divendres, 30 de juliol de 2010

Ginkakuji, Nishiki i el centre de Kyoto

Ens queda un temple de visita quasi obligada a Kyoto, n'hem vist ja molts: Sanjusangendo, Kyomizudera, Kinkakuji, Ryoanji i d'altres que us he anat presentant en les diverses entrades sobre Kyoto.

Avui us presento l'últim, un que és difícil d'ubicar en cap excursió, ja que queda una mica lluny cap al nord est de Kyoto i no té altres punts d'interès específics al seu voltant. Tot i això, si aneu a Kyoto és difícil no passar-s'hi.

El temple va ser construït per un Shogun el 1482 com una casa de camp a les afores de la ciutat. Si us fixeu en el nom Ginkakuji, s'assembla molt a Kinkakuji, només canvia la inicial. Si el kinkakuji és el temple d'or, ja us podeu anar imaginant que aquest és el temple de plata.

En aquest cas, va ser el propi Shogun qui el volia recobrir de plata, però aquesta operació mai es va arribar a realitzar. Per tant, tot i dir-se temple de plata, la plata no la veureu per enlloc.
Però, un cop us acabo de destrossar les vostres expectatives, parlem del temple en sí. El temple és petitó i un cop s'entra al jardí, veiem un jardí de pedra perfectament arreglat, amb uns cons
La impressió que dóna aquest jardí de pedra és insòlita, no ho havia vist en cap altra lloc i l'impacte és prou elevat.

Després de seguir el camí veiem el temple al nostra davant. En el moment que hi vam anar, estaven finalitzant les obres de manteniment que l'havien tingut mig tapat durant uns anys. Ara crec que ja han finalitzat les obres i torna a ser possible veure'l tot. Això sí, no s'hi pot entrar.

Posteriorment, el camí puja per una muntanya i les vistes de Kyoto són també molt especials, amb el temple als nostres peus.
A partir d'aquí, de nou tornarem a passar per davant i és el moment de fer-se les fotos de rigor.
Del temple, es pot tornar caminant cap al centre de Kyoto. Està una mica lluny i es passa per llocs poc interessants. L'altre opció es agafar un bus. D'aquí ens vam dirigir al mercat més famós de Kyoto, el Nishiki.
Aquest mercat és molt famós per la quantitat de menjars exòtics i diferents que s'hi poden trobar i degustar.
Nosaltres hi vam arribar cap a les cinc i moltes parades ja estaven tancades, però tot i així vam poder veure coses prou rares i provar alguna cosa que era impossible saber què era. Per tant, si el voleu veure en el seu màxim esplendor de gent i menjar, a primera hora del matí és el moment ideal.

Per arribar al mercat, es passa pel carrer Pontocho que ja coneixeu d'una altra entrada. Aquest cop un presento la vista de les cases del carrer a l'altra costat, que precisament donen al riu.
A part del mercat, hi ha dues galeries comercials en a prop, Teramachi i Shinkyogoku.
Bé, i què són? Doncs són dos carrers molt llargs, coberts, plens d'establiments comercials on trobareu de tot. És un lloc ideal per passar-hi l'estona, per passejar a munt i avall i per trobar frikades. Als qui us agradi bola de drac, hi havia una botiga amb tots de personatges de la sèrie molt i molt aconseguits.
A la meitat del carrers, trobareu un establiment que es diu Kyoto Olympic i on hi ha un avió a l'entrada. Aquí és un lloc on trobareu moltes noies principals fent-se fotos en els photomatons japos, els Purikura; tota una experiència.
Per aquesta zona, també hi ha un Loft i altres establiments on perdre's una bona estona. En aquesta zona és on hi ha també una botiga dedicada a xuminades per enganxar al mòbil. Jo no vaig ser menys i vaig comprar la meva. Aquí en teniu un exemple.
Però Kyoto no acaba aquí. Encara té molt per veure, i properament us presentaré altres llocs i temples a visitar, per exemple Fushimi Inari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada