, carrers estrets i una mica bruts i, a les cinc de la tarda, no tenia cap encant. Suposo que a la nit i amb ganes de marxeta ha de ser un lloc ideal per trobar-lo, però després d'haver-nos aixecat a les 6 de Kyoto, no en teníem gens de ganes.

Això sí, un cop vaig veure un taiko no tatsujin 9 (és a dir, una mica vell, ja que acaben de treure la versió 14), jo de pet a fer un parell de partidetes!!

 Així és recuperen moltes energies. Com ho trobo a faltar!!! Si ningú mai sap què regalar-me, doncs una màquina d'aquestes em faria molt feliç!!! Jo trobo que m'afavoreix molt!!

Per tant, ja sabeu què demano per reis, una màquina recreativa on recuperar les energies!!!

PD: Encara recordo el mític sopar de l'estació de Fukuoka. Què bo que va ser!!! I que de tot que vaig tornar a l'habitació. A l'endemà Nagasaki!!!! Així que a descansar!!!!!